divendres, 22 de gener de 2016

17 de Gener de 2016: Marató de Tarragona (MCD).

Després de les festes de Nadal i de fer algun entrenament llarg per Tenerife, on vaig cometre errors de principiant, d'aquells que fan que t'emprenyis amb tu mateix; no vaig pensar gaire en la primera cursa de l'any 2016.

De fet, la mateixa setmana de la cursa vaig haver de viatjar per feina. No va ser potser, fins un o dos dies abans que em vaig convèncer de què sortiria a buscar l'1h19' al pas per la mitja marató i miraria de mantenir el ritme fins al final. L'objectiu de participar en aquesta cursa era aturar el cronòmetre per sota de les 2h40' tot i no haver-la preparat massa específicament.

Com sempre passa en aquestes curses, la sortida és un moment clau per mirar de buscar alguna referència. Com a la mitja de Vilanova, vaig tenir la sort de trobar un molt bon grup d'atletes que van marcar un ritme sostingut i raonable. Alguns d'ells eren corredors que recordava de feia 2 anys. El 2014, vaig sortir massa conservador el primer 10.000 i vaig acabar la cursa poc satisfet del resultat.

Els primers quilòmetres me'ls passo observant els corredors que portem per davant i també els companys del grup. Com corren a les pujades, com ho fan a les baixades, com respiren... mirant com es comporten en la bonança per comparar quan portéssim més de 30 quilòmetres a les cames.

El grup inicial de set o vuit corredors es va desgranant a partir del quilòmetre 25. Els corredors es van despenjant un per un, tot i que el ritme és constant i sense estrebades de cap mena. Han portat el pes de la cursa els dos corredors que veia més sencers de feia estona. Al pas del quilòmetre 33, em quedo sol amb ells i amb 3 atletes destacats per davant.

El ritme continua sent excel·lent i veig que el temps final pot ser interessant. Tanmateix, al quilòmetre 36, entrem de nou a l'espigó del port de Tarragona i la bona visibilitat ens permet veure al tercer classificat uns 400 o 500 metres per davant nostre.

Avaluo en aquell moment la situació i decideixo fer un canvi de ritme per mirar d'atrapar-lo. Em sento amb forces i crec que en els darrers 6 quilòmetres podria acostar-m'hi prou. No obstant això, el corredor sembla tenir problemes físics i el seu ritme és molt lent. Poc després del quilòmetre 38, el puc passar i veig que els corredors que m'acompanyaven també ho faran.

D'aquí al final miro de mantenir el ritme, tenint present que els meus perseguidors no han afluixat i, per tant, ningú em regalarà pas pujar al podi. Finalment, puc parar el cronòmetre en 2h37'02" i entrar en 3a posició, gaudint d'una inesperada plaça al podi absolut.


Notícia al Diari de Vilanova del 22 de Gener de 2016. 

Al llarg dels pròxims dies hauria d'acabar de planificar les curses fins al Setembre o l'Octubre. La veritat és que, a mesura que passen els dies, el panorama es va aclarint i les preferències per algunes proves van quedant més definides.