dilluns, 17 de gener de 2011

La part bona (i la menys bona) de fer curses.

En aquesta entrada us explicaré el que per mi són les coses bones que ens aporta participar en curses, però també veurem les coses no tan bones.

Quan corres una cursa de la distància que sigui, has de fer una gestió dels teus recursos. Això vol dir no acabar la cursa al límit de l'extenuació, ni passar-ho tan malament que no es vulgui repetir. Ha de quedar clar que no es pot sortir com un coet, quan és obvi que aquell ritme no es pot mantenir ni la meitat de la distància que té la cursa.
Córrer curses ens donarà seguretat i coneixement dels ritmes (velocitat) i també ens serà útil per aprendre a gestionar les forces. No cal dir, doncs, que això farà que ens coneguem millor i que siguem més conscients de les nostres possibilitats i limitacions.

A més, competir en curses també donarà més sentit i posarà ordre als nostres entrenaments, sempre però sense oblidar el fons de perquè correm: passar-ho bé, gaudir, sentir-nos vius, evadir-nos.

La vessant social de participar en curses també és summament enriquidora. Tot i que es tracta d'un esport individual, on normalment competeixes sol, tot el que envolta la cursa també forma part d'ella: desplaçar-se amb amics al lloc en qüestió, els moments previs, els comentaris post-cursa, explicar i sentir com ha corregut cadascú, les anècdotes divertides, etc.
Per mi tots aquest records tenen un gran valor i també formen part de l'esport.

Per altra banda, com sempre, els excessos o els extrems no són mai bons.
Una part negativa de les curses és obcecar-se en voler córrer cada cop més ràpid o frustrar-se per un estancament de les nostres marques, de forma que perdem la motivació per córrer i entrenar. Si s'arriba a aquesta sensació o pensament és que els arbres no ens deixen veure el bosc. Cal fer un "rèset" (Ctrl+Alt+Supr) i tornar a gaudir de l'esport. Oxigenar, fer altres activitats i tornar quan les coses estiguin clares.

Donat que avui dia hi ha curses per donar i per vendre, no cal participar en una cada setmana. Primer, perquè el cos no rendirà com cal, ha de descansar. I segon perquè anar a una cursa significa estar moltes hores fora (normalment el matí sencer del Diumenge o la tarda del Dissabte) i cal saber compatibilitzar família i esport. Ha d'haver temps per tot però sempre amb mesura i sentit comú.