diumenge, 3 de juny de 2012

2 de Juny 2012: Trail de ELS BASTIONS.

Després de gairebé un any sencer entrenant setmanalment i de forma constant tirades llargues molt properes, i també superiors, als 30 kms, ens sentíem amb la confiança d'afrontar un repte d'envergadura com podia ser el Trail de Els Bastions.

Els Bastions Skyraces és un esdeveniment que es composa de l'Ultra-Trail de 85km (Ribes-Ribes) i del Trail (Núria-Ribes), que recorre únicament els darrers 50km de l'UT. 
La nostra participació al Trail ja ens semblava prou agosarada i és que no estem habituats a moure'ns per aquelles alçades (+2000m). Per això teníem molt respecte a una cursa que es situava bona part en plena alta muntanya i que coronava fins a 10 pics de l'entorn de la Vall de Núria i de Ribes.

Les condiciones en una cursa d'aquest tipus canvien totalment del que s'entén per córrer a baixes cotes. El material, l'impacte de l'alçada a nivell cardiobascular i, sobretot, el càstig que pateixen les cames en les baixades de grans desnivells, fan que tot s'hagi de plantejar des d'un altre prisma.

El mateix dia de la cursa, després d'agafar el cremallera i pujar a Núria on començava el Trail, vam fer els darrers preparatius i alguna foto per la posteritat. Minut de silenci solemne per un dels impulsors de Els Bastions, que ja no està entre nosaltres i seguidament cop de botzina per donar la sortida.

La pujada al Puigmal la recordo fulgurant. L'havia feta anteriorment i sabia que era aproximadament entre 1h30 i 2h xino-xano. Per la meva sorpresa vam poder passar-hi en tot just 1h en el grup capdavanter.
A partir d'aquí arriba el millor de la cursa, al meu parer. Tot vorejant la frontera amb França, es tracta d'un tram que transita per la cresta de la muntanya en direcció cap el Pic de Finestrelles. Es travessen trams de neu, amb una vista que fascina i et fa sentir en comunió total amb l'entorn.


Skyracing en estat pur. Foto del twitter @Sergio_RCB.

No pares de trobar gent que t'engresquen i et cedeixen el pas. El sol lluïa amb força, l'aire pur t'omplia els pulmons i tot indicava que allò seria una travessa meravellosa.

Els tobogans es succeeixen, després del Finestrelles venen els colls de Noufonts, Noucreus, la Fossa del Gegant i el Tirapits, que precedeix una forta baixada on ja comença a tapar-se el cel i a caure pluja i calamarsa abundant. Ja al Coll de la Marrana la pluja és fortíssima, i la baixada muntanya avall es complica per tota l'aigua que llisca pel terra.

És acabar aquesta baixada i deixar de ploure. Em trec el paravents per afrontar la pujada al Balandrau. De forma constant i amb la inestimable ajuda del bastons de marxa nòrdica, vaig pujant fins als 2.585 metres del Coll. Allà comença una baixada per un prat on no acabo d'anar còmode i que culmina en un nou avituallament amb animadores amb pompons al més pur estil NBA. Una miqueta de pista que per mi és OR pur i de nou corriolet i camí de baixada constant fins a Pardines a 1.226 d'alçada.

Entrada impressionant en aquest poble on una gran munió de veïns aplaudeixen i animen. Nou marcatge de control, reomplerta de les ampolles i a pel darrer colós del dia: el Taga.

La pujada inicial al Taga comença després de Pardines per pista asfaltada i després de terra. No tinc dubte que sense 40 kms a les cames, podria pujar per allà trotant, Però calia reservar-se per un tram final de pujada i una baixada a Ribes, que tothom deia, era molt exigent.

Així doncs vaig anar caminant fent anar els bastons tan ràpid com podia en tant que els desnivells no eren molt durs. A uns 6-7 km/hora de ritme durant uns 3 kms per després ja alentir per la inclinació. Per sort van ser només 2 kms més, que em van costar 36 minuts de fet, per coronar el pas a 2.038 metres. 

Ara ja quedaven els 5 kms finals de baixada a Ribes amb 1.100 de desnivell. No us enganyo si us dic que va ser una tortura per les cames. Al principi anava frenant amb els pals, prat abaix. Un cop enganxat corriol intentava anar ràpid però el fet de veure el poble encara molt abaix em frustrava una mica.

Després d'infinits ziga-zagues, s'entrava en un bosquet que indicava "Ribes a 10 min" i vaig pensar que ni boig estava 10' més corrents. Vaig forçar tant com vaig poder camí avall per sortir, ara sí, al passeig de terra de Ribes que transita per sobre la via del cremallera. Allà, ja sense desnivell ni cap amunt ni cap baix, vaig donar-ho tot sabent que el pavelló ja només era a uns 300 metres. Vaig sentir com deien el meu nom a megafonia i la claca de la gent. Vaig saludar com vaig poder i vaig parar el crono en 8h12'22'' d'esforç, arribant en 11ena posició de la general. Els 10 primers van baixar tots de les 8 hores i el 12è va arribar, gairebé 27' per darrera meu.


Un cop al Poliesportiu tot va ser immillorable: aliments, vestidors, fisioteràpia, lloc per seure i descansar amb la família...

Només es poden tenir paraules d'alabança pel Director de cursa, l'organització en general i els més de 100 voluntaris de Els Bastions. No us imagineu el mèrit que té muntar una cursa com aquesta, tenint personal a un gran nombre de pics, molts per sobre dels 2.500 metres durant tantes hores seguides i rebent a tots els corredors amb un somriure i animant-los.

La travessa completa i al detall en aquest enllaç a Endomondo.