dimecres, 28 de setembre del 2016

Estiu 2016 i darrers 3 mesos de la temporada.

Tanquem setembre amb més de dos mesos sense competir en cap prova. Després de la cursa de l’Espluga el darrer dissabte de juliol, han transcorregut tot agost i setembre sense compromisos. Fixant la vista només en gaudir dels entrenaments de durada extra, que sempre et permet ser de vacances.

Unes vacances en què l’entrenament matinal, fos en bici de carretera o corrent, buscava més el plaer de les sensacions que et dóna la pràctica de l’esport, que no una finalitat concreta ni competitiva. Uns entrenaments que començaven el dia abans, just en acabar l’activitat d’aquell dia, tot pensant quina ruta voldria fer l’endemà, quina distància i desnivell suposava i, per tant, quant temps em caldria per fer-la. 

Tots els entrenaments matinals començaven prop de les 6 h, ja que en ple estiu cal aprofitar aquesta franja de primera llum per no patir en excés la calor i controlar així el consum d’aigua. Molts cops, sobretot quan te'n vas a dormir, penses en quin tipus de vacances són les que estic fent. Aixecar-se cada dia a quarts de 6 del matí, encara fosc, per afrontar entre 3 i 4 hores d’entrenament físic gairebé sempre tot sol... i et queda clar que si ho fas, és només perquè ho tries, perquè t’agrada i perquè et fa sentir viu i en comunió amb tu mateix. En definitiva: et fa sentir feliç.

Els darrers 4 anys havia disputat curses de certa rellevància a finals d’agost o setembre: 2012 Matagalls-Montserrat, 2013 Ultra Cavalls del Vent, 2014 TDS i 2015 Ultra-Pirineu. Això feia que els entrenaments d’agost estiguessin massa condicionats i anessin molt enfocats a arribar a aquestes proves amb certes garanties.
Per això aquest any vaig decidir deixar per l'octubre les primeres competicions i dedicar l’agost a fer en exclusiva el que el cos i el cap em demanessin. Sense limitacions, ni obligacions. Reconec que he gaudit l’esport d’una forma molt especial i he sentit més equilibri amb tot el que feia.

I acabat aquest període i també l’estiu, comença la tardor i el mes d’octubre amb dues competicions en només 6 dies.

La renovada Cursadel Margalló passa de la primavera a la tardor. I a més, proposa una nova distància de 30 quilòmetres amb relatiu poc desnivell. Serà aquest diumenge 2 d’octubre de 2016 i ben segur serà una gran prova.

El dissabte següent (8 d'octubre) serem a Alquèzar. Allà prendré part en la Long Trail de l'Ultra Guara Somontano, cursa també renovada respecte a edicions anteriors. Amb una distància de poc més de 50 quilòmetres i uns 3.000 metres de desnivell positiu, transita per aquesta zona tan coneguda d’Osca on feia temps que em venia de gust córrer.

I amb aquestes dues competicions tan seguides comencem aquesta part final de l’any. Ben segur al novembre caurà alguna cursa més. Finalment, tot apunta que podria acabar l’any corrent la mitja marató de casa un cop més.