30 de Març de 2014: Trail de l'Arboç.

Avui tocava competir en una cursa, el Trail de l'Arboç d'uns 30 quilòmetres (al final, més de 31 han sortit). En un principi no tenia pensat competir fins a la Cursa de la Talaia, però quan fa tot just un mes vaig veure el circuit que resseguia, no vaig tenir cap dubte que havia de ser-hi.

La zona de Clariana, vora "Los Rosales", Trencarroques, el Pantà del Foix, Cal Balaguer, Castellet... Són corriols, camins i rutes que hem fet molts cops entrenant. Els hem recorregut ja sigui tant de dia com de nit; tant de pujada com de baixada; tant a l'hivern, respirant la frescor de la terra humida, com a l'estiu, buscant fonts com a desesperats per avituallar-nos...

Pel que feia a la cursa, tenia clar que no podia sortir com a mi m'agrada, és a dir, amb pausa i buscant el ritme mica en mica, per exemple com vaig fer fa dues setmanes a Cardona. No podia perquè tot just eren 30 quilòmetres i sé de bona tinta com li arrien de bon començament els companys que volen optar als lloc d'honor.

Així doncs decideixo no ser menys i provar de sortir a l'atac de bon començament. De seguida que el terreny s'accidenta una mica ens destaquem tres corredors al davant. Fins al quilòmetre 10 anem fent via i registrem alguns parcials realment ràpids en terreny favorable. A partir d'aquí, coses de les curses, doncs el company que portava uns 30 metres davant no veu les marques que indiquen un gir sobtat. Paro i el crido repetidament, però tira pel dret i jo haig d'anar endavant o també sortiria perjudicat.

Tiro avall cap el Pantà del Foix ja encapçalant la cursa i pensant en portar un ritme alt els propers quilòmetres. Ressegueixo el camí que voreja l'embassament i supero la mítica pressa pel petit pontet que hi ha al davant. Un cop en la darrera gran pujada que ens quedava fins a Cal Balaguer, procuro controlar el ritme i intentar veure on poden ser els meus perseguidors. Lamentablement (per mi) no són pas lluny i tocarà jugar-se-la als darrers 9 quilòmetres i, a sobre, amb la baixada a Castellet per davant.
Aquest era un punt certament delicat, doncs no havia parat de ploure i les roques estaven molt relliscoses. Tampoc creuar Castellet és feina fàcil amb les sabatilles de Trail, doncs semblava tot el poble una pista de patinatge.

Al tram final no tinc sort en cap avituallament i no aconsegueixo veure res d'aigua. A un voluntari fins i tot li desmunto tota la taula de gots al intentar agafar-ne un. També em despisten amb algunes indicacions un parell de voluntaris que estaven per altres coses: em freno, reculo, torno endavant, torno a frenar... perdo uns segons que em semblen eterns i m'empipo com una mona.

La darrera pujada a Clariana no la tenia controlada, era una sorpresa per tots els que havíem estudiat el circuit penjat a la web, suposo. La conec relativament i la faig una mica conservador disposat a buidar-me de baixada cap a l'Arboç. Per sort trobo els companys que estaven acabant la cursa de 14 quilòmetres i puc anar fent via entre ells. Sempre és més distret que córrer tot sol.

Finalment arribo en primera posició en 2h16' i amb els parcials que podeu trobar en aquest enllaç. Una gran cursa passada per aigua i una gran satisfacció haver-la pogut guanyar.

Amb el Gerard Gil (3er class.) al podi absolut.

Ara mirem cap a la Cursa de la Talaia, amb pocs dies per recuperar però amb la il·lusió que fa sempre córrer a casa. Tant de bo arribem en bones condicions per poder ser-hi al davant o, si més no, al menys gaudir dels nostres turons (i pedres).

Prova d'esforç a l'UME de Vilanova.

Ja fa dos anys que tinc la sort de poder fer-me una revisió mèdic-esportiva complerta a la UME (Unitat de Medicina Esportiva) que es troba a l'hospital de Sant Antoni Abat.

No cal dir que aquest tipus de revisions poden detectar patologies que ens podrien crear alguna complicació en situacions d'esforços 'extrems', com el que podríem fer puntualment en algun entrenament o competició.
Evidentment això no és garantia de res, però sempre va bé tenir la seguretat que el motor no presenta irregularitats i que sobre el paper podem trepitjar el gas a fons si calgués fer-ho de forma puntual.

La prova d'esforç, que s'engloba dintre del reconeixement i es fa sobre bicicleta estàtica, és el punt àlgid. Cal anar mentalitzat per patir uns breus minuts per tal d'intentar arribar a aquell límit de col·lapse que ens pugui oferir els resultats més complerts possibles. Val a dir que quan has fet unes quantes proves d'aquest tipus i tens experiència, és més fàcil afrontar-les i obtenir resultats més fiables.

Llestos per arrencar a rodar.

Gràcies a que a la prova d'avui he estat considerat "Apte" per a la pràctica esportiva, la Doctora m'ha signat els certificats que necessitava enguany per participar a les dues curses més llargues que tinc al calendari: la Celestrail de l'Andorra Ultra Trail Vallnord al Juliol i la TDS de l'UTMB a l'Agost.

Certificats firmats i timbrats.

