dimecres, 30 de novembre del 2016

26 de Novembre: Mitja Volta al Parc de Collserola.

Tot i que l'esdeveniment canviava de nom (Barcelona Trail Races), suposo per mirar d'incloure el nom de Barcelona i així poder atraure participants estrangers, la cursa que va néixer com a Ultra-Trail de Collserola sempre és un bon indret on tancar la temporada de muntanya.

Donat que enguany només hi havia dues setmanes entre aquesta prova i la Mitja Marató de Vilanova, vaig optar per participar en la distància més curta de 46 quilòmetres. Una decisió que ja anava en línia amb el que ha estat l'any 2016, on la distància de les curses s'ha vist retallada respecte a 2014 i 2015.

Més intensitat i ritme. I això era el que ens esperava a Collserola. Sortida fulgurant a les 8 en punt d'un matí fresc de novembre. Primera pujada a bon ritme en direcció a la carretera de la aigües, mirant de no perdre gaire el compàs dels primers.

Amb l'objectiu de conservar fins el quilòmetre 22, però sense seguir gaire (o gens) aquesta consigna, miro de no perdre de vista al segon i tercer classificat. Del primer no hi ha ni rastre i, pel que diuen, deu anar molt ràpid. En una baixada en el quilòmetre 24 o 25 atrapo als dos corredors, situant-em segon. decideixo passar davant, però cap el quilòmetre 33 noto que les cames em faran la guitza. He anat molt ràpid i una caiguda al quilòmetre 15 m'ha deixat molt adolorit.


Amb la cama perjudicada per la caiguda. Foto de Quim Farrero (revista Trail).

Sense capacitat per anar a un ritme ràpid, els dos companys em tornen a passar, quedant de nou en quarta posició amb 7 quilòmetres per davant. He arriscat massa d'hora segurament i hagués estat més prudent reservar les meves cartes. 

Molts cops una cursa entre corredors del mateix nivell es converteix en una partida de 'pòker'. Qui amaga millor la seva jugada te molta avantatge. Tot i que molt sovint he gestionat bé aquest tipus de situacions, crec que tant a Alquèzar com en aquesta cursa a Collserola vaig pecar de descobrir les meves cartes massa d'hora. Per una decisió errònia potser vaig perdre les poques opcions que tenia de millorar posició.

Arribo a meta, després de gaudir la darrera baixada, com a primer Veterà (+40) pocs segons per sota de les 4 hores. Després d'una llarga dutxa i d'un breu massatge, vaig a l'ambulància per a que em cusin la cama i em curin les ferides al colze i al maluc.

Espero poder recuperar per donar el millor a la Mitja Marató de Vilanova. Serà la setzena vegada que participi i em faria molta il·lusió aconseguir per cinquè cop el Memorial Josep Inglada al millor atleta local.

diumenge, 20 de novembre del 2016

6 de Novembre de 2016: Cursa Curta de la Passos de Gegant (Solsona).

Amb la Mitja Volta al Parc de Collserola planificada per finals de Novembre, va anunciar-se per principis d'aquest mateix mes la Passos de Gegant en dues modalitats: cursa de 16 quilòmetres i Marató.
Tenia moltes ganes de córrer la Marató, però volia competir a Collserola amb totes les garanties i no era prudent encabir dues curses tan llargues en un interval tan curt. Per això vaig optar per la cursa curta, també pensant que el ritme ràpid m'ajudaria de cara a la Mitja Marató de desembre a Vilanova.

Dit i fet. Em conec el recorregut de la cursa curta al detall. Són llocs per on entreno habitualment i el terreny és tou i agradable. El dia és molt humit, hi ha una espesa boira i ha plogut, pel que hi ha força fang i tolls en alguns dels trams.

Sortim a fer un bon escalfament cap a la Mare de la Font. El recorregut està espectacular amb les fulles caigudes que cobreixen tot el terra. Girem cua abans no sigui massa tard i deixem la jaqueta al cotxe. Però quan acabàvem de tancar els cotxes donen la sortida de la cursa quan ens trobem a uns 200 metres de la sortida.

Falten 2 minuts per les 10 del matí i la sortida avançada ens agafa amb el peu canviat. M'acomiado del Jesús i començo a córrer tan ràpid com puc. Quan arribo al punt de sortida faig cara de sorprès i exclamo que encara no són les 10 assenyalant-me el rellotge. A partir d'aquí provo de centrar-me en la cursa i mirar d'avançar tan ràpid com pugui mentre el camí sigui ample i no trepitgem corriol estret.

Per sort al pas per Sant Bartomeu he pogut situar-me en sisena posició, tot i que anant més fort del que m'hagués agradat. No veig als tres primers per enlloc i tinc clar que el ritme que han de portar és superior al meu. En la baixada puc avançar els dos corredors que tenia a la vista i situar-me en quarta posició.

Girem per creuar la carretera de Lladurs i començo a sentir-me millor després de la frenètica arrancada. La baixada és molt divertida i està enfangada. Abans d'agafar el corriol que porta al Pont de la Frau em puc situar tercer i m'animo a donar tant gas com pugui fins a la pujada al Castellvell.

Arribada a meta al Passeig de Sant Antoni Maria Claret.

Entro a meta després de 17,5 quilòmetres en tercera posició satisfet de com m'he trobat durant l'1h21' de cursa. No m'importa gaire la posició final, però si em sap greu no haver pogut competir amb els corredors de capdavant, perquè ben segur que hagués estat interessant provar d'estar amb ells.

Classificació final de la cursa.

El proper 26 de novembre tornarem a Collserola per gaudir d'aquells paratges. Segurament tocarà sortir fort al principi, però després serà prudent afluixar per afrontar amb garanties els darrers 10-12 quilòmetres de la cursa que enguany s'enfila fins els 46.