dijous, 8 de juny de 2017

3 de Juny de 201y: Ultra Cerdanya Classic.

Aquesta havia de ser la primera cursa per sobre dels 80 quilòmetres després de força temps. La darrera prova tan llarga la vaig disputar a finals del 2015 (UT Collserola). 

Tanmateix, unes dures previsions meteorològiques pel dia de la cursa, van fer que els organitzadors fessin serioses modificacions en el material obligatori i també en el recorregut original. Tal i com ens van comunicar durant el 'Briefing' el divendres per la tarda, no trepitjaríem les cotes més altes i, a més, hauríem de portar una motxilla equivalent a la que demanen en proves com ara la UTMB.

Quan fa temps que et dediques a aquest esport, aquestes coses acostumen a no afectar-te. Aquest esport es tracta del que es tracta i t'ensenya a preocupar-te només del que depèn de tu i a endinsar-te a la muntanya amb certa autosuficiència i responsabilitat. En definitiva, a tenir el coneixement i a reservar forces en tot moment per sortir-te'n si les coses es posen complicades. 

Dit això, l'organització ha de pensar en tots els corredors. Les previsions de recorregut i de material han d'estar adaptades a tots els temps de pas permesos.

Finalment el recorregut quedava modificat i retallat fins a poc més de 70 quilòmetres i uns 3.400 metres positius. No obstant, la prova va resultar d'una gran bellesa i d'una alta qualitat organitzativa.

Són anys participant en proves de muntanya i saps el que distingeix una prova que pren cura de tots els detalls d'una altra que va a complir amb uns mínims. La Ultra Cerdanya del 2017 ha resultat una prova organitzada pensant en l'excel·lència. Ho han aconseguit brodar gairebé tot. I només els hi remarcaria millorar la seva comunicació amb els participant mitjançant alguna "newsletter" les setmanes prèvies a la prova.

Malgrat aquest detall, que ben segur podran millorar, s'ha de remarcar que el traçat, el marcatge, els avituallaments, els voluntaris i tota a logística de la cursa han estat definits i executats a un alt nivell, digne d'una gran prova del calendari.

Per la meva part vaig quedar fascinat pels indrets que vam trepitjar. Boscos, rius, corriols, prats, llacs... d'una puresa i pau que et feien sentir en comunió total amb l'entorn.

Baixant del llac de Malniu en un entorn incomparable.


A nivell competitiu vaig quedar satisfet, un cop més aquest any, per haver disputat la cursa de forma progressiva i optimitzant els meus recursos sense exposar-me en excés. 

Al podi com a segon classificat veterà (5è a la General absoluta) i amb la mascota de l'event.

La següent prova a peu serà la Trail del Catllaràs a finals de Juliol, però abans debutaré en la meva primera marxa ciclista a la 40a edició de la Volta als ports d'Andorra amb aquest perfil.