Per això vam arrencar amb un primer cicle al Febrer, que va acabar a finals d'Abril, participant en curses de curta i mitja distància i desnivells moderats:
16 de Febrer: Cursa dels Colls a Vilanova d'11km i +230m (3er classificat)
16 de Març: Marxa del Setge de Cardona de 51,5km i +1.900m (1er classificat)
30 de Març: Trail de l'Arboç de 31,2km i +730m (1er classificat)
13 d'Abril: Marató de la Talaia de 42,5km i +1.800m (5è classificat)
26 d'Abril: Long Trail de l'UTBCN de 68,6km i +2.420 (5è classificat)
Un moment inesborrable entrant a meta a la Marató de la Talaia de la mà de la Gemma.
Foto d'Araceli Miranda.
Arribats a aquest punt, donàvem el tret de sortida al segon cicle, focalitzat en curses que transitaven per alta muntanya (per sobre del 2.000 metres d'alçada) i que acumulaven desnivells importants, a excepció de l'escapada a Ribes de Freser per fer la cursa curta de les XS Vall de Ribes.
14 de Juny: Marato de l'Emmona de 43,2km i +3.900m (31è classificat)
6 de Juliol: XS Vall de Ribes (curta) de 15km i +750m (3er classificat)
11 de Juliol: Celestrail de l'AUTVN de 78,5km i +4.860m (6è classificat)
27 d'Agost: TDS de l'UTMB de 120km i +7.100m (30è classificat)
20 de Setembre: Marató Pirineu de 43km i +2.650m (11è classificat)
El dur traçat de la Marató de l'Emmona va ser clau per créixer com a corredor de muntanya en aquest 2014. Foto de Núria Gabernet.
Finalment el tercer cicle ha estat el més curt i el que he preparat amb menys profunditat. Les curses d'asfalt, són de moment per a mi, un refugi per desconnectar de la muntanya i tornar amb nous incentius i energies renovades.
26 d'Octubre: Mitja Marató de Cunit (2on classificat)
16 de Novembre: Mitja Marató de l'Espirall-Vilafranca (4rt classificat)
29 de Novembre: 10 km Feney Race Vilanova (5è classificat)
13 de Desembre: Mitja Marató Ciutat de Vilanova (3er classificat)
La fugaç baixada des de Guardiola de Font-rubí a Vilafranca, un dels moments més exigents de la temporada d'asfalt.
Aquests gairebé 3 mesos sense fer entrenaments específics de curses de muntanya m'han permès reflexionar sobre la temporada 2014 i plantejar-me les coses que vull fer diferents de cara a l'any vinent. No hi ha dubte que l'autocrítica i l'auto-exigència són claus en el camí cap a la millora.
Ben aviat quedaran definides les bastides del calendari 2015. Una any en que l'objectiu no canviarà en excés respecte al del 2014 que comentava a l'inici de l'entrada. Seran les curses de llarga distància les que faran moure els engranatges i les que pilotaran a nivell emocional tot el que anem fent al seu voltant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada