Perfil de l'Skyrace Comapedroa.
Val a dir que fins allà vaig provar d'anar controlant, pensant que arribant sencer a aquella pujada podria gestionar-la mitjanament bé. Tot i això el gruix de la pujada se'm va fer molt feixuc i no vaig ser capaç d'anar al ritme que m'hagués agradat. Més aviat no en portava cap de ritme.
Arribant al cim tot crestejant. Foto de Josep Mª Muntaner.
Ja en el descens i al baixar de cota les forces van tornar, cosa que em va animar relativament. Això i veure que la recuperació el mateix dia i l'endemà va ser molt bona, han estat les conclusions positives d'aquesta experiència. Les conclusions no tan positives és comprovar com en certs terrenys (bàsicament desnivells molt drets i tècnics) no soc capaç de desenvolupar-me de forma tan solvent com en la resta de terrenys i em veig obligat a baixar el meu ritme considerablement.
Sigui com sigui això fa que em replantegi la cursa que tenia prevista pel mes d'Agost. En comptes de participar a la clàssica Marathon du Moncalm (més alpina i llunyana), he decidit optar per una prova més propera, més corrible i menys tècnica a Figuerola encara que també de distància Marató amb tot just uns +1700 metres.
Això i els variats entrenaments previstos en aquell mes, seran la base de la preparació de cara a l'UltraPirineu del Setembre.