Portada del llibre.
Sandes ens explica la seva infantesa i adolescència. Més enllà d'un grapat d'entremaliadures i un bon recull de 'farres', la vida del protagonista la podria signar qualsevol de nosaltres. Després d'algunes primeres experiències en alguna cursa amb temps discrets, Sandes decideix fer un gir.
Atrapat per un esport llavors minoritari, es forjarà a base de treball, esforç i constància una base consistent que el permet créixer com a atleta fins a un nivell prou alt. Tan alt que arriba a plantejar-se deixar la seva feina en una pròspera Empresa i dedicar-se exclusivament a la seva carrera com a atleta professional.
M'ha sorprès molt gratament el llibre. És agraït de llegir, com ara el llibre de Jurek. També, com passa amb el llibre del nord-americà, és desprèn sinceritat. A base d'expressar els seus sentiments et fa sentir proper.
Sandes relata les seves victòries amb l'èpica justa i amb una gran humitat i respecte. Tanmateix, ens obre el seu cor i incideix en els seus errors, quan els ha comès, sense avergonyir-se. No hi ha millora sense autocrítica i Sandes ens ho deixa molt clar, per si algú encara no ho tenia.
Transmet tan respecte cap els altres i es dona tan poca importància, que pots tenir la sensació que Sandes no és un gran campió. No et deixis portar a engany. És el més gran campió que ha donat el continent africà en curses de muntanya i s'ha guanyat amb treball tot el que ha aconseguit.
Una de les parts més destacades del llibre son el recull de consells que dóna al final de cada capítol. Si tens experiència segurament molts ja els sabràs. Però venint d'un gran campió sempre ajuda reafirmar-te en certes coses que has descobert per tu mateix i també aprendre de noves.
Sandes en una de les seves participacions a Transgrancanaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada