diumenge, 2 d’octubre de 2011

Marató de Collserola.

Avui he participat en la XVIIena Itinerari-Marató de Collserola que organitza la UEC Horta amb sortida i arribada en les instal.lacions del Velòdrom d'Horta, i que transcorre íntegrament per corriols i pistes del parc de Collserola.

L'any passat vam córrer la mitja Marató que s'organitza en paral.lel a la Marató i vam quedar encissats pel magnífic entorn natural. Aquest any, en vista dels darrers entrenaments i curses, em sabia a poc anar a Barcelona per fer la Mitja i un cop acabada la travessa Borges-Montblanc vaig decidir que provaria de fer la Marató.

El nivell de la Marató, ja no per la distància sinó pels desnivells, és més exigent que no pas la Mitja. Amb una altimetria que presentava 5 pujades remarcables acumulant 1550 metres de desnivell positiu. La qualitat dels avituallaments ha estat molt bona i l'organització més que correcta.

Només donar-se la sortida (puntual a les 8am), jo ja estava previngut per companys i per la Mitja de l'any passat, que a la primera pujada calia arribar molt ben situat per no perdre una eternitat per arribar al parc. Aconsegueixo, no sense un esforç extra, sortir ben endavant, aproximadament entre els 25 primers i enfilar corriol amunt sense veure'm frenat en cap moment.

Un cop a la pista, en terreny netament favorable, i amb molts corredors aprofitant per recuperar temps perdut, em mentalitzo per anar molt tranquil i no gastar energies. Reconec que em va costar molt anar relaxat i deixar que alguns homes em passessin en aquella tram, però era necessari si volia arribar viu als darrers 10 kms.
La cursa transcorre per paratges molt bonics, perfectament indicat el recorregut i amb constants canvis de desnivell, alternant pistes i corriols. La tardor comença a fer acte de presència i el terra està ple de fulles marrons.

Per un moment sortim del parc i entrem en una urbanització que es diu La Llagostera, és la 2a pujada del circuit. Es tracta de l'únic tram asfaltat de la cursa, amb desnivells típics d'urbanitzacions properes a Vilanova com 'Les Palmeres', 'California' o 'Costa Cunit'. En aquest tram pujo amb facilitat, són uns 5 kms (del 8 al 13) que tenen algun petit descans entre mig, excepte al tram final. Just en aquest tram es on s'embolica tot plegat.

En una pujada camp a través d'uns 200 metres que calia fer a peu, veig en renglera 8 o 9 homes per davant. Em convenço de que quan acabi la pujada i comenci el tram de baixada que dura fins al km. 18, els haig d'anar superant i que a la 3a pujada puc fer forat. Efectivament mantinc un ritme més viu, sense anar excessivament fort i vaig passant homes a mesura que fem el descens combinat entre pista i corriol. Tinc el presentiment de que dec estar entre els 15 primers i d'aquesta manera comencem el tercer gran ascens de la cursa. Es tracta d'una pujada dura i sense descans de 4 kms (del 18 al 22) que presenta algunes rampes que em recorden el tram més canyero de 'Les Perdius'. Aquí mica en mica recupero terreny amb un parell de corredors que porto al davant i arribem adalt junts.

Sort d'axò, perque baixant pel corriol, vaig relaxat, recuperant i menjant quan em despisto i m'equivoco de camí. Un d'ells em crida i reculo rapidament. Si no hagués anat amb ells segurament encara estaria perdut a hores d'ara. Els descens és llarg però procuro anar estalviant energia. Són 4 kms. que ens situen al km. 26, on abans de començar la 4a pujada tenim un nou avituallament.
La quarta pujada resulta trencadora, es tracta d'un triple dent de serra, amb moltes escales amunt i algun 'descans' de baixada. Cal caminar en algun dels trams. Just al km. 28, dalt el segon dent de serra, en un nou avituallament veig dos homes descansant. Miro la llista i veig que vaig 11è. Això vol dir que si passo a aquests dos, em situaré 9è i dintre del Top10.
Surto disparat i després d'una lleugera baixada arriba el darrer i més dur dent de serra. No sense patiment arribo al km. 30 i quan abandono l'avituallament just arriba un dels perseguidors.

Arriba ara una baixada de 3 kms. (del 30 al 33) on em proposo defensar la posició, convençut de que a la pujada final, el que em poguessin retallar no seria molt rellevant. Baixo ara si sense guardar-me res i els quilòmetres cauen ràpidament fins que arriba la darrera gran pujada de 4,5 kms (del 33 al 37,5). Una llarga pujada sense cap descans. I quan dic cap, és cap.
A mitja pujada m'acosto al 8è classificat i l'arribo a sobrepassar durant una estona. No obstant, tinc clar que jo ja vaig molt tocat i que a la darrera baixada prou feina tindré per no caure o per no acabar enrampat.

No obro prou forat en el que queda de pujada, però tampoc m'ho vaig plantejar. Només situar-se la pista més plana, em passa amb facilitat i torno a caure al 9è lloc. Tot just deuen quedar menys de 4 kms. però vaig tan fos que només penso en com patiré al corriol final de baixada. Les vistes de la Capital des d'aquest tram de cursa són espectaculars i ja fa estona que adelanto gent que està fent la Mitja Marató, que ha començat a les 8:30. El sol pica fort, ara que ja no hi ha bosc i m'alegro de portar la gorra posada.

Un cop enganxem el corriol de baixada (criminal com ell sol amb 40 kms. a les cames), trobo molts corredors de la mitja. Sense tallar-me ni un pel uns metres abans d'agafar-los demano pas xiulant i verbalment ("Pas, si us plau!"). Els corredors s'aparten amablement i, per sort, em passa aquest tram de 3 kms. més ràpid del que em pensava.

Quan arribo a la zona asfaltada que porta al Velòdrom tanco el puny i el sacsejo content per haver defensat la posició desde el km. 26 amb éxit, tot just queden 400 metres per meta.
Arribant a la meta agafo un nou corredor de la mitja que es posa a esprintar al meu costat quan l'estic passant, pensant que potser competia amb ell.

Després de recuperar una mica i d'una gratificant dutxa, comprovo les classificacions satisfet. Evidentment sóc conscient de que com a atleta de muntanya no sóc cap meravella i que hagi quedat tan endavant en la meva primera Marató de Muntanya és perque molts homes sobradament millor preparats estaven fent els 'Cavalls de Vent' aquest cap de setmana, o van fer la 'Matagalls-Montserrat' fa 15 dies.

Més enllà de classificacions i temps emprats, està el gaudir de les sensacions i dels paratges d'aquest tipus de curses. Ara toca descansar tota la setmana i recuperar-se de l'excés. En pocs dies ja pensarem quina pot ser la propera, que ben segur serà més tranquila.

5 comentaris:

  1. Collons! Veient els temps debia ser molt dura. 42kms pujan i baixant... Telita...

    Felicitats per part doble marathon man!!!

    ResponSuprimeix
  2. Felicitats Sergi!! Gran cursa! Sembla molt dura.

    ResponSuprimeix
  3. Felicitats Sergi !! Estas millor que mai !!

    Impressionant el temps que vas fer i el plantejament de tot plegat !!

    Una màquina i de les BONES !!

    ET FELICITO !!!

    ResponSuprimeix
  4. Gràcies companys!

    Però com molt encertadament diu el mestre de les ones José María García, més conegut com 'El Butano': "El alago debilita".

    Live and let run.

    ResponSuprimeix
  5. Nen, estás que te sales. Que se prepare Kilian.

    ResponSuprimeix