dilluns, 31 de juliol de 2017

29 de Juliol de 2017: Trail Catllaràs.

Dintre d'un mes de Juliol una mica boig amb el mix de disciplines, estava la participació en una cursa exigent i on cal regular molt bé a causa de les condicions meteorològiques.

A principis de juny la Ultra Cerdanya Clàssic va anar molt bé a nivell de sensacions. Cert que va fer un temps ideal per córrer i que el recorregut era gairebé tot una catifa, però no deixava de ser una prova que calia gestionar-ho tot correctament. A partir d'aquelles dates, com cada any, es compliquen molt els entrenaments a peu per la pujada de temperatures i la necessitat d'avituallar molt sovint aigua. A més calia preparar la Volta als Ports a mitjans de Juliol, pel que les sortides amb bicicleta eren els entrenaments forts de la setmana.

Tot plegat ha fet que arribés a una cursa de 27 quilòmetres amb +1.700 una mica desubicat i sense gaire rodatge. I això per no parlar d'unes cames molt carregades... però estem aquí per passar-ho bé i gaudir de sensacions i experiències. Si t'exigeixes és perquè vols, i si arribes patint en comptes de gaudint, doncs has d'assumir que t'ho has buscat.

I això va ser el que em vaig trobar al Trail Catllaràs. Tot i les circumstàncies em vaig decidir a sortir fort i mantenir el ritme fins on pogués. Sabia que la calor em perjudicaria, però també ho faria si anava més lent. El primer ascens va ser molt estètic, enmig de boscos i en molts trams corribles.


En els primers 10 quilòmetres es guanyaven 1.000 metres entre boscos.

I fins al quilòmetre 20 vaig poder mantenir un bon ritme de cursa, però després se'm va complicar el llarg descens amb enrampades a les cames que em van fer arribar demanant la hora i amb sensacions de que el meu cronòmetre podia haver estar millor.

La recuperació de la cursa ens deixa en el tram final de preparació per la CCC, prova estrella del 2017. En el trajecte de Courmayeur a Chamonix espero poder fer us de tota l'experiència acumulada els darrers anys. M'agradaria que aquesta fos la darrera gran cursa per sobre de 100 quilòmetres que afronti. Per a que això pugui ser així cal ser molt previngut amb la gestió pròpia de la cursa, la gestió del instint competitiu i, sobretot, les sensacions globals. Tot això crea un delicat equilibri on radica la satisfacció del resultat final.