El pas per Cunit i Vilafranca em va fer creure que anava pel bon camí, però l'exigència d'aquesta especialitat ha fet que des de la prova vilafranquina no hagi pogut donar aquella darrera volta de clau que potser m'hagués permès arribar millor a Vilanova.
De voler sortir a donar-ho tot de bon començament, vaig passar els dies previs a plantejar-me la cursa amb molta cautela. No sentia les potes gens fines i no sabia si era per l'acumulació de quilòmetres o si perquè m'havia afectat el fred que per fi havia arribat.
Arriba el diumenge i a l'escalfament segueixo sense bones sensacions i així els hi explico al Manel i al Jesús que m'acompanyen. Falten just 4 o 5 minuts per les 10 del matí i em situo a la línia de sortida sense tenir-les totes. Fem el compte enrere mentre penso que no tinc ni idea de com ho faré per arrencar a 3'30" el quilòmetre i mantenir aquest ritme, que serà el que marcaran els meus rivals més directes als primers 6-7 quilòmetres.
Ens posem en marxa i progresso sense forçar. En Dani Serra es destaca ràpidament i també veig com marxa en Marc Garcia, a qui m'hagués agradat provar de seguir com vaig fer a Vilafranca. Darrera es forma un pilot de 5-6 homes que tanco cedint uns metres. Vaig còmode de pit però molt pendent de les cames i controlant molt a les baixades.
A la Ronda Ibèrica poc abans del quilòmetre 2 no ho tenia gens clar. Foto d'Àlex Carmona.
Passa el pitjor i cap al quilòmetre 8 o 9 em començo a relaxar. Els dos primers van molt endavant i, del grupet on em trobo, noto que soc el que vaig menys apurat. Però res de confiar-se, doncs no conec pas a tots els companys i la capacitat de patiment de molts atletes m'ha sorprès ja masses vegades. Em refereixo a corredors que sembla que estan a punt de fer un pet com una gla i després revifen i t'acaben deixant enrere pel teu estupor.
A partir d'aquest punt surto de darrera i provo de incrementar el ritme del grup aprofitant que ja no trobaríem cap més baixada en els propers 4 o 5 quilòmetres. Efectivament el pilot es va estirant i al pas pel 10 em quedo colze a colze amb en Francesc Paton.
Pas pel gran punt d'animació d'Evasion Running Vilanova (km. 10). Foto de Xavi Mercadé.
Amb aquest company faig tot el tros de carretera en direcció a Ibersol i la entrada per l'avinguda Cubelles. Tenia clar que aquell ritme ja m'estava bé i que m'ho jugaria tot a la pujada final d'uns 500 metres de la rambla Sant Jordi, on volia arribar amb forces.
Un cop en aquell punt i poc abans del quilòmetre 20, aconsegueixo destacar-me del meu company uns metres i entro a les pistes d'atletisme en una impensable 3a posició de la general. Ha estat una cursa emotiva en molts sentits. Primer per pensar que no sabria ni si podria acabar-la i trobar-me amb un podi. Però sobretot per la gran quantitat de gent que m'ha animat per tot el circuit i que m'ha esperonat per anar endavant.
Moment a l'arribada felicitant al company Paton per la cursa. Foto de Garraf Sense Límits.
Una arribada on veig als meus pares i on es succeeixen les felicitacions i mostres d'afecte de moltíssims companys. I per sobre de la 3a posició, que és merament circumstancial tot sigui dit, em sento molt satisfet per emportar-me per tercer any consecutiu el "Memorial Josep Inglada" al millor corredor local.
I fins aquí aquesta temporada d'asfalt que tanca el 2014 i que deixarà pas, ara sí, a uns dies de descans. El calendari pel proper 2015 ja està molt avançat i ben aviat quedarà definit a grans trets. Un calendari on apareixeran moltes proves noves per tal de buscar nous recorreguts i incentius que ens donin la força necessària per prepara-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada