Curses del segon cicle. Gira pel Pirineu.

Seguint amb aquesta temporada 2015, de nou el mes de maig torna a servir de clara transició per preparar les curses d'alta muntanya previstes pels 4 mesos estivals. 4 curses exigents totes elles i que s'hauran d'afrontar amb prudència i humilitat a parts iguals. A l'igual que l'any passat, el meu amic ninotaire Joan de El Sitema D13 ha representat una vinyeta on es veu el panorama que es presenta:

A principis de Juny ens acostarem a Ribes de Freser per participar en la Marató dels Bastions. El Trail em semblava un pèl massa llarg per començar.  I com a primera presa de contacte, tant la distància (uns 50 kms) com el desnivell (sobre +2900 m.) de la Marató encaixen perfectament en aquest propòsit.

Tot just 4 setmanes després, el 4 de Juliol, tornarem al Ripollès per una gran clàssica que arrenca des de la Vall de Núria. La travessa Núria-Queralt serà engunay el Campionat de Catalunya Individual d'Ultra-Resistència de la FEEC. Els seus 94 kms amb +6.000 metres la fan una prova temible i on caldrà treballar molt per tal que les coses surtin bé. Per primera vegada contaré amb assistència en cursa per una UT, doncs el meu germà Carlos m'acompanyarà per tal de donar-me un cop de mà als avituallaments i facilitar-me la gestió del material. 

A partir d'aquí una mica de descans per agafar forces pel final de l'estiu, doncs allà s'emplacen dues grans curses que fan molta il·lusió.

El 22 d'Agost arribarà la Marathon du Moncalm, una altre clàssica amb un recorregut d'autèntica alta muntanya. Sempre és un plaer competir a França, autèntic bressol d'aquest esport, tot i que potser és la prova que em prendré amb més calma al transitar per terreny molt tècnic.

Finalment, per tancar aquests 4 mesos, el 19 de Setembre provarem de ser a Bagà per participar en la gran Ultra del nostre País, la Salomon Ultra Pirineu que s'enfila enguany fins als 110 kms i amb, ni més ni menys que +6.800 m. Un espectacle on es donaran cita molts corredors professionals i, on si el dia acompanya, es viurà un ambient de Campionat del Món per no oblidar.

Ara mateix tot aquest seguit de competicions em fan una mica de vertigen. Esperem continuar tenint sort amb les lesions i poder anar una a una i sense pressa. Per aquí estarem per anar explicant-ho: Live and let run.