dimarts, 18 de març de 2014

16 de Març de 2014: Marxa del Setge de Cardona.

Encara era de nit quan vam enfilar rampa amunt cap al impressionat castell de Cardona per recollir el braçalet per participar a la 1a Marxa del Setge de Cardona. Aquesta mítica edificació que no deixa indiferent, és un referent històric pels fets que van succeir a finals de l’any 1711, quan va patir el setge de les tropes borbòniques durant la lluita de la guerra de Successió. Durant 34 dies va ser atacat i bombardejat per un dels exèrcits més poderosos del món sense que el poguessin conquerir.

Per tot això i, segons expliquen a la seva web, el Centre Excursionista de Cardona "vol rememorar aquest fet mitjançant la Marxa del Setge, repte que permetrà assetjar el castell a través d’un recorregut circular que transcorre per les carenes més properes i que ofereix unes vistes panoràmiques espectaculars de Cardona, Prepirineu, Pirineu, Montserrat... posant a prova la vostra resistència i en cas d’acabar-la, conquistar un dels pocs baluards que mai han estat conquerits en batalla."

Així, dintre d'aquest ambient tan bèl·lic, vam arrencar la Marxa a trenc d'alba i amb certa calma a la baixada del castell en direcció a la Muntanya de Sal. Un cop superat aquest obstacle vam avançar cap el primer control. Va ser en aquell moment que vam començar a sentir trets. Semblaven ben bé trets de caçadors i ja ens vam posar en guàrdia. Però de sobte va sonar un espetec tronador. Jo li vaig comentar al Jesús en aquell moment que allò no era una escopeta, que més aviat semblava un canó.

Res més lluny de la realitat, en cada control teníem soldats de l'època amb les seves baionetes i també un remolc amb canons casolans que disparaven salves per rebre als participants. Val a dir, per això, que l'espetec que feia acollonia una mica.

A partir d'aquí tornem a pujar de nou per una carena que ens oferiria unes vistes espectaculars del castell i els seus voltants. A la baixada provo d'augmentar ja el ritme, doncs portàvem uns 15 quilòmetres i ja em sentia prou bé.

El primer tram de la Marxa transitava per zones més boscoses i fresques. Portava la gorra a la butxaca i gairebé no vaig veure aigua fins al quilòmetre 20, on es trobava el segon control i avituallament.
A partir d'aquí començo a trobar-me alguns companys que anaven destacats, fins arribar al quilòmetre 31 on ja encapçalaria la Marxa. Just després la zona es torna més seca, el bosc s'acaba i el sol comença a picar. M'encasqueto la gorra i començo a consumir més aigua.

Els quilòmetres passen ràpid i pugem a la Serra de Montmer. Un cop dalt potser venia el tram menys vistós de la Marxa al baixar per un talla-focs per on passaven postes de mitja tensió. Aquesta pronunciada baixada ens porta a creuar el Cardener i de seguida passem al següent punt de control. Més salves de canons, aquest cop massa a prop.

Seguidament darrera pujada important on per sort entrava una mica d'aire. Superats els 40 quilòmetres el ritme no era per tirar coets (ni canonades), però no veia impossible baixar de les 5 hores a l'arribada. Ja veuríem, tot seria en funció del terreny que trobés fins a Cardona.

Per sort el terreny ja no era excessivament tècnic i després de passar el darrer control i avituallament ja només quedaven 7 quilòmetres en clar descens fins al poble. Un cop allà, entrada pel casc antic i directes cap a la pujada del Castell que ja havia fet 2 cops abans aquell matí (per recollir el braçalet i per anar a la sortida). Enfilo amunt ben ràpid quan veig que el rellotge encara marca 4h56' i arribo al final de la marxa amb 4h58' molt satisfet pel ritme i rebent les felicitacions i reconeixement de l'organització, que val a dir ha fet una gran feina.

Aquí estan les classificacions i en aquest enllaç a Endomondo el detall de la ruta i els parcials. 

Propera prova, aquest cop sí competitiva: Trail de l'Arboç.