diumenge, 8 de setembre de 2013

Cap de setmana a Chamonix: Visita a l'UTMB.

Fins uns dies més tard no he pogut seure a escriure una mica de resum dels esdeveniments del cap de setmana passat a la vila francesa de Chamonix. Ha estat una experiència esportiva i personal molt gratificant que he viscut gràcies al fet d'acompanyar a l'Albert, el meu amic de la infància i company d'entrenaments.
Ell participava en el prestigiós The North Face Ultra Trail del Montblanc per primer cop. Una cursa que complia enguany 11 edicions i de la que no cal donar gaires explicacions del que representa per un ultrafondista. Per 4 dies (29, 30, 31 d'agost i 1 de setembre de 2013) vam programar la nostra estada, arribant només un dia abans i marxant el mateix dia que ell acabés la prova.

El Dijous arribada a Chamonix ja impregnat d'un ambient de gala i farcit de corredors de muntanya, molts amb les seves famílies. El pàrquing on vam deixar el cotxe hi havia una important quantitat d'autocaravanes o furgonetes aptes per a dormir. El poble feia patxoca i, tot caminant carregats amb les bosses buscant l'edifici on ens haviem d'allotjar, ens vam trobar al carrer principal de Chamonix per on arribaven els darrers competidors de la TDS, que havia sortit el dia abans a les 7am de Courmayeur.


Dijous tarda. Foto sota l'arc de sortida i arribada de l'UTMB.

Arribada a la residència d'esquiadors ENSA, on vam descarregar l'equipatge i vam poder comprovar que estariem molt be allotjats per un mòdic preu, i ràpida sortida a inspeccionar el terreny. Calia recollir l'acreditació de premsa de l'Albert, el seu dorsal, vistar la fira i també teníem previst anar a una xerrada/tertúlia oferta per Salomon amb Miguel Heras al seu hotel.

Un cop a l'hotel on es feia la xerrada, trobem Kilian Jornet donant una entrevista a la terrassa interior. Feia tota la fila de venir directament d'entrenar. Portava un sac de plàstic ple de sabatilles noves, suposo que per consumir durant els dies propers. Poc després va entrar també Emilie Forsberg. Cap dels dos participava en cap prova de l'UTMB. La veritat és que portàvem menys de dues hores a Chamonix i ja començàvem a sentir que estavem a centre de l'univers dels corredors de muntanya.


Amb el triple campió de l'UTMB, Kilian Jornet.

La xerrada amb Miguel Heras per iniciativa del seu esponsor principal, va ser molt interessant. Ens va ensenyar el seu material i es va parlar de forma distesa dels posibles favorits i de com plantejava ell la cursa. Sentir que aquests grans corredors també tenen els seus dubtes i respecten molt els grans esdeveniments, et fa sentir més proper a ells.


Amb Miguel Heras. Vigent sots-campió de l'UTMB.

Un cop vam sortir de la xerrada vam provar de recollir el dorsal, però hi havia tal cua de gent que l'organització només deixava recollir els de la CCC, que sortia l'endemà al matí. Vist això, vam estar voltant per la fira d'expositors de material i la de curses, però ja estaven pràcticament tancant.

El dijous al vespre a Chamonix era realment espectacular. Estaven tots els finishers de la TDS, amb les seves armilles de color vermell. També estaven els que l'endemà partien en autobús cap a Courmayeur per arrencar la CCC a les 9 del matí. I com no, estaven els que a les 16.30 del Divendres prendrien la sortida de l'UTMB. Un ambient de luxe, farcit de gent molt preparada i amb moltes hores de muntanya a les cames.


Amb l'Italià Marco Olmo. Doble campió de l'UTMB.

Vam saludar coneguts d'altres curses que eren per allà i els hi vam desitjar sort. Ben aviat tocava anar a descansar després d'un dia que havia començat a Vilanova a les 5:20am i que acabava al peu d'un dels massissos més coneguts i emblemàtics del món.

L'endemà ràpidament l'Albert va anar amb el material obligatori en mà a recollir el seu dorsal i jo el vaig esperar per allà pidolant. Després vam fer una fulgurant visita a la fira per comprar quatre coses que calien i també als expositors de curses, on vam recollir propaganda variada de les curses més conegudes del vell continent.

Les hores prèvies a la cursa, són moments pels darrers preparatius. jo també em vesteixo amb la roba de córrer i la motxilla, doncs tan bon punt la cursa abandoni Chamonix marxaré a fer una petita excursió. Amb 30' d'antelació enfilem cap al punt de sortida, ens fem una foto i ens acomiadem amb una abraçada i un 'fins demà'.


Foto minuts abans de la sortida. Quins nervis!

Puc gaudir la sortida, tot i que l'speaker i la música podien haver estat una mica millor. Un esdeveniment tan internacional hauria de ser més distés i obert a tots els atletes. La música va estar molt justeta i pel meu gust va faltar un pél més de fanfàrria com a mínim els 20' previs.

