Hi ha moments en que saps que nedes contra corrent. Moments en que el cor t'impulsa a fer una cosa tot i que el cos et demana la contrària. Moments en que les sensacions no són bones i que la inseguretat t'envaeix davant el que sigui que has d'afrontar.
Pocs dies després d'acabar el Trail de l'Arboç, fa dues setmanes, notava que recuperava massa lent i que la Cursa de la Talaia s'acostava massa ràpid. Però pel que representa la cursa per molts de nosaltres tenia clar que no podia faltar. De fet ja me la vaig perdre l'any passat per lesió. I tampoc podia renunciar a provar d'estar al davant, perquè corríem a casa i això sempre et fa donar el millor que portes dins.
Així ens vam plantar a la sortida a les 8am al càmping Vilanova Park envoltats de moltíssims companys de fatigues que estimen una Cursa que transita per la nostra zona d'entrenament més habitual.
La sortida va ser més tranqil·la del que em pensava, però malauradament ja en aquell moment es notava que la calor ens faria passar un mal tràngol a poc que el sol agafés una mica d'alçada.
Personalment la primera part de la cursa encara la vaig poder anar fent amb cert convenciment, però passades les dues hores el sol ja era ben amunt i castigava sense pietat en les zones més obertes, que eren la majoria de trams.
Cap al quilòmetre 24, en ple bucle per Olèrdola, em començava a sentir buit i anava sense cap ritme. També notava una falta de força a les cames preocupant. No em trobava de cap manera deshidratat, ni tampoc notava rampes enlloc, però les sensacions i els pensaments eren totalment negatius. Feia molts mesos que no m'enfrontava a una situació de debilitat semblant i quan pensava el que encara em quedava pel davant m'enfonsava encara més.
Com acostuma a passar en aquestes ocasions, qualsevol detall t'ajuda a pintar-ho tot més negre. En acabar de baixar el turó de les Tres Partions enganxem el recorregut de la Cursa de 24 kms i entro al ben mig d'una riuada de corredors que no ajuden a evolucionar de la millor manera en les zones més tècniques com són la baixada de 'La Llosa' o de 'La Botifarra'. Però és quan arribo a trams de pujada quan veig que vaig al seu ritme i, a vegades, més lent per manca de força a les cames.
Pujo 'el tanc'. "Vas buidat i sense forces" no paro de repetir-me... però no hi ha excuses, es tracta d'un tema d'adaptació i punt. Fa la mateixa temperatura i humitat per tothom. Pots renegar, emprenyar-te, maleir i clamar al cel, si vols. Ets tu sol i ningú més. Les excuses que busquis no tenen raó de ser en aquell moment perquè no t'ajudaran a avançar.
No sense esforç miro de buscar coses positives, tot i que em costa molt... Encara que vaig ben fotut veig que a les baixades corro ràpid i amb seguretat. També veig que a les pujades, encara que camini puc anar progressant a un ritme normal. I a sobre, totes les molèsties que havia tingut els darrers dies i que em feien dubtar, s'havien esvaït soles amb els pas dels quilòmetres.
Com no podia ser, al quilòmetre 34 tinc les primeres rampes a la cama esquerra, però són coses a les que t'acostumes i que, quan es donen, es poden gestionar més o menys bé.
Acabo la cursa acompanyat de l'Albert, que m'espera a l'entrada del càmping, i amb la meva filla de 4 anys agafada de la ma i que corre gairebé més que jo en els darrers 200 metres. Entro en 5a posició després de 4h18' de trepitjar pedres de totes les dimensions imaginables. Encara que la meva previsió estava entre 4h16' i 4h24', tinc clar que no entrava en aquesta previsió el patiment durant tanta estona.
Un cop passa el cansament i el cos es recupera, arriba la satisfacció per haver superat moments difícils sense defallir i el convenciment de que amb la cursa d'avui he crescut en l'aspecte psicològic i m'ha de servir quan trobi situacions similars en algun UT dels que tocarà afrontar a l'estiu.
D'aquest cicle de 4 curses que va començar el 16 de Març a Cardona, ja només ens queda una. La més llarga i la que té una mica més de renom, potser. Es tracta de la Long Trail de l'UTBCN amb 69 kms i poc més de 2.500 metres positius i que donarà un bon tomb al Parc del Garraf, sortint i arribant a Begues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada