Malauradament tant al Parc del Garraf com al Parc del Foix no abunden les pujades llargues, sostingudes i que facilitin acumular metres de desnivell amb poca distància i, per tant, en poc temps. Per això ha tocat visitar sovint altres indrets per tal de trobar aquest desnivell. Fins i tot, a la cinta de córrer he provat d'acumular desnivell en comptes de buscar ritmes ràpids.
Les muntanyes més properes que hem visitat 2 cops cada una han estat les Muntanyes de la Costa Daurada, sortint des de Vilaplana, i el Massís de Montserrat, amb sortides des de Monistrol.
A la Mussara. Amb un dia ben net es pot veure fins i tot el Delta de l'Ebre.
Enfilant cap a Sant Jeroni (1.236 m.) punt més alt del Massís de Montserrat rebuts pels habitants d'aquells paratges.
Un altre dels objectius també ha estat treballar el CaCo (caminar-córrer) que s'acostuma a utilitzar en curses de llarga distància i desnivells importants. La idea principal és ser capaç de recuperar-se a nivell cardiovascular un cop es camina en ascens, per tal de poder arrencar de nou a córrer més descansat tan bon punt el terreny ho permet.
Les xifres de les darreres 6 setmanes pel que fa a distància i desnivell són força regulars i, si bé és cert que els ritmes no són pas ràpids, es pot dir que la preparació per la primera cursa del segon cicle (Marató de l'Emmona) ja toca a la seva fi:
Gràfic representatiu de Distàncies i desnivell + de les darreres 6 setmanes.
De tots els entrenaments duts a terme aquest mes, em quedo amb el darrer fet a Montserrat sota una agradable pluja primaveral de poc més de 61 quilòmetres i +3.392 metres en unes 8h30' que es pot veure en aquest enllaç a Endomondo.