Les curses del 2013.

Temps de fer un breu balanç de les competicions fetes al 2013: aquells events en que ens possem un pitrall, cal seguir un reglament, disposem d'un traçat marcat i també ens podem aprofitar, si volem, d'una sèrie d'avituallaments.

A aquest tipus de cites, cadascú li ha de donar la rellevància que cregui. Per alguns les curses són reptes, un objectiu molt clau en la seva preparació, el motor que mou els engranatges. Per d'altres, el fet de participar en curses són petits parèntesi, com si de treure el cap per la finestra en un dia de mercat es tractés, per després tornar de seguida al silenci i tranquilitat dels entrenaments després d'un breu bullici...

Sigui com sigui, competir ajuda a millorar i a coneixe's millor. Entenent competir en el sentit més ampli de la paraula i essent el seu significat a nivell popular com la gestió més eficient possible de les nostres capacitats físiques i tècniques i la correcta presa de decissions, adaptació al medi i les seves condicions al llarg d'una prova esportiva anomenada competició.

Cal fixar-se que en aquesta definició no apareixen referències a altres participants ni tampoc a cronòmetres, elements que erròniament es poden incloure quan es pretén competir en una cursa.

I per fer això no cal arribar als límits d'un mateix, ni transitar extenuat o fins i tot lesionat vers la meta amb l'obligatorietat auto-imposada d'erigir-se com a 'finisher', mot que detesto i filosofia que no comparteixo, doncs va precissament en contra del que signifiquen per mi les curses, és a dir, competir.

 

Les curses en les que he participat en 2013 es poden agrupar en quatre grans grups que són els següents:

2 UltraTrail:
El primer d'ells al'Abril, l'UT Muntanyes Costa Daurada, en el que vaig abandonar ja ben passat el seu equador per problemes físics.
Mesos més tard, al Setembre, vaig poder acabar el que seria la prova principal d'aquest 2013, l'Ultra Cavalls del Vent (100 km., 120è en 16h21m).

Amb l'Albert a la meta de Bagà.

4 Trails/Maratons de muntanya:
Començant al Març amb la Marxa dels Castells de la Segarra (54 km. 1er).
A l'Abril la Marathon Trail de l'UTBCN (42 km., 2on).
A l'Octubre el Half Trail Serra Montsant (44 km., 4rt).
Al Novembre l'UT de Collserola (74 km., 17è).

Al podi de la Marathon Trail al costat d'un campìó com en Pau Bartoló.

4 Curses de Muntanya:
Primera competició de l'any al Febrer al Cross de Sant Pau de Sant Pere de Ribes (14 km., 5è).
Al Juny la Trail Series Costa Daurada d'Alcober (10,5 km., 3er).
Al Juliol la Cursa Vila de Creixell (10,5 km., 3er).
Al Desembre la Trail Series Tarraco (21 km., 2on).

A Tarragona va ser la cursa curta on més vaig gaudir enguany.

I pel que fa a l'asfalt:

Tres Mitja Marató: al Març a Valls (amb victòria final i millor marca en la distància), al Novembre a Ripoll (17è) i al Desembre a Vilanova (14è).

Una única cursa de 10.000 metres a Vilanova al Maig (6è i també amb millor marca en la distància).

Creuant la meta a Valls.

Els millors entrenaments del 2013.

Queda clar que no sortim a córrer o a competir per veure després les xifres. Quan toca matinar, córrer de nit o plovent, passar fred o xafogor, quan fan mal les cames, quan una pujada et deixa sense aire... sabem que no trobes pas la motivació per afrontar-ho en el fet de portar un GPS que indiqui la distància recorreguda, el ritme al que vas o el metres pujats... 

Però no hi ha dubte que quan arriba la pausa cal analitzar la trajectòria de les darreres setmanes, mesos, cicles... en definitiva, és necessari veure les coses amb certa perspectiva. Llavors, sense dubte, ajuda molt revisar les dades acumulades de les activitats fetes.

Avui hem posat el punt final al 2013 amb un resum de xifres que m'haguessin semblat impensables fa just un any, quan vaig resumir les activitats del 2012. En definitiva han estat 3.931 quilòmetres corrents (i també caminant) per asfalt o muntanya (3.142 al 2.012), per assolir una ascensió acumulada de 98.633 metres (58.369 al 2.012).

