diumenge, 12 de febrer del 2017

'Abriendo Camino' de Ryan Sandes.

Fa poc menys de 3 setmanes va caure a les meves mans aquest llibre d'un dels corredors més mediàtics de curses de llarga distància dels darrers anys. El Sud-africà Ryan Sandes porta molts anys al primer nivell i sempre resulta interessant conèixer les vicissituds d'aquests atletes. Es sabut que habitualment acostumen a tenir vides peculiars que els porten a fer coses que molt poca gent pot fer.

Portada del llibre.

Sandes ens explica la seva infantesa i adolescència. Més enllà d'un grapat d'entremaliadures i un bon recull de 'farres', la vida del protagonista la podria signar qualsevol de nosaltres. Després d'algunes primeres experiències en alguna cursa amb temps discrets, Sandes decideix fer un gir. 

Atrapat per un esport llavors minoritari, es forjarà a base de treball, esforç i constància una base consistent que el permet créixer com a atleta fins a un nivell prou alt. Tan alt que arriba a plantejar-se deixar la seva feina en una pròspera Empresa i dedicar-se exclusivament a la seva carrera com a atleta professional.

M'ha sorprès molt gratament el llibre. És agraït de llegir, com ara el llibre de Jurek. També, com passa amb el llibre del nord-americà, és desprèn sinceritat. A base d'expressar els seus sentiments et fa sentir proper.

Sandes relata les seves victòries amb l'èpica justa i amb una gran humitat i respecte. Tanmateix, ens obre el seu cor i incideix en els seus errors, quan els ha comès, sense avergonyir-se. No hi ha millora sense autocrítica i Sandes ens ho deixa molt clar, per si algú encara no ho tenia.

Transmet tan respecte cap els altres i es dona tan poca importància, que pots tenir la sensació que Sandes no és un gran campió. No et deixis portar a engany. És el més gran campió que ha donat el continent africà en curses de muntanya i s'ha guanyat amb treball tot el que ha aconseguit.

Una de les parts més destacades del llibre son el recull de consells que dóna al final de cada capítol. Si tens experiència segurament molts ja els sabràs. Però venint d'un gran campió sempre ajuda reafirmar-te en certes coses que has descobert per tu mateix i també aprendre de noves.

Sandes en una de les seves participacions a Transgrancanaria.

dilluns, 6 de febrer del 2017

5 de Febrer de 2017: Trail Rocacorba.

Sempre costa aventurar-se en curses de muntanya lluny de casa les primeres dates de l'any. La possible inestabilitat climàtica, els virus hivernals que corren per la feina i per les escoles... sempre hi ha algun motiu per començar el calendari cap el mes de Març.

Però enguany teniem la proposta d'aquesta competició de renom. El Trail Rocacorba és cursa on el nivell dels participants acostuma a ser molt alt. El seu recorregut presenta certa exigència. I la seva distància, just per sobre dels 30 quilòmetres, sempre és rebuscada de negociar. No és una cursa curta on es pot anar tot el recorregut a fons; però tampoc és una Marató, on sempre cal reservar en el primer terç.

Per la meva part, vaig agrair l'excel·lent temperatura durant tot el matí. Vaig sortir a un ritme conservador i durant al pujada al Rocacorba vaig mirar de no despenjar-me en excés dels meus companys d'ascensió.


Dalt el Rocacorba. Grans vistes però amb poc temps per gaudir-les. 

Vam formar un grup de 5 corredors que anàvem alternat-nos en funció del terreny que transitàvem. Vaig gaudir pujades i baixades per igual. Conscient de que estava amb companys que em milloraven en alguns terrenys, però amb els que en global tenia un nivell molt similar.

Al final vaig poder acabar en una 21a posició, que em deixa satisfet per com havia gestionat el global de la cursa. La recuperació post-cursa ha estat positiva i ara cal mirar ja al mes de març.