diumenge, 30 de març de 2014

30 de Març de 2014: Trail de l'Arboç.

Avui tocava competir en una cursa, el Trail de l'Arboç d'uns 30 quilòmetres (al final, més de 31 han sortit). En un principi no tenia pensat competir fins a la Cursa de la Talaia, però quan fa tot just un mes vaig veure el circuit que resseguia, no vaig tenir cap dubte que havia de ser-hi.

La zona de Clariana, vora "Los Rosales", Trencarroques, el Pantà del Foix, Cal Balaguer, Castellet... Són corriols, camins i rutes que hem fet molts cops entrenant. Els hem recorregut ja sigui tant de dia com de nit; tant de pujada com de baixada; tant a l'hivern, respirant la frescor de la terra humida, com a l'estiu, buscant fonts com a desesperats per avituallar-nos...

Pel que feia a la cursa, tenia clar que no podia sortir com a mi m'agrada, és a dir, amb pausa i buscant el ritme mica en mica, per exemple com vaig fer fa dues setmanes a Cardona. No podia perquè tot just eren 30 quilòmetres i sé de bona tinta com li arrien de bon començament els companys que volen optar als lloc d'honor.

Així doncs decideixo no ser menys i provar de sortir a l'atac de bon començament. De seguida que el terreny s'accidenta una mica ens destaquem tres corredors al davant. Fins al quilòmetre 10 anem fent via i registrem alguns parcials realment ràpids en terreny favorable. A partir d'aquí, coses de les curses, doncs el company que portava uns 30 metres davant no veu les marques que indiquen un gir sobtat. Paro i el crido repetidament, però tira pel dret i jo haig d'anar endavant o també sortiria perjudicat.

Tiro avall cap el Pantà del Foix ja encapçalant la cursa i pensant en portar un ritme alt els propers quilòmetres. Ressegueixo el camí que voreja l'embassament i supero la mítica pressa pel petit pontet que hi ha al davant. Un cop en la darrera gran pujada que ens quedava fins a Cal Balaguer, procuro controlar el ritme i intentar veure on poden ser els meus perseguidors. Lamentablement (per mi) no són pas lluny i tocarà jugar-se-la als darrers 9 quilòmetres i, a sobre, amb la baixada a Castellet per davant.
Aquest era un punt certament delicat, doncs no havia parat de ploure i les roques estaven molt relliscoses. Tampoc creuar Castellet és feina fàcil amb les sabatilles de Trail, doncs semblava tot el poble una pista de patinatge.

Al tram final no tinc sort en cap avituallament i no aconsegueixo veure res d'aigua. A un voluntari fins i tot li desmunto tota la taula de gots al intentar agafar-ne un. També em despisten amb algunes indicacions un parell de voluntaris que estaven per altres coses: em freno, reculo, torno endavant, torno a frenar... perdo uns segons que em semblen eterns i m'empipo com una mona.

La darrera pujada a Clariana no la tenia controlada, era una sorpresa per tots els que havíem estudiat el circuit penjat a la web, suposo. La conec relativament i la faig una mica conservador disposat a buidar-me de baixada cap a l'Arboç. Per sort trobo els companys que estaven acabant la cursa de 14 quilòmetres i puc anar fent via entre ells. Sempre és més distret que córrer tot sol.

Finalment arribo en primera posició en 2h16' i amb els parcials que podeu trobar en aquest enllaç. Una gran cursa passada per aigua i una gran satisfacció haver-la pogut guanyar.


Amb el Gerard Gil (3er class.) al podi absolut.


Ara mirem cap a la Cursa de la Talaia, amb pocs dies per recuperar però amb la il·lusió que fa sempre córrer a casa. Tant de bo arribem en bones condicions per poder ser-hi al davant o, si més no, al menys gaudir dels nostres turons (i pedres).