divendres, 15 de juny del 2012

Incendi al Parc del Foix.

El Dimarts 12 de Juny a quarts de cinc de la tarda van saltar totes les alarmes a la comarca del Garraf en declarar-se múltiples incendis que afectaven a diferents punts forestals de la zona. A mesura que va anar avançant la tarda, molts dubtes es van esvair i va quedar com a incendi més greu el que s'havia iniciat a la carretera de l'Arboç i que estava cremant bàsicament el Parc del Foix en direcció cap a Canyelles.

Van ser hores d'angoixa, perquè tot indicava que el foc estava descontrolat i que arrasaria tot el Parc. Val a dir que la zona cremada, molt probablement a causa del fort vent va anar desplaçant-se en direcció est i va estar limitada per l'autopista. Tot i això també hi ha trams cremats on les flames van creuar puntualment la via.

En la sortida d'avui he intentat fer-me una petita composició de la zona afectada realment per les flames. Tot i que hi ha trams que no els he pogut comprovar del tot. En la imatge següent hi ha l'àrea que penso deu estar realment cremada.


Estimació de l'àrea afectada (a revisar en properes sortides).

El paisatge d'algunes zones ha variat completament. Matolls i arbres han quedat calcinats i si els toques et taques de sutge. Es respira encara una intensa olor de socarrim i tens la sensació de córrer per una zona volcànica al ser envoltat de cendra grisa i pedres rostides. 


El Parc del Foix és un dels nostres punts habituals d'entrenament. Els que hi passem hores i l'estimem hem passat moments durs aquesta setmana. Tots desitgem ensenyar els camins i racons del parc als nostres fills quan arribi el moment perquè ells el segueixin estimant i gaudint. Tant de bo no torni a passar res semblant, perquè potser el proper cop no tindrem tanta sort.

1 comentari:

  1. Ahir també hi vaig anar. Pel que vaig veure (Mesquites, el Mas, Oliveres, i Pla de les Palmeres) em concorda amb el plànol que has fet... El més desolador em va semblar el pla de les Palmares, mirant cap a la Talaia... Però allò és recuperarà bastant ràpid espero ja que hi havia molts matolls.

    A la Talaia no m'hi he apropat encara, però el que has marcat és més del que m'esperava. :(

    En tot cas és un xoc veure cremats paisatges tan familiars, i les cares de la gent que et vas trobant són diferents... Costa d'acceptar.

    Salut!!!

    ResponElimina