El dissabte 22 de Juny a la tarda es corria una nova prova de les TrailSeries Costa Daurada organitzada per Naturetime. Val a dir que després de no poder córrer el Trail de Els Bastions, tenia moltes ganes de posar-me un pitrall i competir una mica. Aprofitant que em trobava per la zona aquell cap de setmana no vaig dubtar a fer la inscripció.
Per un tema d'horaris, no era possible per mi participar a la cursa llarga de 20 quilòmetres, que probablement se m'hagués donat millor i em vaig inscriure a la de 10. Un cop al Mas de Forés, on es trobava la sortida i l'arribada, ja vaig comprovar que l'entorn era impressionant. Es tractava d'un dels punts d'avituallament de la UTMCD, precissament el següent després d'on vaig haver d'abandonar la cursa (l'Albiol).
La cursa de 10 quilòmetres resseguia la pujada a Montral de la ruta dels refugis, però queda clar que essent l'única pujada destacable es podia fer a fons i no calia preocupar-se per cremar forces a l'hora de salvar desnivells.
Vaig estar a prop del grup principal i fins i tot el vaig arribar a contactar en alguna pujada cap al quilòmetre 4, però un cop dalt (cap al quilòmetre 6) la cursa ja estava trencada i vaig fer tota la baixada en solitari ocupant la tercera plaça.
El circuit em va apassionar tot ell. Molt ferèstec, zigzaguejant entre boscos, trepitjant roques inmenses, creuant un parell de rierols amb aigua ben fresca... i tot ben marcat i amb els avituallaments en els llocs clau.
Una cursa que espero repetir i un circuit de curses, les TrailSeries de Costa Daurada, que no descarto tenir en compte més endavant.
dilluns, 24 de juny del 2013
diumenge, 9 de juny del 2013
9 de Juny de 2013: Travessa Vilanova-Salou.
Hi ha idees que surten de la més mínima tonteria, de
qualsevol comentari. Així va ser com va sorgir la idea d’anar corrents des de
Vilanova fins a Salou. Un cop traçada la ruta vaig comprovar que sortien uns 62
kms i em vaig animar a fer-ho.
El recorregut seguia la línia de la costa fins a Comarruga.
Seguidament anava pujant fins a buscar la N340 a l’alçada de Roda de Barà. Un
cop allà arribava el tram més llunyà de la costa per arribar a Creixell. Des
d’allà s’anava a buscar l’autopista AP-7 i es transitava un tram per una zona
boscosa entre l’autopista i la nacional.
Entre Tarragona i Vilaseca, als 52 kms, breu parada a
una benzinera per comprar aigua i menjar calòric (2 Donuts) i des d’aquí fent via mentre passava una cursa ciclista per la carretera paral·lela. De Vilaseca es baixava a Salou per un caminet molt tranquil.
Un cop a Salou amb 62 kms fets, encara es va poder allargar una mica fins a Cambrils per
l’interior. Finalment arribada a destí amb 68,5 kms en aproximadament
5h30’.
En aquest enllaç el detall de la travessa a Endomondo.
dilluns, 3 de juny del 2013
Trail Els Bastions 2013: Cursa cancel·lada.
Portem un any 2013 on l’hivern ha arribat tard i potser a
causa d’això ha decidit quedar-se un temps més i envair l’espai natural que
ocupa la primavera.
Nevades en cotes relativament baixes durant Abril i Maig;
vents i temperatures poc agradables; i fins i tot estacions d’esquí obrint en
dates inversemblants és el que ens hem anat trobant aquesta primavera del 2013.
I evidentment les Curses de Muntanya s’han vist molt
afectades per aquesta situació. De les moltes curses que han hagut de modificar
recorreguts, dates o directament cancel·lar hi ha Els Bastions Skyraces, on estàvem
inscrits.
Primerament, l’organització ja va decidir modificar el
traçat perquè tota l’olla de Núria era farcida de neu. Tot i fer públic uns
dies abans un nou traçat igualment molt engrescador, encara que no pujava fins
les cotes més altes, doncs tampoc va poder ser.
Ja erem dalt a Núria i en vista del panorama de fort vent que
assolava la vall i el pas per Coma de Vaca que condueix fins el Balandrau,
l’organització va prendre la decisió de tallar l’UltraTrail que havia arrencat
4 hores abans i directament cancel·lar el Trail.
Francament, tinc molt poca experiència en l’alta
muntanya, però només obrir-se les portes del cremallera aquell matí i notar
l’impacte del vent ja vaig sentir que allò no tenia bona pinta. Si a 1.900
metres, sense neu, ja teníem aquella
sensació tèrmica (clarament sota zero), als 2.400 i amb neu (per on transitava
el primer tram de cursa) allò podia esdevenir un caos.
Un cop cancel·lada la cursa, molts participants van decidir
baixar a Ribes trotant pel camí de Queralbs. Per la nostra part, un grupet de
participants amb un guia expert vam decidir sortir fent travessa per una via
diferent des de Núria fins a Ribes. En arribar al pavelló vam comprovar gratament que tots els serveis funcionaven de forma normal i vam poder recollir la bossa, dutxar-nos i menjar còmodament asseguts tal i com si haguéssim competit. Com l’any passat, l’atenció dels voluntaris va
ser francament molt bona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)