dilluns, 13 d’abril de 2015

12 d'Abril de 2015: Cursa de La Talaia.

Ha arribat l'Abril i aquest mes acostuma a ser sinònim de curses. De fa ja uns anys a l'Abril tenim consolidada la gran prova de muntanya de casa nostra: La Cursa de la Talaia. Enguany també tenim la Vall de Ribes XS al Ripollès. I com, no, el darrer cap de setmana s'emplaça l'Ultra Trail de Barcelona a Begues.
Un mes farcit de compromisos que no em volia perdre encara que vinguessin tan seguits i que aquest fet representés molt poc marge per la recuperació. I per això els tres primers mesos de l'any han anat enfocats a provar d'arribar en les millors condicions a aquest mes tan peculiar a nivell competitiu.

Ahir dia 12, primera prova a Vilanova i com a mínim les coses van sortir una mica millor que l'any passat a la Marató on la calor em va passar factura. Reunits al càmping Vilanova Park, ens vam trobar tota la família de corredors de muntanya de la comarca. Un escenari de luxe que juntament amb una organització de traca genera un caliu únic any rera any. 


Abans de la sortida amb l'Albert, el Josep Lluis i el Jesús. La tornada a la competició de l'Albert va ser per mi la millor notícia del dia sense cap dubte.

L'opció de participar a la Cursa tradicional (d'uns 24 kms.) era la que encaixava millor i definitivament em vaig sentir molt còmode en tot el seu recorregut, tot i els temors inicials. Temors fundats en una doble caiguda (una d'elles molt lletja) fa tot just 2 setmanes quan estava 'testejant' els trams més tècnics.
Tot i això a la cursa d'ahir vaig tenir la sort de poder córrer tots els trams complicats amb el Xevi i això em va donar una gran referència a les baixades més tècniques.


Darrera corredors de la classe del Xevi és on realment s'aprèn. Foto d'Isra Prieto.

Si fa 4 mesos a la Mitja Marató Ciutat de Vilanova, sobre l'asfalt, aconseguia ser el tercer classificat a la general i el primer local Vilanoví, ahir vaig poder repetir el mateix a una cursa de muntanya que sempre m'ha donat cert respecte i que molta gent considera realment exigent.

Aquest fet em reafirma en el meu desig de provar de ser competitiu en tota varietat de distàncies, desnivells i terrenys però basant-me sempre en l'estima per aquesta pràctica esportiva i el seus valors, per sobre de qualsevol posició o resultat.


Amb els meus petits que em van acompanyar els darrers metres. Foto d'Òscar Barba.


Trofeus d'ahir, que com tots els aconseguits a casa, sempre il·lusionen més.