dilluns, 9 de febrer del 2015

8 de Febrer de 2015: Cursa de la Marcenca a Bitem

De nou cap a les Terres de l'Ebre, aquest cop més enllà de Tortosa, fins arribar a Bítem. Com era de preveure, un fred gèlid ens va rebre en aquest petit poble en una cursa molt semblant a la de Camp-redó a nivell organitzatiu: preu raonable, horari matiner i moltes pedres per trepitjar per davant.

Per començar tenim una sortida molt tranquil·la, a un ritme moderat, però de seguida que la cosa es complica els corredors més forts van endavant, mentre transitàvem riera amunt per sobre un pedruscall. Per la meva part, procuro prendre'm els primers 4 quilòmetres amb més calma que fa 4 setmanes i anar agafant el ritme més progressivament.

Així les coses semblen que rutllen millor i avanço mica en mica alguns corredors a mesura que evoluciona la constant pujada. És cap al quilòmetre 7 o 8 que aixeco el cap i veig que tinc bastant endavant (entre 1 o 2 minuts) al mateix corredor que va acabar davant meu a Camp-redó.


Arribada dalt el Montaspre, punt més alt de la cursa amb unes vistes espectaculars.

Un cop en la primera baixada important i amb un calçat més vàlid per llençar-se sobre tota mena de pedres sense por (cal aprendre dels errors), procuro mantenir un ritme viu.
Tinc clar que si no punxa algú del davant tindré poques opcions de guanyar alguna plaça més per mèrits propis. En canvi, si que podria perdre alguna si no estava a l'alçada en els trams de descens.

Les baixades no les percebo tan 'traïdores' (per dir-ho d'alguna forma) com a la Cursa de les Dues Torres. El camí és recaragolat però noble i s'intueix resseguint-lo que no amagava trams crítics. Poc abans del quilòmetre 15 arriba una darrera pujada que portaria al descens definitiu que va ser francament divertit. Finalment vaig entrar en setena posició amb poc més de 2h06' per uns 22,5 kms amb +1.160 metres.

Un paratge més descobert i una cursa de muntanya més. Ara mateix se'm fa difícil pensar en no competir al març, o sigui que alguna cosa trobarem per aquell mes.

dijous, 5 de febrer del 2015

Temporada 2015.

Enrere ha quedat un any 2014 molt dens a nivell d'entrenaments. Han estat finalment 4.150 quilòmetres recorreguts a peu amb 116.700 metres acumulats en ascens, on la planificació va girar al voltant dels 3 cicles de curses

Tot i que no és fàcil, cal provar de no caure en la repetició de proves/objectius i trobar noves coses que et donin forces per buscar la millora. L'estructura general per aquest 2015 serà bàsicament la mateixa que l'any l'anterior. No obstant aquest any ha començat lleugerament diferent, doncs ho fa amb la temporada d'asfalt acabada i s'endinsa directament en un primer cicle de curses de muntanya de curta i mitjana distància, començant al Gener i finalitzant en un intens mes d'Abril. 

11 de Gener: participació a la Cursa de les 2 Torres (Camp-redó). 

8 de Febrer: Cursa de la Marcenca (Bitem) molt propera a l'anterior i de característiques similars.

Març: encara pendent de decidir, però presumiblement sense competició.

11 d'Abril: Cursa de la Talaia. Enguany per la cursa de muntanya de casa nostra optarem per la distància de 25 quilòmetres, donada la càrrega prevista per aquest mes.


17-18 d'Abril: Ens acostarem al Ripollès per debutar en un quilòmetre vertical (dissabte) i repetir amb la cursa curta (15 kms, diumenge) de la Vall de Ribes XS. 



25 d'Abril: de nou participació a la Long Trail de l'UTBCN que coneixem prou bé per la seva proximitat. Tot indica que seran els mateixos 69 quilòmetres i +2.500 metres del 2014, amb sortida i arribada a Begues.



Just després d'aquesta cursa passarem a preparar les curses del segon cicle, de més distància i desnivell acumulat i que ens ocuparà des de Maig fins Novembre. 

Quedaran els dos primers mesos, Maig i Juny, per preparació exclusivament i possiblement sense competicions destacades. Potser es podria encabir alguna cursa sempre i quan tingui poc impacte en els entrenaments previstos.

4 de Juliol: Obrirem foc amb la veterana Travessa Núria-Queralt-Berga que enguany serà Campionat de Catalunya. Amb els seus prop de 94 quilòmetres i +6.100 metres serà una exigent posada en escena.



20 d'Agost: La Marathon du Moncalm. Després de dos anys consecutius anant a Chamonix a finals d'Agost per gaudir l'incomparable ambient de l'UTMB, costa renunciar a la idea de córrer a França. Aquest cop en una distància més clàssica, encara que amb un recorregut d'alçada que s'enfila, ni més ni menys, que fins la Pica d'Estats.



19 de Setembre (o 3 d'Octubre): la primera intenció seria ser a la sortida de l'Ultra Pirineu, doncs aquest any és puntuable pel campionat del Món i la claca que s'hi trobarà promet. Però cal ser previsor, doncs cada any cal participar en una loteria per accedir. En cas de que en el sorteig del proper 19 de Febrer no tingués accés a l'edició del 2015, optaríem per anar cap Alquèssar (Osca) i participar en la 'Ultra Guara Somontano' que forma part del circuit de la Spain Ultra Cup. Val a dir que les dues opcions em semblen molt engrescadores i passi el que passi al sorteig em donaré per satisfet amb la prova que quedi al calendari.

21 de Novembre: Ultra Trail de Collserola. Tot i participar en l'edició inicial del 2013 i quedar molt impressionat per la bona organització, al 2014 vaig optar per dedicar els mesos d'Octubre i Novembre a l'asfalt. Aquest any allargarem la temporada de muntanya amb l'objectiu de poder participar en aquesta cursa propera i que supera els 80 quilòmetres.

I fins aquí arribaria el segon cicle amb aquestes 4 proves de pes planificades. Seguidament l'objectiu seria començar un nou cicle d'asfalt amb inici al Desembre 2015 i final a Febrer de 2016. Poc puc dir del contingut d'aquest cicle a dia d'avui, doncs només conec les curses que l'obriran i tancaran. 

13 de Desembre de 2015: Mitja Marató Ciutat de Vilanova. Si al 2014 aquest va ser el punt final de la temporada d'asfalt, aquest cop serà directament l'inici.

Finals de Febrer de 2016: Marató de Sevilla. Tornada a aquesta distància en asfalt 2 anys després de córrer a Tarragona a principis del 2014.

I a grans trets aquesta és la planificació pels propers 14 mesos. Queda per davant molta preparació i també tenir la mateixa sort amb la vida personal (família, feina) i amb les lesions que al 2014, on vaig poder complir i competir acceptablement en totes les competicions previstes. La línia a seguir està marcada i ara cal anar pas a pas i treballar com una formiga per sumar en cada entrenament.