Curiosament en aquest tipus d'esdeveniments d'ultra-fons es demanen aquest certificats, però realment és en competicions força més curtes on la intensitat i l'exigència cardiovascular pot arribar a resultar més crítica, al meu parer.
Sigui com sigui, al final és la nostra responsabilitat personal vetllar per la nostra aptitud física per afrontar les competicions on ens inscrivim, tinguin la distància i el desnivell que tinguin.

16 de Març de 2014: Marxa del Setge de Cardona.

Encara era de nit quan vam enfilar rampa amunt cap al impressionat castell de Cardona per recollir el braçalet per participar a la 1a Marxa del Setge de Cardona. Aquesta mítica edificació que no deixa indiferent, és un referent històric pels fets que van succeir a finals de l’any 1711, quan va patir el setge de les tropes borbòniques durant la lluita de la guerra de Successió. Durant 34 dies va ser atacat i bombardejat per un dels exèrcits més poderosos del món sense que el poguessin conquerir.

Per tot això i, segons expliquen a la seva web, el Centre Excursionista de Cardona "vol rememorar aquest fet mitjançant la Marxa del Setge, repte que permetrà assetjar el castell a través d’un recorregut circular que transcorre per les carenes més properes i que ofereix unes vistes panoràmiques espectaculars de Cardona, Prepirineu, Pirineu, Montserrat... posant a prova la vostra resistència i en cas d’acabar-la, conquistar un dels pocs baluards que mai han estat conquerits en batalla."

Així, dintre d'aquest ambient tan bèl·lic, vam arrencar la Marxa a trenc d'alba i amb certa calma a la baixada del castell en direcció a la Muntanya de Sal. Un cop superat aquest obstacle vam avançar cap el primer control. Va ser en aquell moment que vam començar a sentir trets. Semblaven ben bé trets de caçadors i ja ens vam posar en guàrdia. Però de sobte va sonar un espetec tronador. Jo li vaig comentar al Jesús en aquell moment que allò no era una escopeta, que més aviat semblava un canó.

Res més lluny de la realitat, en cada control teníem soldats de l'època amb les seves baionetes i també un remolc amb canons casolans que disparaven salves per rebre als participants. Val a dir, per això, que l'espetec que feia acollonia una mica.

A partir d'aquí tornem a pujar de nou per una carena que ens oferiria unes vistes espectaculars del castell i els seus voltants. A la baixada provo d'augmentar ja el ritme, doncs portàvem uns 15 quilòmetres i ja em sentia prou bé.

El primer tram de la Marxa transitava per zones més boscoses i fresques. Portava la gorra a la butxaca i gairebé no vaig veure aigua fins al quilòmetre 20, on es trobava el segon control i avituallament.
A partir d'aquí començo a trobar-me alguns companys que anaven destacats, fins arribar al quilòmetre 31 on ja encapçalaria la Marxa. Just després la zona es torna més seca, el bosc s'acaba i el sol comença a picar. M'encasqueto la gorra i començo a consumir més aigua.

Els quilòmetres passen ràpid i pugem a la Serra de Montmer. Un cop dalt potser venia el tram menys vistós de la Marxa al baixar per un talla-focs per on passaven postes de mitja tensió. Aquesta pronunciada baixada ens porta a creuar el Cardener i de seguida passem al següent punt de control. Més salves de canons, aquest cop massa a prop.

Seguidament darrera pujada important on per sort entrava una mica d'aire. Superats els 40 quilòmetres el ritme no era per tirar coets (ni canonades), però no veia impossible baixar de les 5 hores a l'arribada. Ja veuríem, tot seria en funció del terreny que trobés fins a Cardona.

Per sort el terreny ja no era excessivament tècnic i després de passar el darrer control i avituallament ja només quedaven 7 quilòmetres en clar descens fins al poble. Un cop allà, entrada pel casc antic i directes cap a la pujada del Castell que ja havia fet 2 cops abans aquell matí (per recollir el braçalet i per anar a la sortida). Enfilo amunt ben ràpid quan veig que el rellotge encara marca 4h56' i arribo al final de la marxa amb 4h58' molt satisfet pel ritme i rebent les felicitacions i reconeixement de l'organització, que val a dir ha fet una gran feina.

Aquí estan les classificacions i en aquest enllaç a Endomondo el detall de la ruta i els parcials. 

Propera prova, aquest cop sí competitiva: Trail de l'Arboç.

Cap a Cardona: la Marxa del Setge.

Cert que no es tracten de competicions i cert també que estan pensades per a que els participants les facin caminant. Però moltes de les marxes de resistència de la FEEC presenten recorreguts que suposen un plaer descobrir i també una oportunitat de completar un entrenament molt profitós per un circuit marcat i amb bons avituallaments.

També a aquestes alçades, l'any passat vam gaudir de la Marxa dels Castells de la Segarra i aquest any hem decidit acostar-nos a Cardona a fer la primera edició de la Marxa del Setge de Cardona.

L'altimetria ens mostra un continu de pujades i baixades acumulant entre 150 i 250 metres positius cada vegada. Si això ho fem durant varis cops, doncs el desnivell resultant és prou interessant (per sobre dels 2.000 metres) com per tenir cert respecte al circuit i sortir un xic conservadors.

La distància de la marxa també és ideal, al trobar-se lleugerament per sobre dels 50 quilòmetres, però sense anar més enllà.

Tot plegat ens ha de servir per afinar-nos de cara a les curses, aquestes ja sí competitives al 100%, que tenim previstes a l'Abril d'aquesta Temporada 2014: La Marató de la Cursa de la Talaia a Vilanova i la Long Trail de l'UTBCN a Begues.