Ja a l’autocar l’ambient és molt peculiar. És un ambient de travessa, de muntanya, de germanor i diferent de les curses atlètiques que transiten per asfalt. No vas a competir, ni a rebentar el crono, ni a res semblant. Per això, tot i els evidents nervis pel gran esforç que s’haurà de realitzar en breu, hi ha molta cordialitat i ganes de comentar les perspectives, les sensacions, així com les experiències anteriors o els canvis de recorregut.
Al punt de sortida, en ple Parc del Montseny, fem les fotografies prèvies amb companys de Vilanova i aprofito un moment per regalar la meva samarreta (que m’havien entregat allà i no pensava portar a sobre) a un senyor que feia fotos, al que li va fer una il.lusió enorme. M’ho va agrair efusivament i em va dir que feia molts anys l’havia feta i que li feia una il.lusió molt gran tenir aquesta samarreta. Una estona després em va venir a buscar de nou a prop de la sortida per tornar a agrair-me el present que l’havia fet.
Foto prèvia a la sortida amb companys Vilanovins.
La sortida i els primers quilòmetres són molt suaus fins que s’enfila la primera baixada fins Aiguafreda. Allà breu avituallament sobre el km. 17 i tot seguit forta pujada per pista per tornar a planejar i transitar els primers corriols.
Foto als primers metres de travessa.
La baixada fins a Sant Llorenç Savall amb plena posta de sol, és molt bonica, tot i que perdre aquella valuosa llum significa reduir molt el ritme a partir d’allà. Estem ben bé a mitja cursa en l’avituallament de Sant Llorenç (45 kms.) i ara comença la part més tècnica del recorregut: foscor i molts corriols.
Activem els frontals i incrementem la concentració en el seguiment de senyals. Tot i així, després passar dues masies sobre el km. 51 patim el que seria el punt més conflictiu al no trobar un desviament al recorregut que quedava un xic amagat.
Després d’aquest ensurt on perdem prop de 8 minuts i recorrem ben bé 1 quilòmetre de més anant endavant i endarrera, vam extremar encara més les precaucions.
En aquell tram de cursa fem la pujada a la Mola i passem un parell de controls on ens recorden el gran avantatge que ens porta el primer classificat, que va sortir amb nosaltres de Puigformic, però que va imprimir un ritme vertiginós que feia que a cada control incrementés de forma lineal el seu marge en 20’.
La nit avança però per sort no feia ni fred, ni calor, ni xafogor. Un dia ideal climatològicament. El para-vent va quedar penjat del cinturó tota la travessa.
En aquesta zona ens avança un company que anava molt fort, tot i que li va costar despenjar-nos per que perdia el camí amb certa facilitat i havia de tornar enrera.
En el quart final de travessa, llarga baixada a Vacarisses per corriols i pistes, per enganxar un llarg tram final asfaltat entre urbanitzacions que ens portaria directes a Monistrol.
El fet de no trobar el camí de pujada cap a Montserrat fàcilment, ens va deixar recuperar una mica. Allà perdem 4 o 5 minuts preguntant a veïns i policia per finalment enfilar cap a Montserrat i fer caminant a bon ritme els darrers 4 quilòmetres.
A l’arribada a Montserrat ens espera puntual el meu germà, a qui mantenia informat mitjançant sms i trucades del nostre progrés en cursa. Arribem ben tocats de cames però molt sencers de cardio, doncs els darrer tram caminant, tot i picar amunt, ens ha permès recuperar molt.
Fem unes fotos i ens pengen de seguida a Facebook com a tercers arribats a Montserrat. Amb les bosses que portava el meu germà ens canviem i ens hidratem, en tant que veiem com mica en mica van arribant participants.
Foto que ens fan a l'arribada.
La travessa segons el GPS van ser un total de 86,7 quilòmetres amb 2.709 metres de desnivell (+) en 10h17’.
En aquest enllaç aEndomondo el detall de la Travessa i els parcials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada