Sortida 29 d'Abril de 2011.

Després de més de 7 hores al volant, en viatge d'anada i tornada a Navarra, quan he començat a córrer aquesta tarda les cames em feien figa. Han hagut de passar ben bé entre 10 i 15 minuts fins que les he començat a moure amb normalitat.

Els punts a destacar de la ruta, que no arriba als 16 quilòmetres, són el pas pel sempre magestuós "Balcó", després de força temps sense passar; i també l'exploració d'un corriolet que porta just darrera del Mas de l'Artís, on caldria fer neteja, tot sigui dit.

Sortida 25 d'Abril de 2011: els 3 pics.

Ja feia ben bé quatre anys i mig que la idea em rondava el cap. Fins i tot un dia, cap al Novembre del 2.006, vam decidir fer la ruta, sense conèixer ben bé tots els camins, però finalment no va poder ser.

Després d'unes sortides els darrers cap de setmana amb l'objectiu de lligar bé tots els camins a resseguir, ja ho teníem tot preparat per afrontar la ruta que havíem de recórrer per pujar la Talaia, els Tres Partions i el Montgros d'una tacada.

La primera pujada és la més desagraïda de totes. El ciment que va cobrir l'antiga pujada de la Talaia provoca desnivells poc sensats i una gran fredor al llarg de l'ascensió.

A partir d'aquí tot millora. El pas pel tobogans és sempre entretingut i tot el camí d'aproximació fins a la pujada dels Tres Partions no està gens malament.

La pista que puja al Tres Partions no et pot deixar indiferent. Zigzagueja ben amunt, com han de ser les pujades, i en cada corba et regala una nova vista de tot l'entorn. És dura, però és summament bella. Finalment et porta a un punt on a l'esquerra tens el Pic de l'Àliga i a la dreta el Tres Partions.

La baixada del Tres Partions cap a Les Palmeres és ràpida i cal precaució. Un cop a Les Palmeres era el moment de menjar i recuperar forces (sense parar, és clar). Arribats a Califòrnia comença una nova ascensió que ens porta ben a prop del Montgros. Novament asfalt i desnivells forts, tot i que més curt que a la Talaia.

Sortint de Califòrnia es planeja i es baixa lleugerament al voltant del Montgros, fins finalment començar la darrera pujada de 1,5 quilòmetres fins al cim. Les antenes presideixen el turó i et guien per sobre fins arribar a la baixada per la tartera, on excepte als primers metres, es pot córrer bastant.

La tornada té poca història. Vam passar per davant del cementiri ben ràpid i fins al punt de partida: poc més de 27 quilòmetres en 2 hores i 30 minuts.

Sortida 20 d'Abril de 2011.

Aprofitant que feia una tarda fresca i que disponia de temps lliure, he sortit a fer un tomb de llarga distància farcit de pujades llargues i amb desnivells respectables.
La ruta, que ha sortit amb un desnivell positiu de 612 metres, passava pel Mas de l'Artís i un cop a l'urbanització "Les Palmeres" creuava cap a "California" per vorejar el Montgros.

Foto de els antenes captada desde "California".

Finalment, sense pujar fins dalt el Montgros, i baixant per la pista, he passat per Mas Solers, per agafar el camí que no vàrem trobar diumenge passat i treure'm l'espineta.

Han resultat prop de 22,5 quilòmetres en tot just 113'.

Sortida 17 d'Abril de 2011.

Per no fer pujades tan fortes com a la setmana anterior a la cursa de la Talaia, la idea era anar camí dels Colls fins a Sitges, per després tornar per l'interior (zona Mas Solers).
Tant l'anada com la tornada no han resultat gaire profitoses, al no trobar camins interessants per incloure en futures rutes.
El track és el següent:

Cursa de Muntanya de la Talaia.

El dia es despertava clar i assolejat. La nit no havia estat gaire bona. Potser com a molt hauria dormit unes 3 hores. L'esforç de la tarda anterior combinat amb la calor, va fer que donés tombs al llit moltes hores.
Tot i això, al matí no estava excessivament cansat. Esmorçar, lavabo, trobada amb els companys i cap al càmping Vilanova Park: escenari de luxe on s'instal.la el Village de la cursa que acull la sortida i arribada de la mateixa.

