dijous, 31 de març del 2011

Sortida 31 de Març de 2011.

Avui hem trobat el forat al migdia i veient que el cel era blau i el sol radiant, hem aprofitat per estirar les cames una mica i estrenar la darrera adquisició: uns mitjons compressius.

Semblen de futbolista.

La sortida no ha estat pas tranquila. Tot i que el recoregut no era de gaire exigencia, avui ha fet molta calor i el sol picava. He comés el mateix error dels darrers dies, al portar massa roba sobre. Encara he estat de sort a l'agafar al darrer moment dues ampolletes d'aigua, cosa que no tenia prevista, que han resultat ser salvadores.

Per acabar d'arrodonir la festa, sobre el quilòmetre 12,5 (on està la marca a la ruta d'abaix) he passat per una finca on acostumen a tenir el gossos sense lligar i sempre surt algun a "saludar". No em peocupava gaire, perquè normalment només és un dels "xutxus" el que dona pel sac, però avui s'ha complicat.
Al meu pas han sortit quatre gossos a buscar brega. Ràpidament m'han encerclat i he quedat bloquejat entre grunyits i lladrucs. Per la meva part poc podia fer, si no esperar que sortís algú de la casa i els cridés.
Allà no sortia ni Cristo. Ha passat un temps indeterminat de tensió (francament no sé si han estat 30 ó 90 segons) on ningú es movia. Si es cert que els gossos ensumen la por, aquells devien estar refredats, perque jo estava acollonit al no saber com sortiria d'allà.
Finalment dos dels gossos s'han retirar i m'he quedat amb només els altres dos, no obstant ja podia avançar pel camí. Poc a poc he anat començant a caminar i només un d'ells em seguia mentres bordava.
Els he deixat enrera i he pogut completar la ruta xop de suor per la calor i el "canguelo".

dimecres, 30 de març del 2011

Entre Línies: Marató de Barcelona.

La nit del 29 de Març han emés aquest reportatge (Entre Línies de TV3) sobre la Marató de Barcelona d'enguany que ens mostra desde diversos angles com viuen alguns debutants i veterans la prova reina de l'Atletisme.


dimarts, 29 de març del 2011

Descobrint Endomondo: 29 de Març de 2011.

Aquest vespre he sortit amb la ronyonera de l'aigua però sense cap ampolleta d'aigua. A dintre de la butxaca on porto 6 € per emergències, he col.locat el telèfon mòbil, on he instal.lat la aplicació gratuïta d'Endomondo per monitoritzar el circuit i ritme de l'entrenament. La ruta ha estat urbana, amb desnivells puntuals però exigents, per darrera de Roquetes: carrer Matagalls o carrer Puig de la Mola són molt interessants si els fas a un ritme animat.

Tot i això, reconec que m'agrada més la representació que fa RunningAhead dels gràfics per ser insertats a blogger:

diumenge, 27 de març del 2011

Sortida 27 de Març de 2011.

Una ruta que vam retrasar 1 hora i mitja per la forta pluja que queia a 2/4 de 9. Finalment no vam trobar excessius tolls, tot i que vam modificar la idea original del circuit per un més clàssic.

diumenge, 13 de març del 2011

Sortida 13 de Març de 2011.

Una setmana després d'haver fet la Marató, ens volíem retrobar per fer una tirada tranquil.la sense molts desnivells ni gaire asfalt.
Tot i haver estat plovent tot el dia d'ahir els camins tampoc estaven gaire malament, evidentment es trobaven força tolls, però sempre hi havia una pas per on no mullar-se.

Hem fet un nou camí que em van recomanar (Rocacrespa), que ben segur formarà part d'ara en endavant de les rutes que passin per Cubelles.

dilluns, 7 de març del 2011

Marató de Barcelona 2011.

Un cop acabada la Mitja de Cambrils fa 7 dies, i després de patir molt per assolir un crono molt discret, ni se'm passava pel cap plantar-me a Barcelona a donar-ho tot. En les 3 Maratons anteriors que havia fet, sempre havia buscat el límit i no cal dir que això comporta molt patiment i un desgast mental i físic extrem per qualsevol atleta popular que necessita més de tres hores per fer el circuit de 42.195 metres.

I per això vaig fer la cursa amb uns companys i vaig gaudir moltíssim de l'ambient i del recorregut. Mentiria si digués que vaig anar sempre còmode, doncs entre el quilòmetre 26 i 35 vaig sentir-me les cames molt carregades, suposo de no estar acostumat a córrer tants quilòmetres a un ritme per sobre de 5 min/qm. Però a partir del quilòmetre 35, just on comença l'autèntica màgia de la Marató de Barcelona, em vaig sentir molt bé. Vaig gaudir com mai del corriol de gent, l'ambient i la claca que hi havia passat l'Arc del Triomf.


Des d'aquí fins al final van ser 7 quilòmetres per no oblidar mai i que estic segur fascinen a tots aquells que fan per primer cop la cursa. L'arribada a meta (en 3h 37' 46'') és la que més bon record m'ha deixat, doncs evidentment em sentia molt sencer i em podia fixar en el que feien la resta d'atletes, les càmeres i tot plegat. Un record genial poder fer una Marató sense deixar-te la pell i apreciar tants detalls que en altres ocasions se t'escapen.

4a medalla Maratoniana davant les fonts de Montjuïc.


Analitzo ara una mica la cursa més important que es corre a la Capital del nostre País. Actualment Barcelona té 3 grans impediments per ser una plaça on assolir una bona marca en Marató.

El primer és que la Marató de Barcelona ha crescut molt. El 2006 érem poc més de 4.000 participants. Poc menys de 8.000 al 2.008. I ahir gairebé 15.000 ànimes omplien carrers i avingudes com formigues. Això fa que rodar a ritme sigui molt complicat. Fins i tot als darrers quilòmetres, la gent que caminava era un impediment per córrer donada la gran densitat d'atletes al llarg dels 42 quilòmetres. Les energies dedicades a buscar el forat, afegit a pensar per on has de passar et distreuen contínuament del que realment has de fer per optimitzar la teva cursa. No cal que us digui que podeu aplicar això a NYC, París, London, Berlin, Roma...

El segon impediment és el circuit, que sense considerar-se dur, tampoc es pot qualificar com a ideal per una gran marca. Els desnivells no són importants, però existeixen en molts carrers. No obstant, el més essencial, com a qualsevol Marató de primera fila Mundial, és que la cursa passi per llocs emblemàtics i per aquí no pot haver cap queixa. Veure la cara dels atletes en passar per davant de la Sagrada Família dona fe d'això.

El tercer i darrer punt és la climatologia. Ahir era primers de Març i va fer un dia primaveral de luxe. Feia calor, molta calor per estar-s'hi més de tres hores corrents a un ritme exigent. I això és inevitable. Molta gent que ve de fora Barcelona ho fa per fer turisme també, i que es trobin aquest clima és un reclam més per ells. Sembla que l'any vinent la cursa s'enredereix unes 2 o 3 setmanes. Doncs més calor que podria fer... I rés més. Ha estat la meva 4a Marató i la meva 4a marca. Si tot va bé, propera Marató a la tardor d'enguany.