Les dues del migdia en ple maig. Disposat a tancar els interrogants oberts la setmana anterior sobre com tornar vorejant l'embassament del Foix per la vessant de la costa. Calor: crema solar, gorra, aigua, barreta, iphone.
Sortida ràpida cap a la pujada de 'les Mesquites' i 'Balcó' amunt. D'aquí cap al 'pla de les palmeres', i enfilant la pujada de 'Casa Alta' a bon ritme. El primer problema de la tarda és la manca d'aigua. El consum supera les previsións i les tres ampolletes Kalenji de 100 ml. s'esgoten ràpidament.
Camí increible de roca mare sobre la vessant d'un turó resseguint senyals d'alguna variant del GR92, seguit per un corriol de luxe amb pedra a dojo. Dues rebrincades de tormell més tard i, per la meva sorpresa, no sortiria a prop de la presa de l'Embassament, sinó que ho faria al ben mig del tram que uneix Torrelletes amb Castellet.
Una mica de desconcert: cap aquí, cap allà, vinya amunt, vinya avall i trobo la ruta que em porta a Castellet. Ideal per recarregar líquid al Bar de la carretera (3 Eurus 2 ampolletes de 0,5 litres) i menjar-me la barreta a la ombra.
Sortida ràpida cap a la pujada de 'les Mesquites' i 'Balcó' amunt. D'aquí cap al 'pla de les palmeres', i enfilant la pujada de 'Casa Alta' a bon ritme. El primer problema de la tarda és la manca d'aigua. El consum supera les previsións i les tres ampolletes Kalenji de 100 ml. s'esgoten ràpidament.
Camí increible de roca mare sobre la vessant d'un turó resseguint senyals d'alguna variant del GR92, seguit per un corriol de luxe amb pedra a dojo. Dues rebrincades de tormell més tard i, per la meva sorpresa, no sortiria a prop de la presa de l'Embassament, sinó que ho faria al ben mig del tram que uneix Torrelletes amb Castellet.
Una mica de desconcert: cap aquí, cap allà, vinya amunt, vinya avall i trobo la ruta que em porta a Castellet. Ideal per recarregar líquid al Bar de la carretera (3 Eurus 2 ampolletes de 0,5 litres) i menjar-me la barreta a la ombra.
Amb les forces ja recuperades cap a Clariana, on aquest cop agafo el tram correcte i vorejo l'embassament reseguint una ruta fantàstica.
Deixo enrera la presa i el camí es torna més sec, però fàcil de seguir.
Arribo a una bifurcació i un dels camins m'indica això:
Trio doncs, l'altre opció i el camí em porta directament avall, cap a a la riera que ve de la presa. Ves per on, les pluges han fet que baixi força aigua i se'ns planteja el segon problema de la tarda: com creuem el riu?
Deixo enrera la presa i el camí es torna més sec, però fàcil de seguir.
Arribo a una bifurcació i un dels camins m'indica això:
Trio doncs, l'altre opció i el camí em porta directament avall, cap a a la riera que ve de la presa. Ves per on, les pluges han fet que baixi força aigua i se'ns planteja el segon problema de la tarda: com creuem el riu? 
Després de valorar l'ubicació de les pedres, queda clar que no és possible creuar per sobre d'elles. La millor solució doncs és mullar-se. Em descalço i sabatilles en mà creuo a peu pel ben mig del pas. M'eixugo amb l'escalfor de les pedres i un cop calçat camí amunt per arribar a la mítica 'Carretera del Pantano' on em quedarien 3 quilòmetres d'asfalt fins a la rotonda de l'autopista, per agafar el 'Camí de Rocacrespa' directe cap a casa.
En total 2h20' per 26,4 quilòmetres amb molta calor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada