Molt de tant en tant ens agrada acostar-nos al Montmell-Marmellar. Bàsicament per dos motius: primer perquè té puigs considerablement més alts que els de casa nostra i segon perquè presenta un gran ventall de camins i corriols que es poden entrellaçar i combinar de moltes formes per obtenir tracks molt variats sense repetir-se gaire.
Donat que desplaçar-se fins allà suposa uns 20-25 minuts en cotxe des de Vilanova, sempre que ho fem plantegem una ruta prou extensa com per justificar el viatge. El darrer cop va ser al Maig de 2013, per completar aquesta ruta d'un desnivell moderat.
Aquest cop no volíem deixar escapar l'oportunitat de pujar fins el Puig de la Talaia de 861 metres d'alçada. En arribar dalt i observar el Penedès a trenc d'alba, hem vist una sortida de sol de les que no s'obliden. A partir d'aquí ens hem embolicat una mica a la baixada però de seguida hem retrobat el camí, arribant al Pla de Manlleu on hem pogut recarregar aigua ben fresca.
La segona part de la ruta ens ha portat a travessar primer la Serra de Cal Casanoves, després la Serra Llarga i finalment la Plana del Gatell per tornar a baixar fins a l'Hostal, punt de partida i d'arribada, completant aquesta ruta de poc més de 43 quilòmetres. Si cliqueu a sobre la imatge arribareu a l'enllaç d'Endomondo amb el detall de la ruta.
diumenge, 23 de febrer del 2014
dilluns, 17 de febrer del 2014
16 de Febrer de 2014: Cursa dels Colls de Vilanova.
Segona competició de l'any i tornada a la muntanya en la segona edició de la Cursa dels Colls. Tot i que es tractava d'una distància a la que no estem habituats i en la que costa molt agafar el ritme de sortida, doncs tot just eren 11,5 quilòmetres.
La zona dels colls és molt entretinguda i es troben moltes pujades curtes i plenes de pedra dintre de zones boscoses i humides, això afegit a que els especialistes en la distància surten a un ritme esfereïdor, va fer que els primers 6.000 metres fossin un petit calvari on no hi havia possibilitat de prendre's cap respir.
Però un cop passada la dura pujada a Miralpeix, el terreny es suavitza i les pujades ja són més curtes, permetent el cos compassar-se. Tot i això no val a badar, doncs les baixades són força tècniques i amb molta pedra i girs continus.
Als darrers 5 quilòmetres va ser on més vaig gaudir i va ser una llàstima no tenir opció de lluitar per millorar posició en aquells moments. Tot i això, molt satisfet pel tercer lloc a la general i el primer lloc per equips (amb XTerra). Ara ja tenim la vista fixada en preparar la Marxa del Setge de Cardona de 52 quilòmetres i +2.100 metres on esperem participar en tot just 1 mes.
La zona dels colls és molt entretinguda i es troben moltes pujades curtes i plenes de pedra dintre de zones boscoses i humides, això afegit a que els especialistes en la distància surten a un ritme esfereïdor, va fer que els primers 6.000 metres fossin un petit calvari on no hi havia possibilitat de prendre's cap respir.
Primeres pujades ja amb la cursa trencada (foto Miquel Pardo).
Però un cop passada la dura pujada a Miralpeix, el terreny es suavitza i les pujades ja són més curtes, permetent el cos compassar-se. Tot i això no val a badar, doncs les baixades són força tècniques i amb molta pedra i girs continus.
De tornada per camí més ample i pel cantó del mar.
Als darrers 5 quilòmetres va ser on més vaig gaudir i va ser una llàstima no tenir opció de lluitar per millorar posició en aquells moments. Tot i això, molt satisfet pel tercer lloc a la general i el primer lloc per equips (amb XTerra). Ara ja tenim la vista fixada en preparar la Marxa del Setge de Cardona de 52 quilòmetres i +2.100 metres on esperem participar en tot just 1 mes.
Foto del Podi Masculí amb Gerard Gil (2on) i Jordi Grau (1er).
diumenge, 2 de febrer del 2014
2 de Febrer de 2014: La Morella, el Montau i la Mola.
Sortida avui desde la Fita a les 5:20 del matí per fer un circuit en sentit anti-horari que enllacés els puigs de la Morella, el Montau i la Mola. Una ruta prevista inicialment per sobre dels 43 quilòmetres i dissenyada ajuntant pedaços de tracks anteriors d'altres visites al Parc del Garraf, on haviem fet els 3 puigs per separat.
El tram més tècnic el trobem a partir de Vallgrassa (km. 8), on s'ha de transitar per una riera abans de començar la sempre pedregosa pujada cap al pla de Querol (km. 10). A partir d'aquí tot es torna més senzill i només presenten certa dificultat els corriols de baixada dels tres puigs pel seu desnivell i pedres humides.
Sortida ideal, donada la seva distància i durada, per provar configuracions de material i aliments de cara a la temporada que comença. Finalment ens hem anat als 44,3 quilòmetres en gairebé 4h39'. Si cliqueu a sobre la imatge arribareu a l'enllaç d'Endomondo amb el detall de la ruta.
El tram més tècnic el trobem a partir de Vallgrassa (km. 8), on s'ha de transitar per una riera abans de començar la sempre pedregosa pujada cap al pla de Querol (km. 10). A partir d'aquí tot es torna més senzill i només presenten certa dificultat els corriols de baixada dels tres puigs pel seu desnivell i pedres humides.
Sortida ideal, donada la seva distància i durada, per provar configuracions de material i aliments de cara a la temporada que comença. Finalment ens hem anat als 44,3 quilòmetres en gairebé 4h39'. Si cliqueu a sobre la imatge arribareu a l'enllaç d'Endomondo amb el detall de la ruta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)