Un 25% més de quilòmtres i gairebé un 70% més de desnivell positiu acumulat en 2.013 respecte al 2.012.

Més enllà de tot això el 2.013 deixa sobretot entrenaments/sortides amb els meus companys o en solitari que han estat especials per la seva localització, llargada o desnivell. Hem procurat fer alguna cada mes de l'any, tot i que alguns cops no ha estat possible, ja fos per competicions o perquè simplement no tocava. En destaco les següents amb els seus respectius links al track complert:

1 de Gener del 2013: Parc del Foix. 33 kms. / +1.042 m.
20 de Gener del 2013: Parc del Garraf (La Morella). 40 kms. / +840 m.
27 de Gener del 2013: Parc del Foix. 43 kms. / +980 m.
3 de Febrer del 2013: Parc del Garraf (Pic de l'Àliga). 34 kms. / +1015 m.
3 de Març del 2013: Parc del Garraf, Montgros, Solers. 33,5 kms. / +730 m.
29 de Març del 2013: Entorn de Cardona. 38,5 kms. / +820 m.
12 de Maig del 2013: El Montmell-Marmellar. 42,5 kms. / +875 m.
24 de Maig del 2013: Volta a Montserrat. 32,5 kms. / +1.450 m.
9 de Juny del 2013: Travessa Vilanova-Salou. 68,5 kms. / +390 m.
16 de Juny del 2013: Sant Joan de Mediona (empaitant senglars). 30 kms. / +820 m.
5 de Juliol i 6 de Juliol del 2013: Cavalls del Vent en dues etapes. 51,5 + 28,5 kms. / +4.000 +1.300 m.
13 de Juliol del 2013: Queralbs-Núria i tros de l'olla. 33,5 kms. / +2.400 m.
2 d'Agost del 2013: Serra d'Irta (Penyíscola): 15,5 kms. / +580 m.
12 d'Agost del 2013: Tram parcial dels Cavalls del Vent: 66 kms. / +4.300 m.
31 d'Agost del 2013: Tomb per l'entorn de Chamonix. 33 kms. / +1.900 m.
8 de Novembre del 2013: Tiula i Parc del Foix. 40 kms. / +880 m.
30 de Desembre del 2013: Tenerife amunt desde La Orotava. 34 kms. / + 1.700 m.

Foto de les vistes de la darrera tirada llarga per Tenerife.

22 de Desembre de 2013: Trail Series Tarraco.

Per tancar el 2013 ens vàrem fixar en la Trail Series Tarraco per la seva proximitat. Un preu interessant i saber que els organitzadors de la cursa sempre proposen recorreguts molt entretinguts, ens va acabar de convencer per apropar-nos a competir en la distància més llarga de les dues proposades que era de 21 quilòmetres.

Un cop vam veure el track definitiu, va quedar clar que no seria una cursa excessivament exigent pel que feia al desnivell (tot just uns +480) i només quedava comprovar la dificultat tècnica del terreny.
Arribada ben ràpida a Tarragona per l'AP7 i de forma molt relaxada, vam fer un café i ens vam canviar per fer un bon escalfament resseguint el traçat inicial de la cursa.

Amb el Jesus llestos per la sortida.

Un cop en cursa, ja a les primeres pujades va quedar tot molt enquadrat. Per la meva part em vaig quedar en solitari en la segona posició, sense gaire opcions de seguir al primer i tampoc sense sentir pressió per part dels que venien per darrera. Això em va permetre córrer molt al meu aire i conservar a les baixades, doncs les cames encara no estaven prou recuperades de la Mitja de Vilanova de fèia 7 dies.

El marcatge del traçat va ser òptim i la climatologia excel·lent, amb la temperatura ideal i corrent molta estona per zones boscoses i corriols força entretinguts. Només vaig necessitar veure mig got d'aigua en tot el circuit i vaig gaudir com si d'un entrenament de qualitat es tractés fins al final.

Finalment vaig entrar a uns 3 minuts del primer classificat i amb 4' d'avantatge sobre el tercer, amb un crono de 1h27'53" per fer els 21 quilòmetres del circuit.

Al podi.

En aquest enllaç a Endomondo el circuit de la cursa amb els parcials.

15 de Desembre de 2013: Mitja Marató Ciutat de Vilanova.

