Pujar a Ripoll a participar en una Mitja Marató pot sonar molt romàntic, però la idea inicial era córrer la Mitja Marató de l'Anoia (Igualada) com l'any passat, per tal de provar els ritmes de cara a la Mitja Marató Ciutat de Vilanova. Però no va ser possible competir a Igualada el 3 de Novembre i per això l'opció de Ripoll va ser la menys dolenta.
Situar la Mitja Marató en asfalt abans de l'UT de Collserola em semblava menys greu que no pas fer-ho la setmana de després. La lògica diu que una recuperació d'una cursa de 21 quilòmetres ha de ser més ràpida que d'una de 74 i aquest va ser el principal motiu per fer-ho així.
17/11/2013: XXXV Campionat Internacional d’Atletisme de fons del Ripollès.
La Mitja Marató que es corre a Ripoll té un nom il·lustre i un recorregut que no deixa indiferent. El dia abans, amb el cotxe vaig fer el recorregut de la cursa que segueix la carretera que porta a Sant Joan de les Abadesses. Un continu de petits tobogans però amb clara tendència a pujar, fan del circuit una prova similar a la Cursa de l'Espluga, però amb 6 quilòmetres més, evidentment.
La sortida es dóna, com gairebé totes les curses d'aquest tipus, a les 10 del matí. Però realment s'arrenca quan el tren ho permet, doncs es passa per un pas a nivell. Això afegit al fred i a la pluja constant que queia, va fer dels minuts previs al tret de sortida un petit calvari per tots els corredors.
El fet de tenir premis en metàl·lic incrementa la participació d'atletes de cert nivell i la sortida d'aquestos és, com no, fulgurant.
Arrencada d'inici ben xops.
Ja amb l'equador de la cursa superat, les coses se'm compliquen a l'haver de parar-me a lligar la mateixa sabatilla fins dos cops i trigar massa a fer-ho a causa del fred que em va treure la sensibilitat dels dits. A més, al final haig d'aixecar el peu perquè després de la segona parada arrenco massa fort i se'm resenten els isquiotibials.
De baixada cap a Ripoll ja no plovia.
Finalment, després de 4 quilòmetres finals ben tranquils, completo la meva 53ena Mitja Marató amb un temps de 1h18'38", amb bon regust pel ritme portat bona part de la cursa però amb la certesa de que a a aquestes alçades hi ha errors que s'han d'evitar.
23/11/2013: Compressport UltraTrail de Collserola.
Sense ser una cursa dura de mitja muntanya, com les que es poden trobar pel Montseny o per les Muntanyes de la Costa Daurada, però amb l'alicient de córrer a prop de casa i en un terreny agraït i, en definitiva, poc agressiu; ens vam engrescar fa mesos a participar en la primera edició d'aquesta prova. També vam preveure que possiblement es podria massificar els propers anys i que enguany era potser una bona ocasió per prendre-hi part.
Al meu parer la cursa llarga, que és en la que vaig participar, va estar molt ben organitzada. El marcatge era pràcticament impecable en tot el recorregut, excepte només en el darrer quilòmetre del segon bucle (quan casualment era un camí comú per l'anada i la tornada). Els voluntaris estaven molt implicats i totes les persones amb les que vaig tractar van ser súmament amables i cordials. Els avituallaments durant i després de la cursa eren abundants, variats i molt ben endreçats tant pel que fa als sòlids com als líquids. Les instal·lacions que acollien l'event també eren idels per absorvir el gran volum de gent que es va aplegar en les tres proves... En definitiva, al meu parer va ser un èxit que ben segur es podrà millorar en certs aspectes, però que ha començat amb molt bon peu i que s'haurà de vigilar el seu creixement per tal que aquest no impliqui una pèrdua de qualitat en els serveis.
Pel que fa a la cursa doncs, com és habitual, sortida a tot drap per agafar una bona posició a l'arribar al primer corriol i després a regular una mica. Passat el quilòmetre 30 venia una pujada més llarga de l'habitual i allà vaig decidir anar endavant ja a un ritme més fort.
Molts fotògrafs per tot el recorregut. Una gran cobertura mediàtica.
Vaig anar passant corredors gairebé fins al quilòmetre 60 però un sotrec vora el quilòmetre 65 em va fer parar a menjar per recuperar forces. La cosa no va anar a més, les forces van tornar i el ritme va ser acceptable ja fins al final.
El seguiment dels participants es va poder fer amb LiveTrail.
En aquest enllaç a Endomondo trobareu el detall de la ruta del primer UT de Collserola amb els parcials per quilòmetre.
Ara toca recuperar-se per afrontar la Mitja Marató Ciutat de Vilanova. La prioritat és arribar amb les cames fresques i, aquí sí, provar de que les coses rutllin de cap a fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada