diumenge, 26 d’abril del 2015

25 d'Abril de 2015: Long Trail de Barcelona.

No podia acabar millor aquesta primera part de la temporada de com ho va fer ahir a Begues. Com explicava a la prèvia, durant la setmana he donat moltes voltes a si realment aquest any podria fer un bon paper en una cursa mitja/llarga tan prematura al calendari, però finalment el cos ha respòs positivament al canvi d'entrenaments i el resultat ha estat francament bo.

L'altre dubte que quedava era la tàctica de cursa. Parlar molts cops ens ajuda a ordenar els nostres pensaments i també els sentiments. El simple fet de d'escoltar-te dir en veu alta alguna cosa que fa dies que penses, fa que et reafirmis en que allò no pot ser d'una altra forma. Va ser pujant cap a Begues divendres a la tarda a buscar el dorsal, que parlant amb el Jesús em va quedar clar com haurien de ser les coses l'endemà.

En el meu interior tenia clar que en aquesta cursa havia d'arriscar. Que si no ho feia aquí, a veure quan ho faria. Corria en un circuit que conec pam a pam, on he entrenat molts cops. En una distància prou sostenible, per sota dels 70 quilòmetres. A 30 minuts de casa meva, per si sortís qualsevol imprevist (no sé, una caiguda forta o un defalliment, per exemple). I sobretot amb la percepció cada cop més ferma d'estar arribant a una maduresa física però també mental en la pràctica d'aquest esport. No era ben bé un "ara o mai", però s'assemblava molt.

Em preocupava molt la calor i reconec que aquest factor el vaig tenir al meu favor. Dia tapat i amb una brisa fresca que refrigerava suficientment quan arribaves dalt una pujada.

De la cursa poc a explicar. Em vaig mantenir en segon terme allunyat d'un pilot de deu corredors que va avançar compacte pista amunt al sortir de Begues. A mesura que vaig incrementar el ritme vaig anar passant-los pacientment un a un.

Mentiria si digués que va ser un passeig. De mitja cursa en endavant en molts trams ràpids tocava incrementar el ritme i el cos se'n ressentia. Per sort i, com he dit abans, conèixer el terreny ajuda molt i sabia quan venien les pujades per caminar i recuperar les cames. A la platja de Garraf (km 33) em vaig situar 2on i no va ser fins Can Grau (km 57) on vaig agafar el comandament de la cursa fins al final.

Sense tornar-me boig, amb cap, vaig decidir anar endavant al meu ritme i no mirar enrere. La pujada a la Mola va ser el darrer respir, doncs venia una llarga baixada on s'havia d'estar molt atent i tenir precaució amb els corredors de la cursa Marató. A la part final vaig tenir alguna enrampada que amb els anys s'aprenen a gestionar amb més tranquil·litat.

Els darrers 2 quilòmetres i l'arribada van ser un regal que no vaig dubtar en assaborir. Són moments únics que per corredors populars no es repeteixen gens sovint. Les felicitacions de la gent que se t'acosta, que diguin el teu nom per la megafonia varis cops, que t'omplin de regals al podi o que et facin una entrevista... certament, fa il·lusió. 


Amb Luis A. Hernando que va competir a la Speed Trail.

Però aquí cal tocar de peus a terra i tenir clar que arribar en una posició o en una altra és un fet circumstancial dels competidors que hi prenguin part. Per exemple, els corredors que van fer podi a la UTBCN (Jessed Hernàndez, Jordi Gamito i Pau Bartoló), tots tres considerats dels millors ultra-fondistes catalans, milloren el meu temps final de 6h31' en el seu pas per Begues, quan a ells encara els hi quedaven 30 quilòmetres duríssims de cursa.


Amb en Jessed Hernàndez després del lliurament de premis.

Tanquem un mes d'abril de bogeria amb moltes curses i grans moments a la Talaia i a Ribes. Ara fem un punt i seguit. Igual que l'any passat el mes de Maig entrenarem per les curses d'alta muntanya de l'estiu. Seran 4 curses en 4 mesos on espero tornar a viure grans experiències.


Detalls dels parcials en aquesta edició del 2015. Millora del temps final de 2014 en 32 minuts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada