dijous, 8 de desembre del 2011

Atletes novells. Com comencem?

Aquesta entrada va dedicada a aquelles persones que no han practicat mai atletisme i que desde l'adolescència han practicat de forma esporàdica algun esport. Serien els anomenats 'sedentaris' que decideixen en edat adulta començar la pràctica d'un esport fàcil, econòmic i que es pot fer en quasi qualsevol lloc.

El primer que hem de pensar és que com en tot, els inicis no són fàcils. Aquí es poden aplicar tots els tòpics que es vulguin del tipus ’per recollir, s’ha de sembrar’ i ‘Roma no es va fer en un dia’. Cal molta paciència i no desanimar-se. La constància és, com en altres aspectes de la vida, bàsica.

Els entrenaments han de limitar-se a les posibilitats de cada un i sempre s’ha de sortir més lent del ritme que realment es pot soportar. El que una persona aguanti corrents els primers cops que surt depen de molts factors i les primeres setmanes i mesos la major part del temps s’ha d’invertir en conèixer-se a un mateix.

Un bon punt de partida seria, si no tenim cap patologia remarcable ni un sobrepes excessiu que pugui provocar lesions, marcar-se 2-3 sesions d’entrenament setmanals d’entre 25 i 35 minuts durant uns 6 mesos.

Si després de pocs o molts minuts la fatiga t’obliga a parar, no t’aturis de cop, intentar caminar a ritme viu, recuperan-te. Si et veus amb cor, quan estiguis recuperat, torna a córrer una mica més, i així fins que consideris finalitzat l’entrenament.

Si entrenes a l’estiu i en hores de molta calor has de portar una mica d’aigua o alguna moneda per comprar-ne en cas que sigui necessari.

Sempre que acabis l’entrenament cal fer estiraments i hidratar-se amb aigua.

És bo marcar-se objectius, encara que siguin petits, per motivar-se a córrer tot l’any. Córrer a la primavera (Abril , Maig, Juny), quan els dies són llargs i la temperatura ideal li ve de gust a molta gent, però quan arriba l’hivern, el dia s’acaba a quarts de sis de la tarda i la temperatura no és tan bona, ja costa més sortir.

Algunes petites ajudes per mantenir el ritme tot l’any poden ser:

-          Tenir la roba adequada per a cada estació de l’any. Avui dia hi ha una marca de equipació esportiva (Decathlon) que possa a l’abast de la gent material tècnic a uns preus raonables. És un bon punt de partida per després passar a equipament més complert si la cosa rutlla.

-          Portar una mica de música o algun podcast de radio a l’mp3. Això és una distracció que fa que no pensis continuament en ‘el patiment’, el fred o com de bé estaria a casa.

-          Encara que a algú això li pot sonar a una excentricitat, marcar-se un parell de curses populars de recorreguts assumibles al llarg de l’any. Hi ha curses a partir de 5 quilòmetres i en totes les èpoques de l’any. Tenir un repte, fa que fidelitzem el fet de sortir per tal d’arribar a aquell dia en condicions de fer aquell recorregut de forma segura.

dijous, 1 de desembre del 2011

To run or not to run.

Cada cop són més els coneguts que o bé decideixen començar a córrer mica en mica, o bé, després d'una regular pràctica d’altres esports o de l'atletisme s'animen a participar en alguna cursa per primer cop.

Alguns d'ells m'han demanat consell o assessorament en cada cas, per això he pensat en fer una sèrie d'entrades al blog durant aquest mes, recollint tot el que hem anat comentant en cada cas.

A aquests atletes els agruparé en tres grans grups:

-Aquells que no han practicat mai atletisme i que desde l'adolescència han practicat de forma esporàdica algun esport. Serien els anomenats 'sedentaris' que decideixen en edat adulta començar la pràctica d'un esport fàcil, econòmic i que es pot fer en quasi qualsevol lloc.

-Aquells que han practicat esport de forma regular, ja sigui rebent classes a un gimnàs, sortint en BTT o practicant esports en equip, pel que ja tenen una base aeròbica, i fins i tot corren de tant en tant, pel que no parteixen de zero.

-Aquells que corren assíduament, un mínim un parell de cops per setmana, han participat en alguna cursa puntualment i volen aprofundir una mica més, sense anar molt enllà ni cenyir-se a plans d'entrenaments pròpiament dits.

Mentres s'escriuen les entrades, us deixo una tira amb cert sarcàsme que he trobat amb el mateix títol que li he posat a aquest post: 'To run or not to run', publicada a magazine del New York Times el 11/03/2011.

'To run or not to run?' by Christoph Niemann