diumenge, 25 de març de 2012

Marató de Barcelona 2012.

Amb la mateixa filosofia amb la que vam afrontar la Marató de Barcelona l'any 2011, ens vam proposar participar a la Marató del 2012.

És un gran plaer (i orgull) fer la mítica distància per la Capital del teu País, recorrent les majestuoses avingudes en exclusiva, tot i que cada cop hi ha molts més participants i els primers kms són més agobiants pel que costa mes ubicar-s'hi dintre del pilot.
El canvi de dates resulta criminal per aquells que busquen el límit. De bon matí ja es veia que faria molta calor, fet que torna la prova en molt més exigent del que ja ho és de per si.

Així doncs, vaig tornar a córrer en companyia i relaxat. L'objectiu era rebaixar les 3h15' (20' més ràpids que l'any 2011!), pel que calia filar prim amb els parcials.

Francament no portava un pla definit de sortida. El que volia era veure com passàvem els 10 kms i a partir d'aquí, si no era un temps molt distorsionat, extrapolar aquest parcial als quilómetres 20, 30 i 40.

Vam passar el primers 10 en 45'. Un temps excel.lent, tot i que ja es notava que faria calor. Però no em preocupava en excés perque la resistència cardiovascular anava prou treballada com per centrar-se només en tenir cura de les cames.

A partir d'aqui clavem 1h30' als 20 kms i agafem una petita renda fins al km. 30 (2h14'). Del 30 al 40 treballem dur per no perdre massa temps i aconsseguim arribar al 40 en 3h ben justetes.

Finalment als 2.195 darrers metres pel Paral.lel, considerats per molts participants una pujada pirenaica, es van passar ja més tranquils, doncs el marge que portavem acumulat ens garantia una molt bona marca final per sota de l'objectiu inicial.

Parcials i temps final de la Marató de Barcelona 2012.

Aturem el crono en un temps real de 3h11'11'' (ritme de 4:32 min/km) per completar la cinquena  Marató d'Asfalt.

I una altra medalleta...

Ja sé que em repeteixo del que vaig dir a l'entrada de l'any passat, però per si algú no ho tenia clar, penso que el circuit de la Marató de Barcelona no és el millor per anar a fer un gran crono. Te pujadetes exigents que si vols mantenir un ritme viu, castiguen les cames mica en mica. I els 2.000 metres finals, com ja he comentat no ajuden si vas al límit.
Això barrejat amb la temperatura plenament primaveral que acostuma a fer a finals de Març, fa que Barcelona sigui una plaça on pots buscar moltes coses excepte una gran marca. Dificilment es pot treure la marca óptima que podria oferir un circuit més pla i amb una climatologia més apta.

Track del Circuit obtingut del GPS.

Donat que les ombres dels edificis afecten a la senyal GPS i a l'error que acumula aquest dispositiu al llarg dels metres, fa que els resultats obtinguts estiguin una mica desfasats respecte la medició oficial. De totes formes en aquest enllaç a Endomondo està el track de la cursa km a km.

I res més. Veurem l'any vinent si hi tornem o no. Probablement sí, perque el xup-xup mediàtic i social que genera aquesta cursa les setmanes i dies previs fa molt goig i després et sap greu no anar-hi. Tot i que la gentada que pren la sortida és cada any més abrumadora.
Tinc clar que si hi torno és per córrer com els darrers 2 anys, gaudint dels companys, els carrers, el públic i tot l'ambient en general.