dissabte, 20 de febrer de 2016

14 de Febrer: 49è Cross de Sant Pau.

Poc després de la participació en la Marató Costa Daurada, el calendari del 2016 va anar quedant definit de mica en mica. La decisió de no prendre part en cap Ultra-Trail de llarga distància el 2016 ja estava clara des de finals de la temporada passada. De la mateixa manera, les proves més importants del calendari ja estan gairebé totes establertes, deixant pràcticament tancat el gruix de curses a disputar entre Abril i Desembre.

Només quedava definir les curses preliminars de Febrer i Març. Tenia clar que havien de ser properes i no excessivament llargues.
Tot i començar el Febrer amb un curt procés gripal, la recuperació va ser bona i a darrera hora em vaig convèncer de tornar a participar per segon cop al 'Cross de Sant Pau' de Sant Pere de Ribes.
Una clàssica hivernal de la nostra comarca, on només havia participat en un dia plujós el 2013. Casualment també després d'estar dues setmanes aturat per malaltia.

Tot i que la distància resulta massa curta, per sota dels 14 quilòmetres, tenia l'esperança que les darreres curses en asfalt m'haguessin donat cert ritme. Malgrat comprovar que el meu pressentiment era correcte, la sortida fulgurant sempre em costa horrors. Un ritme de bogeria que em suposa molt esforç d'agafar fins que han passat 3 o 4 quilòmetres ben bons.

Només el primer classificat obre un forat important i puc mantenir-me a prop dels 4 o 5 corredors que li van darrere. Aconsegueixo posar-me en tercera posició pujant la tartera. No obstant això, pago l'esforç de la ràpida arrencada en els darrers metres d'ascensió que, precisament, són els que més m'agraden. 


Tram final de la pujada amb el cap cot i un ritme prou pobre.

Per sort, puc recuperar el bon ritme i noto que a mesura que passen els quilòmetres de baixada em sento cada cop més àgil. Fins i tot, a les petites pujades em sento amb força i veig al segon classificat més i més a prop. Tanmateix, noto al quart classificat no gaire lluny darrere meu, o sigui que no valia a badar.


Darrers metres de baixada abans d'arribar al poble.

Finalment, arribada a Sant Pere entrant pel Castell i sense canvis respecte al pas pel Montgròs, pel que puc pujar al podi en un dia de sol radiant.
Les bones sensacions en aquesta cursa de curta distància fan que em decideixi a participar, també per segon cop, a la cursa dels Colls de Vilanova a finals de mes.


Retall del Diari de Vilanova del 19 de Febrer de 2016.