dimarts, 26 d’abril de 2011

Sortida 25 d'Abril de 2011: els 3 pics.

Ja feia ben bé quatre anys i mig que la idea em rondava el cap. Fins i tot un dia, cap al Novembre del 2.006, vam decidir fer la ruta, sense conèixer ben bé tots els camins, però finalment no va poder ser.
Després d'unes sortides els darrers cap de setmana amb l'objectiu de lligar bé tots els camins a resseguir, ja ho teníem tot preparat per afrontar la ruta que havíem de recórrer per pujar la Talaia, els Tres Partions i el Montgros d'una tacada.

La primera pujada és la més desagraïda de totes. El ciment que va cobrir l'antiga pujada de la Talaia provoca desnivells poc sensats i una gran fredor al llarg de l'ascensió.

A partir d'aquí tot millora. El pas pel tobogans és sempre entretingut i tot el camí d'aproximació fins a la pujada dels Tres Partions no està gens malament.

La pista que puja al Tres Partions no et pot deixar indiferent. Zigzagueja ben amunt, com han de ser les pujades, i en cada corba et regala una nova vista de tot l'entorn. És dura, però és summament bella. Finalment et porta a un punt on a l'esquerra tens el Pic de l'Àliga i a la dreta el Tres Partions.

La baixada del Tres Partions cap a Les Palmeres és ràpida i cal precaució. Un cop a Les Palmeres era el moment de menjar i recuperar forces (sense parar, és clar). Arribats a Califòrnia comença una nova ascensió que ens porta ben a prop del Montgros. Novament asfalt i desnivells forts, tot i que més curt que a la Talaia.

Sortint de Califòrnia es planeja i es baixa lleugerament al voltant del Montgros, fins finalment començar la darrera pujada de 1,5 quilòmetres fins al cim. Les antenes presideixen el turó i et guien per sobre fins arribar a la baixada per la tartera, on excepte als primers metres, es pot córrer bastant.

La tornada té poca història. Vam passar per davant del cementiri ben ràpid i fins al punt de partida: poc més de 27 quilòmetres en 2 hores i 30 minuts.