Després de molts mesos sense ni tans sols plantejar-nos participar en una cursa d'asfalt, calia aprofitar la segona part de l'any per tal d'establir registres que potser més endavant costaran molt d'assolir si ens impliquem a fons en les curses d'ultra-resistència.
El primer d'ells era la marca en 10.000. Vam escollir participar a Pallejà perquè és una cursa que, tot i no ser molt plana, la coneixem i ens cau relativament a prop. A més, també té el tret de sortida a una hora raonable per les dates en que està ubicada.
Durant els darrers dies el dubte no radicava en la capacitat cardiovascular ni en la resistència a l'esforç, sinó en si muscularment les cames podrien sostenir l'impacte a alta freqüència contra el paviment.
Arran del darrer abandonament a la Mitja de Vilanova (Desembre 2011) per una sobrecàrrega, quan rodava a un ritme similar al que necessitaria en la cursa d'avui, els dubtes prenien més pes i durant tota la setmana el descans i la prudència han estat presents.
He arribat a la cursa una mica encès, cosa molt positiva, i fruit d'això he fet un dels escalfaments més complerts que recordo. Un cop a la sortida he buscat un bon lloc i de seguida m'he situat entre els 10-12 primers de forma còmoda.
Els atletes que corrien el 5.000 anaven forts de començament però abans del km. 2 els he pogut passar a tots i m'he situat el 7è. Rodava a un bon ritme i m'he fixat que tenia dos atletes no gaire lluny que en els trams de lleugera pujada afluixaven un pel. Sobre els km. 3,5 on donaven aigua i no he pogut agafar-ne, els he atrapat i en un nou tram de pujada els he passat.
Passant pel km. 5 en tot just 17'00 sento al guanyador del 5.000 que arriba per darrera esperitat. Hem creuat junts la safata del xip, però a mi m'ha tocat seguir una volta més. Tot seguit torno a perdre l'oportunitat d'agafar aigua, perquè ningú en repartia i aquest cop m'emprenyo una mica.
He pogut seguir a bon ritme però veia al 4rt classificat molt lluny i no sabia ben bé on estaven els meus perseguidors. M'he proposat seguir tan ràpid com pogués a les pujades i mantenir el ritme a les baixades sense cremar les naus fins als darrers 2 kms.
Finalment no ha sortit gens malament i tot i enganxar a alguns doblats en el darrer km que ocupaven tota la traçada bona de la corba, he pogut rebaixar la marca que tenia des del 2.005 en 2'43", que no és poc.
El temps de 34'21" d'avui és un repte interessant pels meus descendents si algun dia es proposen fer curses i volen superar les marques del seu pare (o avi).
Classificació final.
Un cop creuada la meta s'oblida el patiment i gaudeixes l'ambient.