divendres, 11 de febrer del 2011

Missió avortada. Ens quedem a terra.

Vet aquí que de vegades les coses no surten com un les planeja i de sobte es presenten imponderables que tomben esdeveniments planificats que semblaven inamovibles.
I és que quan es té canalla, i quan encara són petits, l'hivern és dur i cada dia es una història diferent.

Ens feia molta il.lusió volar amb el nen gran, però fins i tot ell que feia molts mesos que estava com un roure, ha caigut malalt just el dia abans de marxar. Si sumem a això que la petita portava uns dies molt tocada, la decisió estava clara i era que no marxaríem fora.

Per tant, aquesta Marató de Sevilla haurà d'esperar fins una altra ocasió.
Toca passar pàgina i veure a partir de Març quines curses afrontem.

1 comentari:

  1. Collons. Doncs res marathon man, el primer és el primer. A millorar-se tots plegats.

    Salut!!! (mai millor dit)

    ResponElimina