16 de Juliol de 2017: Marxa ciclista "Volta als Ports d'Andorra".

Debut en una marxa ciclista en una prova sense excessiva exigència en distància ni en desnivell. La Volta als Ports d'Andorra és una clàssica que enguany celebrava la seva 40ena edició. Aquest fet quedava demostrat en la curosa organització, que no va deixar cap detall sense cobrir.

Una marxa on havia de participar amb el meu cosí Xavi, accidentat al març, ja que ell acostumava a prendre-hi part. La seva absència em va fer dubtar molt, però al final em vaig decidir a participar-hi. Finalment el meu cosí David va ocupar el lloc del Xavi i amb la seva experiència em va ajudar molt durant la prèvia i en el transcurs de la marxa.

Pel que fa als serveis al corredor em va semblar un gran detall que abans de la sortida hi havia possibilitat d'esmorzar entrepans i reposteria. Després, durant la prova, els avituallaments estaven estratègicament situats i prou ben assortits. Fins i tot al darrer avituallament a poc més de 5 quilòmetres de l'arribada, en plena ascensió a Arcalís, et recollien el bidó a la carrera i te'l tornaven ple tot corrent sense que haguessis de posar el peu a terra.

El recorregut era prou ajustat com per poder anar a un bon ritme en els quilòmetres inicials sense tenir que patir en excés pel final. L'objectiu inicial era estar al voltant de les 4 hores per cobrir els 82 quilòmetres amb 2.200 metres positius, i per tant calia aprofitar el terreny favorable.

La multitudinaria sortida em donava molt respecte. Per sort, vaig poder mantenir les distàncies en tot moment i no vaig patir cap ensurt en els trams mes aglomerats. Un cop la cursa llarga (de 4 ports) es va desviar, els que participàvem en la cursa de 3 ports vam quedar ben sols per encarar el primer d'ells (l'alt de la Comella). Un primer port que començava dur, però que progressivament es tornava més suau,

El segon Port va ser el que per a mi tenia les pendents més fortes, però també en el seu tram final es tornava menys exigent. Després de carregar aigua just on s'acabava la Collada Beixalís (fregant els 1.800 metres), vam començar un llarg i sinuós descens fins a La Massana.

Ascens a la Collada Beixalís amb bones vistes i poca ombra.

I finalment ens quedava enfrontar-nos al colós de la prova: La Coma d'Arcalís, començant a La Massana i arribant a més de 2.200 metres d'alçada al llarg d'uns 20 quilòmetres. Una pujada molt llarga però potser més progressiva que les dues precedents.

Un cop dalt, els serveis a l'estació d'esquí també van ser excel·lents i després d'un bon dinar vam poder deixar-nos caure fins on teniem aparcat el cotxe a la sortida de la prova.

Una experiència per provar de repetir al 2018 dintre d'un format similar. Propera competició: el Trail Catllaràs en 13 dies.