Aquest era potser un dels principals objectius d'aquest final d'any de cara a provar de competir en bones condicions i fer una cursa "complerta" en l'ampli sentit de la paraula. La transició Trail-Asfalt va començar després del Half Trail de la Serra del Montsant i, com era de suposar, va costar força d'arrencar les primeres sèries de velocitat sobre la cinta.

A Ripoll les cames no van acompanyar en el tram final, però encara quedava marge fins Vilanova. Però on potser vaig soterrar les opcions d'arribar més rodat al 15 de Desembre, va ser sens dubte a l'UT de Collserola que vam fer 3 setmanaes abans.

Després de la cursa barcelonina, no vaig ser capaç de fer una bona sessió de sèries i el rum-rum de que les cames no podrien anar prou ràpid, sobretot en trams favorables (lleugeres baixades), el vaig tenir present fins al mateix dia de la cursa.

Clima inmillorable el dia de la cursa. Un bon escalfament i sortida conservadora direcció Tarragona per la Ronda Ibèrica. De seguida veig que un grup molt compacte obre la cursa a un gran ritme. Veig força més corredors davant meu que l'any passat, però tinc clar que aquestes coses van com van i si la Mitja Marató de la nostra ciutat guanya nivell, molt millor per tots.
De seguida em quedo sol i això em dóna pau. M'agrada sentir que corro al meu ritme, sense haver de seguir a ningú. Tampoc m'agrada portar corredors enganxats provant de seguir-me. Es per això que procuro anar tranquil els primers quilòmetres.
Les dues breus entrades al port nàutic són potser el tram que menys m'agrada de la cursa, juntament amb el curt pas sota via. La resta passa prou bé i procuro gaudir-ho.
Sobre el quilòmetre 17 noto que no estic excessivament cansat, però que no hi ha manera que les cames vagin més ràpid. El ritme m'ha caigut i no soc capaç d'exprimir-me en aquells darrers parcials per arribar a meta amb la sensació d'haver-ho donat tot.

Creuo la meta defensant-me d'un atleta que m'ha volgut esprintar a la darrera corva de les pistes d'atletisme. Jo personalment no ho faria, però respecto a qui tria fer-ho perquè la cursa acaba on acaba. Tot i això, ho trobo una mica agonies. Apa, ja ho he dit.

Finalment 1h15'39", segona millor marca en Mitja Marató de les 54 que he completat fins avui. He pogut millorar la marca de l'any passat en 35" però acabó 14è a la General, quan l'any passat vaig ser 7è.
El que si conservo és l'honor de ser el primer classificat local i guanyar el Trofeu Josep Inglada, que recullo molt content dels seus néts.

A més, per allò de no acumular premis, de retruc sóc el primer de la meva categoria (ja que no era als llocs d'honor destinats als 10 primers) i m'emporto una bona bossa de regals.
A aquestes alçades, penso que he aprés dels errors d'aquesta tardor i crec que l'any vinent podré tornar a Vilanova amb més garanties d'acabar amb millors sensacions.

1 de Desembre de 2013: cercant desnivell prop de casa.

Si realment vols afrontar pujades relativament llargues i consistents per la zona de Vilanova i la Geltrú, gairebé tothom coincidirà que dues de les més rellevants són els corriols de pujada al Montgròs i al Puig de l'Àliga.

La pujada original al Montgròs va quedar 'mutilada' al fer l'ampliació de l'autovia C-15 que transita ara per sota d'aquest turó. Tot i així, encara conserva els dos terços finals de corriol intactes. Resulta agraït el petit descans abans del tram més inclinat al final, on es pot agafar aire per afrontar un tram farcit de pedres i amb certa dificultat tècnica tant per pujar com per baixar.

La pujada al Puig de l'Àliga desde Canyelles acumula bona part del desnivell en el seu tram inicial, per després suavitzar-se lleugerament, però sense permetre portar un ritme còmode. La primera zona resulta més boscosa, per després acabar sortint a la pista que puja de Daltmar. Per seguir la pujada original, s'ha de creuar i pujar directament per la tartera seguint les marques del GR o de la cursa que es cel·lebra cada any fins arribar al punt més alt.

En aquest enllaç a Endomondo trobareu un track que vàrem fer aquest diumenge amb sortida i arribada a Vilanova i que inclou les dues pujades comentades enllaçades travessant Canyelles.