dilluns, 29 de febrer del 2016

28 de Febrer de 2016: Cursa dels Colls.

Segon compromís d'aquest mes de Febrer i, com al Cross de Sant Pau, per un terreny familiar, de durada curta i intensitat elevada. Moltes cares conegudes a la sortida i un ritme fulgurant per endinsar-nos en un terreny que conec prou bé dels entrenaments que acostumo a fer al migdia.

Normalment aprofito aquesta zona en els mesos menys calorosos. A la pausa que tenim per dinar, surto de la feina i em canvio ràpidament per trotar poc menys d'una hora per corriols rics en pedra, arrels i desnivells variats. Els qui coneixen la zona saben que hi ha èpoques de l'any en les quals et pots endur algun ensurt i sempre has d'estar a punt per fer un canvi de ritme.

Tornant a la cursa, el circuit d'enguany era molt semblant al del 2014, l'única edició anterior en què havia participat. En aquesta ocasió procuro no distanciar-me en excés del cap de cursa, dintre de les meves limitacions.


Tram final arribant a Sant Cristòfol (foto de Car Cab).

Com a la majoria de curses curtes, és cap al quilòmetre 4 o 5 quan començo a poder rodar a un ritme fort sense patir en excés. A partir d'aquí puc anar avançant de mica en mica i acabar a un bon ritme els poc menys d'11 quilòmetres de cursa. 

Casualment, puc repetir el tercer lloc a la general de fa 2 anys, però amb millors sensacions que llavors. Per sobre d'això, haver pogut córrer amb el Xevi i el Víctor és per a mi el més remarcable del dia i el que m'emporto com a record més destacat, doncs són dos companys a qui admiro molt.


Amb el Xevi i el Víctor just en acabar.

Un cop finalitzades aquestes curses més curtes, el volum dels entrenaments augmentarà de cara al mes de Març amb tirades més llargues. La propera cursa serà també a prop i per un lloc conegut: Sitges i el Parc del Garraf.

dissabte, 20 de febrer del 2016

14 de Febrer: 49è Cross de Sant Pau.

Poc després de la participació en la Marató Costa Daurada, el calendari del 2016 va anar quedant definit de mica en mica. La decisió de no prendre part en cap Ultra-Trail de llarga distància el 2016 ja estava clara des de finals de la temporada passada. De la mateixa manera, les proves més importants del calendari ja estan gairebé totes establertes, deixant pràcticament tancat el gruix de curses a disputar entre Abril i Desembre.

Només quedava definir les curses preliminars de Febrer i Març. Tenia clar que havien de ser properes i no excessivament llargues.
Tot i començar el Febrer amb un curt procés gripal, la recuperació va ser bona i a darrera hora em vaig convèncer de tornar a participar per segon cop al 'Cross de Sant Pau' de Sant Pere de Ribes.
Una clàssica hivernal de la nostra comarca, on només havia participat en un dia plujós el 2013. Casualment també després d'estar dues setmanes aturat per malaltia.

Tot i que la distància resulta massa curta, per sota dels 14 quilòmetres, tenia l'esperança que les darreres curses en asfalt m'haguessin donat cert ritme. Malgrat comprovar que el meu pressentiment era correcte, la sortida fulgurant sempre em costa horrors. Un ritme de bogeria que em suposa molt esforç d'agafar fins que han passat 3 o 4 quilòmetres ben bons.

Només el primer classificat obre un forat important i puc mantenir-me a prop dels 4 o 5 corredors que li van darrere. Aconsegueixo posar-me en tercera posició pujant la tartera. No obstant això, pago l'esforç de la ràpida arrencada en els darrers metres d'ascensió que, precisament, són els que més m'agraden. 


Tram final de la pujada amb el cap cot i un ritme prou pobre.

Per sort, puc recuperar el bon ritme i noto que a mesura que passen els quilòmetres de baixada em sento cada cop més àgil. Fins i tot, a les petites pujades em sento amb força i veig al segon classificat més i més a prop. Tanmateix, noto al quart classificat no gaire lluny darrere meu, o sigui que no valia a badar.


Darrers metres de baixada abans d'arribar al poble.

Finalment, arribada a Sant Pere entrant pel Castell i sense canvis respecte al pas pel Montgròs, pel que puc pujar al podi en un dia de sol radiant.
Les bones sensacions en aquesta cursa de curta distància fan que em decideixi a participar, també per segon cop, a la cursa dels Colls de Vilanova a finals de mes.


Retall del Diari de Vilanova del 19 de Febrer de 2016.