diumenge, 10 de gener de 2016

Les curses del 2015.

Després de començar cap a la segona meitat del 2011, gràcies a l'Albert i amb la companyia del Jesús, a afrontar curses per muntanya amb distàncies superiors a una Marató, aquest 2015 ha estat potser el primer any en què m'he sentit un corredor amb experiència i amb plena confiança per afrontar proves sobre qualsevol distància i dificultat.


Primera cursa de 50 kms que vam córrer l'agost del 2011 (Travessa Borges-Montblanc).

Per a mi, va ser clau la percepció que vaig tenir de la bona gestió a la TDS a l'Agost del 2014. En una cursa que se'm podia haver complicat molt, crec que vaig ser capaç de buscar solucions i refer-me davant un problema que mai m'havia afectat, com era l'aparició de butllofes als peus. Tanmateix també el fet d'acabar aquells 120 quilòmetres amb la sensació de què encara podria seguir si calgués, em va donar una empenta molt forta. Bàsicament, aquest fet em va donar a entendre que havia arribat a un nivell de coneixement del meu cos (les seves reaccions i necessitats), que em permetia trobar un punt de sostenibilitat (equilibri) que és molt necessari en la llarga distància.

Afrontava, doncs, les competicions d'aquest any en molts terrenys que ja coneixia i que havia trepitjat anteriorment en la meva etapa 'formativa'. La intenció de fer-ho així tenia dos vessants: una era veure el rendiment que seria capaç de donar i l'altra era gaudir per competir amb altres companys per les posicions del capdavant. Això sempre és un factor que engresca i que afegeix més variables a una competició.

La victòria a la 'Long Trail' i el 3r lloc a la Marató dels Bastions han estat els resultats més destacats i ben segur les curses més treballades. No obstant això, hi ha hagut moltes altres competicions que han marcat la temporada i deixen molts bons records. 

Les curses més curtes del primer cicle, com la Talaia o la Vall de Ribes van ser trepidants i seran cites a les quals no vull renunciar el 2016. I, un cop passat l'estiu, vam descobrir la Marató Quatrerocs en ple mes d'agost i segurament també estarà al calendari del 2016.


Pujar muntanyes pel teu propi peu et gratifica amb moments inoblidables.

Pel que fa a la llarga distància l'Ultra Pirineu al Setembre i l'Ultra-Trail de Collserola al Novembre, van ajudar a treure's el mal regust per l'abandonament a la Travessa Núria-Queralt al juliol.

Acabant l'any sobre l'asfalt un cop més, els bons resultats a Vilanova i Tacoronte (en Mitja Marató tots dos) em donen ànims per no deixar gaire de banda aquesta disciplina, en què la forma de competir difereix de les curses de muntanya.

Les competicions el 2016 estan encara per definir. Començarem segur a la Marató de Tarragona el 17 de Gener, on tancarem el petit cicle d'asfalt de tot just un mes.
Ara per ara, no tinc motivació per afrontar cap cursa llarga (100 kms o més) durant aquest any que encetem, però mai se sap si al final ens plantejarem alguna. 
El que sí que em ve de gust fer el 2016 és alguna marxa ciclista per viure l'ambient i, per descomptat, gaudir de les curses de muntanya tan ben parides que tenim al nostre petit país. Aquí seguirem per a explicar-ho.