Sobre la cursa queda ja poc a dir. Un esdeveniment molt consolidat on tots els detalls estan pensats. Les dues alternatives de circuits (curt i llarg) han estat revisats aquest any per millor: més varietat, més distància i més duresa.
Un cop enfeinats, ja vaig veure els primers quilòmetres que no em podia exigir un ritme molt fort i que calia anar fent.
La cursa llarga presenta 3 pujades respectables amb unes vistes inmillorables de la comarca. Finalment, no sense patiment, un crono de 2h24'46'' en els gairebé 23 quilòmetres de ruta.

El repte del cap de setmana s'ha vist endurit per la calor que ha fet tant dissabte com diumenge. No obstant, experiència positiva però per no repetir gaire sovint.

Mitja Marató de Cunit 2011.

Primera cursa del cap de setmana a la vila tarragonina de Cunit amb un sol de justícia. Per sort, la cursa s'ha endarrerit uns 20 minuts i no ha sortit a les 17h30' com estava previst.

Ambient distés entre els participants, conscients tots de que amb el clima que feia calia tenir cap i no convertir allò en un calvari, doncs el circuit tampoc ajuda.

Per la meva part tenia un objectiu molt clar, aprofitant que eren dues voltes idèntiques de 10.549 metres, volia intentar fer la segona part de la cursa més ràpida que la primera.
He intentat sortir tranquil però no he regulat gens bé i els parcials que he anat marcant eren massa ràpids pel meu gust. Tenia certa inseguretat sobre això, donat que els entrenaments dels darrers 2 mesos no han anat precissament enfocats a competir en Mitja i menys a aquells ritmes.
Però un cop t'hi fiques, ja no hi ha marxa enrera i en la segona volta ha tocat buidar-se.

1era. Volta- 42'26'' (4:01 min/km)
2a. Volta- 41'35'' (3:57 min/km)
Acumulat- 1h24'01'' (3:59 min/km)
Posició: 15è classificat.

Darrera mitja de la temporada. La propera serà la número 50 i si tot va bé ja serà passat l'estiu.
Ha estat la meva 49ena participiació en una mitja i el 11è millor temps.

Cap de setmana 9 i 10 d'Abril de 2011.

Aquest cap de setmana es presenta mogut després de molts dies sense participar en cap cursa. El darrer cop que ens vam posar un pitral va ser per la Marató de Barcelona i fins avui hem anat fent entrenaments d'intensitat moderada. Però els calendaris cada cop estan mes atapeïts i el proper cap de setmana s'ajunten dues curses on fa molts anys que hi participem:

- La Mitja Marató de Cunit: amb 5 participacions de forma consecutiva en les edicions del 2006, 2007, 2008, 2009 i 2010.

- La Cursa de Muntanya de la Talaia: amb 6 participacions en els anys 2004, 2005, 2006, 2007, 2009 i 2010. Només vaig no presentar-me a l'edició del 2008, després d'estar inscrit, per un aiguat que va caure que feia por.

"Afortunadament" els organitzadors de Cunit van decidir enguany canviar la seva cursa de dia i hora, donant el tret de sortida en dissabte i a les 17h30'. I per això el plantejament serà fer les dues curses. La Mitja Marató (21 km.) dissabte a la tarda i la Cursa de Muntanya de la Talaia el diumenge al matí (22 km.).

Evidentment en cap de les dues curses es podrà competir al límit i la gestió de l'esforç, l'alimentació i el descans seran importants per afrontar la cursa de Diumenge i els seus exigents desnivells, amb un mínim de garanties.

Sortida 2 d'Abril de 2011.

Avui tocava fer una ruta per completar el puzle que ens permetés fer sense ensurts ni ineficiències els 3 pics: Talaia, 3 Partions i Montgros.

Es tractava de fer el turó dels 3 Partions venint dels "tobogans" i enganxar amb la pujada asfaltada cap a Casa Alta. Una ruta farcida de mountain-bikers i que és una plaer per la vista i no tant per les cames (o si).

La primera pujada l'hem feta pel corriol per on passarem la setmana vinent en la "Cursa de Muntanya de la Talaia" (veure desnivell brutal entre el 4 i el 5 a la gràfica inferior) i l'arribada al turó dels 3 partions no ha estat gens complicada (a 440 metres sobre el nivell del mar).

La baixada tampoc ha presentat problemes i de seguida hem trobat el camí que ens portava de pet cap a Les Palmeres (Canyelles). D'aquí cap al Montgros ja és bufar i fer ampolles i ho tenim controlat.

Hem tornat creuant Les Palmeres i passant pel Mas de l'Artís. Finalment uns 20,6 quilòmetres en tot just 2 hores. La setmana vinent tornem a participar en una cursa, esperem que el temps acompanyi i que no sigui molt calurós.