diumenge, 4 de novembre de 2012

4 de Novembre: Mitja Marató de l'Anoia.

20 mesos havien passat des del darrer cop que vaig completar una mitja marató per asfalt. Va ser a Cambrils el 27 de Febrer del 2011. Recordo que vaig córrer un xic engripat i que la setmana següent vaig gaudir de la Marató de Barcelona amb uns companys.

Després de Cambrils un cop més havia tornat a provar de fer els 21.097 metres. Com no, a Vilanova al Desembre del mateix any, però una estrabada al km. 7, fruit de l'excessiu quilometratge els dies anteriors, va fer que hagués d'abandonar en una cursa per primera vegada.

Entre aquell dia de febrer de 2011 a Cambrils i avui, moltes coses han canviat. Com vaig escriure ja fa mesos (aquí), a partir d'un petit grup d'entrenament molt sólid, seriòs i compacte, vaig poder canviar la forma de veure aquest esport. L'asfalt va anar perdent protagonisme en els entrenaments i també en les poques curses en les que he participat.

La muntanya, els desnivells, les pistes, els corriols, els boscos, les tarteres... em van robar el cor mica en mica. I on abans vèia patiment i manca de sentit per no poder portar ritmes constants (regulars), vaig començar a sentir passió, llibertat i sensacions que em fan sentir, simplement, viu. Molt viu.

De totes formes, a vegades queden comptes pendents. Sempre, des de la modèstia ha de quedar clar, vols acabar de recollir bons resultats per la posteritat. Les marques allà queden i, després de molts entrenaments per la muntanya, jo sabia que les meves eren fàcilment millorables a poc que m'hi posés.

Al Juliol vaig rebaixar la marca del 10.000 a Pallejà en una cursa on vaig poder acabar 5è. I en pocs dies participaré a la Marató de València per provar de millorar la marca en aquesta distància que tinc des de Saragossa 2010.

L'atac en ferm a la marca de mitja marató estava previst per Vilanova. Però se'm va presentar aquesta mitja a Igualada, que la coneixia bastant bé (abans es feia a l'Abril) i volia provar el material que portaré a València així com acabar de definir el ritme i objectius per la Marató.

Així doncs, després d'un bon escalfament (pel que estem acostumats) i de comprovar de que ens mullariem amb tota seguretat, he sortit fort, tant com les cames m'ho han permés, per aprofitar els primers 10 kms. de terreny favorable.

Tram incial de la cursa, on plovia abundantment
 i es travessa Igualada per la Rambla Nova.

El primer 10.000 crec que els he passat en 35' i escaig, però aquí veníen 4 kms. divertits on la carretera picava amunt i mantenir el ritme ha resultat dificultós.

Tot i això ja anava 4rt quan els atletes del 10.000 han entrat a l'estadi per acabar la cursa. El 3er el tenia uns 70-80 segons per davant i els 2 primers 'volaven' cap a una victòria incontestable. En arribar a Jorba (kms 15-16), on es fa mitja volta, ja he pogut veure les diferències exactes entre el corredor de davant i el meu inmediat perseguidor i he vist que res no canviaria, si no hi havia ensurts.

Cronómetre oficial de 1h15'48'', millorant la marca anterior en 5 minuts i 7 segons. En aquest enllaç a Endomondo els parcials de la cursa.

"The seed is strong": Foto a l'entrega de premis amb el meu nen gran.