diumenge, 19 de febrer de 2012

Vull fer una Marató.

Aquest entrada va dedicada a aquells atletes que corren assíduament, un mínim un parell de cops per setmana, han participat en alguna cursa puntualment i volen aprofundir una mica més, sense anar molt enllà ni cenyir-se a plans d'entrenaments pròpiament dits.

Donada la gran voràgine atlètica, cada cop trobem més gent que s'anima a fer la prova reina del atletisme de fons: la Marató. Qualsevol persona que s'ha calçat unes bambes de forma regular i té un mínim de passió per aquest esport, sap que a l'horitzó sempre està aquesta mítica cursa. Fer-la és un punt i seguit il.lusionant.

No pretenc fer d'aquesta entrada un pla d'entrenament per aquells que vulguin preparar aquesta distància, però si deixaré uns petits consells per si algú té previst participar algun dia i els vol tenir en compte per preparar-la.

GPS.
Conèixer el teu cos és una de les claus de tot plegat. Entendre'l i escoltar-lo. Això no és fàcil i cal temps. Vaig deixar d'utilitzar el pulsòmetre als entrenaments perquè ja sentia com em trobava a nivell cardiovascular sense necessitat de saber les pulsacions. En canvi reconec obertament que el GPS m'ha ajudat a conèixer el meu cos encara una mica més.
M'explicaré: molts dies surts i et trobes genial, et sents ràpid, potent (atlèticament parlant) i notes que voles sobre l'asfalt, la pista o el corriol. Altres dies et passa el contrari, et sents clavat, que no tires, que vas lent i ofegat... L'única forma de sortir de dubtes seria fer sempre la mateixa ruta, passar sempre pel mateix lloc i mirar el crono en certs punts per comparar i saber si la teva percepció és certa o no.
Amb el GPS surts de dubte al moment vagis per on vagis i passi el que passi. Tens la velocitat (o ritme) que portes, la distància acumulada, el desnivell i, es clar, el temps. Saps si vas passat de voltes al començar l'entrenament i cal afluixar (la cosa més normal del món, oi?) i si el final de l'entrenament ha estat prou exigent o ha estat fluixet.

També és un dispositiu que ajuda a fer sèries a l'exterior i a portar un registre detallat dels entrenaments de forma còmoda i fiable. És per això que el recomano, tot i el seu cost, doncs ens aportarà una informació en ruta i post-entrenament molt valuosa.

Prova d'Esforç.
En cas de decidir fer entrenaments de llarga durada o a ritmes més exigents, no tinc dubte que una prova d'esforç és molt important per descartar qualsevol problema cardiovascular ocult.
Lamentablement, de tant en tant sentim casos d'esportistes d'elit molt ben preparats que han patit una mort sobtada o han caigut inconscients en mig d'un partit, necessitant atenció mèdica urgent.
També és cert que he participat en moltes curses i molt rarament ha succeït cap desgràcia entre els participants.

Recomano un anàlisi de sang anual i alguna prova d'esforç cada 2 anys. És evident que tots ens sentim forts, perquè en cas contrari no ens exigiríem als entrenaments. Però els organismes no es mantenen igual amb el pas del temps: evolucionen. I el que un dia està bé al cap d'uns mesos pot no estar-ho.

Tirades llargues i desnivells.
Finalment per millorar el rendiment i la resistència, no hi ha dubte que acostumar al cos és imprescindible. Jo no crec en plans d'entrenament que diuen que per fer una Marató tens prou amb fer una sola tirada llarga de 2h20' a part d'entrenaments curts i sèries. Aquests plans d'entrenament estan basats en preparació purament física i no preparen el cap pel que et trobaràs.

No ens confonguem, amb això no vull que per fer una Marató hagis de córrer abans els 42 kms per saber el que hi ha més enllà. Però limitar la preparació d'un debutant en Marató a 12 setmanes o 3 mesos em sembla molt pobre.

Una tirada llarga setmanal consistent i introduir circuits amb desnivells moderats, és una base solida per treballar el cap a més de les cames i el pit. Incrementar gradualment la tirada, evitant els risc de lesions, ens donarà confiança i seguretat en que podem anar més enllà.

I res més, amb aquesta entrada acabo els petits "consells" per atletes de tots els nivells. En cas de dubte, sempre podeu deixar un comentari, i amb molta humilitat, us donaré el meu parer.

Cap comentari:

Publica un comentari