Un cop van sortir tots els corredors la gentada és dissol ràpidament. Jo vaig arrencar el GPS i vaig posar rumb directament cap a la "Mer de Glace". En aquest enllaç la ruta que vaig fer i alguna imatge d'un cop dalt.


"La mer de glace": Una excursió recomanable si aneu a Chamonix.

Aquella nit vaig sopar d'hora per poder ser-hi al carrer principal quan fos l'arribada dels primers corredors de la CCC. Jordi 'Toti' Bes, gironí i corredor de muntanya dels de sempre va guanyar amb una autoritat brutal la prova. Això sumat al triompf d'Arnau Julià (també de Girona) a la TDS demostra que el nivell del nostre País en aquest esport és espectacular.

L'endemà, Dissabte 31 d'Agost, ja em vaig despertar sol a l'habitació a les 7am. Ràpidament vaig conectar-me per seguir la cursa i veure on parava cadascú. Vaig esmorzar i em vaig vestir per sortir a entrenar un tram de la Marató del Montblanc. De nou un dia espectacular, gens fred i que convidava a córrer per les muntanyes que envolten Chamonix. En aquest enllaç la ruta que vaig fer i tot seguit algunes fotos que vaig prendre aquell matí.



De nou vaig arribar al poble amb el temps just per una dutxa ràpida i, abans de dinar, veure arribar al primer classificat de l'UTMB, Xavier Thévenard. Va passar per davant de la cantina trotant molt lentament, saludant i amb un evident cansament. Uns 20 ó 25 minuts més tard va passar Miguel Heras, que per fi podia acabar aquesta cursa i, a sobre, en una meritòria segona posició.


Thévenard al darrer quilòmetre abans de guanyar l'UTMB.

El goteig de corredors va ser continu i pels tres primers va sonar a tot drap la fanfàrria a l'arribada. Ben aviat va arribar la primera dona, 7a de la general, però no la vaig veure entrar ja per què a la tarda vaig sortir a córrer de nou per aprofitar per darrer cop aquelles muntanyes, aquells desnivells i aquells corriols que s'endinsaven dintre uns boscos ben espesos.
Una nova dutxa i a sopar després de comprovar que l'Albert seguía segons el previst. Es comença a fer fosc i els corredors que entren amb comptagotes reben el reconeixement de tot els que en aquells moments sopen a les terrasses de Chamonix.

Ben aviat, arribaria el vilanoví Ivan Artigas acompanyat de Mia Carol. El temps va ser impressionant, per sota de les 29 hores i en una posició boníssima dintre del Top 100. Per la meva part, vaig tornar a la residència a esperar que l'Albert passés el darrer punt elevat. Després ja tindria tot baixada fins a meta.

Debíen ser prop de mitjanit quan vaig comprovar que s'activava el pas per la 'Tete aux Vents' al LiveTrail. Tocava doncs preparar-se i pujar camí amunt seguint les marques de la cursa a la inversa fins trobar l'Albert. Vaig recórrer prop de 3 quilómetres i en mig de la nit vaig seure a un tronc al marge del camí. Vaig enfocar el frontal cap al terra per evitar enlluernar ningú i anava animant als corredors que baixaven mica en mica pel camí. Quan ja devia ser ben bé la una de la matinada i quan menys m'ho esperava va passar l'Albert fletxat. El vaig cridar i sorprés de que anés corrents tan ràpid em vaig posar al seu costat a intentar seguir-li el ritme.

Vam baixar xerrant pel camí. Ell no parava d'explicar-me coses, es notava que fèia hores que no parlava amb ningú i tenia un munt de informació al cap que necessitava descarregar. En un tres i no res ja erem a dintre el poble. Em vaig adelantar per fer-li unes fotos i vaig creuar la meta al seu costat aprofitant que a aquelles hores hi havia ben poca gent. Després de tornar a abraçar-nos al mateix lloc que 33 hores abans, ens vam fer una foto plegats i vam començar la ruta de recollida de menjar, bosses, retorn del xip i finalment la cantina per menjar. Vam anar a dormir ben tard aquella nit, però això ja ho teniem previst.


Quin tros de cursa que va fer l'Albert.

L'endemà ens vam llevar d'hora i vam planificar la tornada. Després de fer quatre compres per la ciutat vam fer via cap a casa desfent el camí fet quatre dies abans.

Pensava que un cop allà em tornaria boig per aconseguir un dorsal i córrer alguna de les curses. Fràncament. no vaig tenir aquest sentiment en cap moment. Tot i sentir-me preparat per afrontar com a mínim la CCC, per exemple, no hagués participat encara que hagués tingut l'oportunitat de fer-ho. 
També pensava que tornaria d'allà marcant-me com a objectiu, en un futur no gaire llunyà, participar en alguna de les curses de l'UTMB, però tampoc és així. Torno de Chamonix amb una gran pau interior i convençut de que si mai més hi torno, no em sabrà pas greu.

Ben aviat podré competir en una cursa a casa. L'Ultra Cavalls del Vent. Seran uns 100 kms dels que ja hem entrenat una bona part. Esperem només que el temps acompanyi i que poguem acabar la cursa en bones condicions.