diumenge, 13 de desembre de 2015

13 de Desembre de 2015: Mitja Marató Ciutat de Vilanova.

Feia exactament 1 any de la darrera cursa en asfalt i és curiós com són les coses. A finals del 2014 vaig dedicar-me a preparar la temporada d'asfalt a consciència: fent la Mitja Marató de Cunit, la de l'Espirall i, fins i tot, un 10.000 abans de la cita de casa. Al final vaig arribar a la Mitja de Vilanova massa carregat i vaig sortir amb molts dubtes fent una cursa molt tàctica amb l'esperança de que les cames aguantessin el ritme.

Aquest any volia acabar la temporada de muntanya a la UT de Collserola, encara que fos només 3 setmanes abans de la MMCV. La recuperació de les cames no ha estat dolenta, però el gran dubte seria com em sentiria transitant a ritmes propers al 3'30"/km tanta estona.

Finalment he tingut sort de formar part d'un grupet de 5 atletes amb els que he pogut anar acompanyat a un ritme sostenible però exigent des de gairebé el tercer quilòmetre. Mentre, hem vist com davant es destacaven fins a 5 corredors que estaven un graó per sobre i que ben segur serien els qui es jugarien els 3 llocs d'honor.

Em sentia excitat al saber com serien d'especials els darrers 5 quilòmetres. He procurat contenir-me al pas del 10.000 (sobre 35') i al llarg del Passeig Marítim, però només entrar al Carrer del Gas he començat a canviar el ritme per mirar de no arribar a un final amb massa companyia.

Com a vilanoví he gaudit tota la pujada del carrer Caputxins i el pas per la Rambla Principal. Molta gent m'ha reconegut i m'ha donat molts ànims al llarg del circuit i això és un estímul molt gran que dóna molta empenta.


Pas per la Rambla. Foto d'Albert Esteve.

Tot i provar de pujar la Rambla ben fort no he pogut obrir forat i al pas del quilòmetre 19 al carrer de l'Aigua anava encara amb 2 companys. He pensat doncs en agafar forces al pas per la Geltrú i en tornar a canviar a la petita pujada que ens quedava a la Rambla Sant Jordi.

Finalment he obert el forat que em calia arribant en 6ena posició en 1:15:03. La meva tercera millor marca en Mitja Marató de les 58 en les que he creuat la meta. Però el que més satisfacció em dóna veritablement és haver guanyat per 4rt cop el Memorial Josep Inglada com a millor corredor vilanoví. Ha estat un any 2015 de bons resultats en algunes curses (totes de muntanya) però cap em dóna més alegria que aquest reconeixement per tot el que significa per a mi.


Els 4 memorials Josep Inglada no pugen a les golfes de casa.

S'han acabat les curses per aquest 2015. El 2016 arrencarà amb la Marató de Tarragona que en vista de com m'he sentit avui, encaro amb certa confiança. Provarem de gaudir els entrenaments aquestes setmanes per tancar aquest 2015 com es mereix.