diumenge, 16 de novembre de 2014

16 de Novembre de 2014: Mitja Marató de l'Espirall (Vilafranca del Penedès).

3 setmanes després de córrer a Cunit i amb la tranquil·litat de que no trobaríem tanta calor com aquell dia, es presentava la Mitja Marató de l'Espirall (Vilafranca del Penedès). Aquesta cursa ha anat movent-se pel calendari de mitges fins que aquest any he pogut tornar a participar per segon cop. El primer cop va ser al 2.005 i més que recordar la cursa en sí, el que recordo és que tot el dia anterior el vam passar caminant per Andorra la Vella i que per la nit vam sortir 'de festa' fins tard. Amb aquest pla, evidentment la cursa va passar com una més, sense pena ni glòria.  I des de llavors, al contrari que el circuit de la cursa, la meva vida ha canviat tant... fins al punt de no passar-me pel cap anar a una cursa "a passar l'estona".

Amb ganes d'arriscar de sortida i, convençut que podia millorar respecte a Cunit, he sortit al davant. Exceptuant al guanyador, que ha marxat molt fàcilment i ha fet la seva d'inici, darrera seu s'ha format un grup de 5 corredors que fèiem la nostra pròpia cursa.

Reconec que m'ho he passat molt bé dintre d'aquest grup. El fort aire que entrava mentre anàvem cap a Guardiola de Font-Rubí ens ha fet col·laborar com si de ciclistes ens tractéssim. Hem anat fent relleus. Uns tiràvem en pujada i d'altres ho feien en baixada, en silenci i mirant-nos de reüll, sent conscients de que aquesta harmonia s'acabaria tan bon punt l'aire deixés de penalitzar-nos.

Dit i fet, quilòmetre 13, gir de 180º i cap baix que fa baixada. Comencen les hostilitats i de seguida arriba un canvi de ritme. Hi ha un sotrac al grupet que es desintegra amb 2 corredors que em guanyen com si res una vintena de metres. El ritme és massa alt per mi i les meves cames no el sostenen. Provo d'acostar-m'hi i em quedo sol en 4a posició però noto que darrera tinc un perseguidor molt a prop. Venen 4 quilòmetres molt favorables llavors, abans d'arribar a la pujada de la Granada on retallo uns metres als meus predecessors en un esforç en va, doncs de seguida me'ls guanyen de nou quan el terreny torna a ser favorable.

Darrers 2 quilòmetres agònics on passo de ser el caçador a ser la pressa, doncs el corredor que portava darrera se m'acosta per moments. Últim quilòmetre, entrant a la capital de l'Alt Penedès, buscant forces on ja no en tenia per parar el cronòmetre en 1:14:41. Hem entrat 4 corredors en un interval de 15 segons.

Top 5. El campió destacat i 4 corredors en un mocador.

Una cursa s'ha de viure com una experiència i avui reconec que l'he gaudit molt doncs, més enllà de la posició, trobar-te en situacions de cursa on el cap també juga sempre s'agraeix.


Podi Masculí.

Cap comentari:

Publica un comentari