Per començar tenim una sortida molt tranquil·la, a un ritme moderat, però de seguida que la cosa es complica els corredors més forts van endavant, mentre transitàvem riera amunt per sobre un pedruscall. Per la meva part, procuro prendre'm els primers 4 quilòmetres amb més calma que fa 4 setmanes i anar agafant el ritme més progressivament.
Així les coses semblen que rutllen millor i avanço mica en mica alguns corredors a mesura que evoluciona la constant pujada. És cap al quilòmetre 7 o 8 que aixeco el cap i veig que tinc bastant endavant (entre 1 o 2 minuts) al mateix corredor que va acabar davant meu a Camp-redó.
Arribada dalt el Montaspre, punt més alt de la cursa amb unes vistes espectaculars.
Un cop en la primera baixada important i amb un calçat més vàlid per llençar-se sobre tota mena de pedres sense por (cal aprendre dels errors), procuro mantenir un ritme viu.
Tinc clar que si no punxa algú del davant tindré poques opcions de guanyar alguna plaça més per mèrits propis. En canvi, si que podria perdre alguna si no estava a l'alçada en els trams de descens.
Les baixades no les percebo tan 'traïdores' (per dir-ho d'alguna forma) com a la Cursa de les Dues Torres. El camí és recaragolat però noble i s'intueix resseguint-lo que no amagava trams crítics. Poc abans del quilòmetre 15 arriba una darrera pujada que portaria al descens definitiu que va ser francament divertit. Finalment vaig entrar en setena posició amb poc més de 2h06' per uns 22,5 kms amb +1.160 metres.
Un paratge més descobert i una cursa de muntanya més. Ara mateix se'm fa difícil pensar en no competir al març, o sigui que alguna cosa trobarem per aquell mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada