dissabte, 21 de juliol del 2012

14 de Juliol de 2012: Cursa Popular de Canyelles.

Aprofitant la punta de velocitat que em va donar la breu preparació pel 10.000 de Pallejà, vèia amb bons ulls acostar-me a la vila veïna de Canyelles per participar en la Cursa Popular, que s'engloba dintre dels actes de la seva Festa Major d'estiu.
Sabia que el perfil de la prova m'era favorable, doncs per l'interior de la vila abunden els carrers amb desnivells curts però importants, pel que tenia esperances de quedar als llocs capdavanters.
Però només arribar-hi vam comprovar que el circuit havia variat completament respecte les edicions anteriors i que transcurria en bona part per fora del poble, barrejant pista i camí encimentat. 

Vam reconèixer el terreny i l'altimetria del circuit molt per sobre mentres escalfavem pel bosc entre Canyelles i Les Palmeres.




Circuit de la prova.

Finalment la cursa va anar millor del que em pensava i vaig poder alçar-me amb la primera posició general que, donada la meva edat, em va causar una gran satisfacció.
Potser per darrer cop vaig tenir el privilegi de pujar al més alt d'un podi, encara que aquest fos fet de bales de palla i en una cursa modesta. Són d'aquelles coses que es recorden per sempre i que ben segur aprofitaré per explicar-ho tants cops com em sorgeixi la més mínima oportunitat.

Al podi amb la nostra petita i la Copa de 1er classificat.

Retall de la publicació al "Diari de Vilanova" del 20 de Juliol de 2012. 

diumenge, 8 de juliol del 2012

Sortida 8 de Juliol de 2012: Montmell-Marmellar.

En el dia d'avui voliem visitar la zona muntanyosa denominada el Montmell-Marmellar, arran d'una excursió per aquell paratge que van fer uns companys de feina fa pocs dies. Tot veient la ruta que van fer, vaig veure que aquelles muntanyes també amagaven boniques pistes entre els seus boscos, que em venien molt de gust visitar.
Les coses quan costen una mica les valores més i per això el repte era arribar fins allà i endinsar-s'hi, però sortint de Vilanova. Com que tornar ja hagués estat inviable, vam deixar el cotxe el dia abans a Llorenç del Penedès. Hem fet una ruta molt exigent, tant a nivell de desnivells com en els canvis del terreny, transitant per pista, corriol, asfalt i pedra.

Després de sortir del Parc del Foix hem arribat a La Ràpita, per agafar de nou un tram del GR-92 que transita entre vinyes i que ens ha portat fins a La Múnia, on hem pogut recarregar les ampolles d'aigua a una font. Des de La Múnia, de nou camins asfaltats o de terra entre vinyes fins a Castellví de la Marca. I poc després hem entrat per fi al Parc per gaudir les seves pistes. 
Hem passat per una zona denominada les "Roques Miloqueres" on els desnivells ja eren importants. També portaven prop de 28 kms en aquella zona i això sempre penalitza. Després hem passat a prop de la Torre de Cal Pascol, a la que hem fet una foto quan encara erem a Castellví. Ja ens temien que acabariem pujant gairebé fins allà.



Torre de Cal Pascol vista des de baix. 

Després hem arribat a una zona urbanitzada que li diuen la Talaia (no confondre amb el Puig de la Talaia de 861 metres que es troba no gaire lluny) i ja hem baixat a la carretera de Les Ventoses, farcida de ciclistes. Des d'aquí hem agafat un fons preciòs que es recargolava entre les muntanyes que l'envoltaven i ens ha protegit del sol, doncs era molt espés. Aquest fons, de més de 8 kms, ens ha dut directes a l'Hostal (Sant Jaume dels Domenys), on ens hem refrescat en una font quan ja no ens quedava aigua. De l'Hostal fins Llorenç ja ha estat bufar i fer ampolles.

La zona explorada del Parc Montmell-Marmella (font http://www.icc.cat/

En aquest enllaç la ruta al detall a l'Endomondo, de 44,4 kms. Estem desitjant poder tornar a la zona a descobrir nous paratges.

diumenge, 1 de juliol del 2012

1 de Juliol de 2012: Cursa de Pallejà (10K).

Després de molts mesos sense ni tans sols plantejar-nos participar en una cursa d'asfalt, calia aprofitar la segona part de l'any per tal d'establir registres que potser més endavant costaran molt d'assolir si ens impliquem a fons en les curses d'ultra-resistència.
El primer d'ells era la marca en 10.000. Vam escollir participar a Pallejà perquè és una cursa que, tot i no ser molt plana, la coneixem i ens cau relativament a prop. A més, també té el tret de sortida a una hora raonable per les dates en que està ubicada.

Durant els darrers dies el dubte no radicava en la capacitat cardiovascular ni en la resistència a l'esforç, sinó en si muscularment les cames podrien sostenir l'impacte a alta freqüència contra el paviment.

Arran del darrer abandonament a la Mitja de Vilanova (Desembre 2011) per una sobrecàrrega, quan rodava a un ritme similar al que necessitaria en la cursa d'avui, els dubtes prenien més pes i durant tota la setmana el descans i la prudència han estat presents.

He arribat a la cursa una mica encès, cosa molt positiva, i fruit d'això he fet un dels escalfaments més complerts que recordo. Un cop a la sortida he buscat un bon lloc i de seguida m'he situat entre els 10-12 primers de forma còmoda.

Els atletes que corrien el 5.000 anaven forts de començament però abans del km. 2 els he pogut passar a tots i m'he situat el 7è. Rodava a un bon ritme i m'he fixat que tenia dos atletes no gaire lluny que en els trams de lleugera pujada afluixaven un pel. Sobre els km. 3,5 on donaven aigua i no he pogut agafar-ne, els he atrapat i en un nou tram de pujada els he passat.

Passant pel km. 5 en tot just 17'00 sento al guanyador del 5.000 que arriba per darrera esperitat. Hem creuat junts la safata del xip, però a mi m'ha tocat seguir una volta més. Tot seguit torno a perdre l'oportunitat d'agafar aigua, perquè ningú en repartia i aquest cop m'emprenyo una mica.

He pogut seguir a bon ritme però veia al 4rt classificat molt lluny i no sabia ben bé on estaven els meus perseguidors. M'he proposat seguir tan ràpid com pogués a les pujades i mantenir el ritme a les baixades sense cremar les naus fins als darrers 2 kms.

Finalment no ha sortit gens malament i tot i enganxar a alguns doblats en el darrer km que ocupaven tota la traçada bona de la corba, he pogut rebaixar la marca que tenia des del 2.005 en 2'43", que no és poc.

El temps de 34'21" d'avui és un repte interessant pels meus descendents si algun dia es proposen fer curses i volen superar les marques del seu pare (o avi).

Classificació final. 


Un cop creuada la meta s'oblida el patiment i gaudeixes l'ambient.