Sortida 29 de Maig de 2011.

Ha costat matinar avui, després de la intensa nit de Champions viscuda ahir, on l'equip de Guardiola ens ha donat el quart doblet de Copa d'Europa + Lliga.

Tot i això la sortida s'ha fet a un bon ritme i, fins i tot els darrers quilòmetres, ja amb terreny favorable hem rodat prou animats.

Després d'un bon escalfament per Mas Solers i la Torre del Veguer, hem pujat pel camí de Llacunalba fins a 'Les Palmeres' i d'aquí al Fons de les Oliveres i al Pla de les Palmeres.

Un total de 22,4 quilòmetres en gairebé 113 minuts.

Sortida 25 de Maig de 2011.

L'objectiu d'avui era explorar el 'Camí de Llacunalba' que neix a la carretera de Vilanova a Vilafranca. La calor que feia avui a les 13 hores i l'exigent pujada, afegit al fet que no la coneixia bé, han fet que avui hagi mossegat la pols com feia temps que no ho feia.

La pujada és contínua i exigent, amb unes vistes que no puc catalogar encara, perquè no les recordo. No gosava aixecar el cap i al portar la gorra, la visió del meu entorn era més reduïda.

Vull repetir aquesta pujada ben d'hora al matí, quan s'està més fresc. Estic segur que serà una pas habitual en els propers entrenaments per la zona.

En el track següent la pujada del 'Camí de Llacunalba'va del quilòmetre 2,9 fins al 4,7.

Sortida 22 de Maig de 2011.

Ruta llarga la planificada per avui, amb l'objectiu principal de trencar la barrera dels 30 quilòmetres, però sense renunciar a desnivells interessants. A més, tenia un nou incentiu: un GPS Keymaze 500 (marca 'Decathlon') que m'ha fet molt bona companyia, un cop m'he quedat sol al final de la sortida.

El primer punt l'hem trobat en la pedregosa pujada per la pista que du al Muntgrós. Una pujada molt entretinguda que hem afrontat ja amb uns 7 quilòmetres d'escalfament a les cames a una temperatura ideal (hem arrencat a les 7:00 am), però llavors ja es veia que el dia seria molt calorós.

Un cop a dalt, les vistes genials, com sempre i caminet avall. Salvem les obres del cinturó que unirà Vilanova amb Vilafranca rebentant-ho tot pel mig (#usfelicitofills). Enganxats a la Pau Casals anem a buscar el segon punt del dia: un fons paral.lel a la pujada del Mas de l'Artís que porta cap al capdamunt de "les Palmeres" (Canyelles). Allà hem acomiadat a un dels integrants de la sortida que ja portava molta tralla de la setmana passada.

Pujat el fons érem al quilòmetre 18 i ens hem avituallat. Ampolla de 1,5 litres al bar de la urbanització i aliments sòlids que ja portàvem sobre.

Sortir de "Les Palmeres" sempre ens dóna problemes i avui no ha estat una excepció: tomb turístic per trobar el camí cap al Mas.

Hem passat pel 'Fons de les Oliveres' i hem pujat cap a la 'Barraca d'en Bruno', per baixar per 'Les Mesquites'. Un cop allà, l'altre company a tirat pel dret cap a Vilanova i ja m'he quedat sol.

He girat cap al 'Portal del Roc' on he pres el camí que porta a la carretera del 'pantano'.

Anant a buscar la pujada del 'xatarrero', i passant pel caminet de 'Rocacrespa' ja sense aigua, per afrontar la baixada final des de 'els 6 camins' fins a casa.

En total han estat prop de 31,90 quilòmetres en 2 hores i 45 minuts, on la darrera hora la calor ha estat forta.

Sortida 15 de Maig de 2011.

Les dues del migdia en ple maig. Disposat a tancar els interrogants oberts la setmana anterior sobre com tornar vorejant l'embassament del Foix per la vessant de la costa. Calor: crema solar, gorra, aigua, barreta, iphone.

Sortida ràpida cap a la pujada de 'les Mesquites' i 'Balcó' amunt. D'aquí cap al 'pla de les palmeres', i enfilant la pujada de 'Casa Alta' a bon ritme. El primer problema de la tarda és la manca d'aigua. El consum supera les previsións i les tres ampolletes Kalenji de 100 ml. s'esgoten ràpidament.

Camí increible de roca mare sobre la vessant d'un turó resseguint senyals d'alguna variant del GR92, seguit per un corriol de luxe amb pedra a dojo. Dues rebrincades de tormell més tard i, per la meva sorpresa, no sortiria a prop de la presa de l'Embassament, sinó que ho faria al ben mig del tram que uneix Torrelletes amb Castellet.

Una mica de desconcert: cap aquí, cap allà, vinya amunt, vinya avall i trobo la ruta que em porta a Castellet. Ideal per recarregar líquid al Bar de la carretera (3 Eurus 2 ampolletes de 0,5 litres) i menjar-me la barreta a la ombra.

Amb les forces ja recuperades cap a Clariana, on aquest cop agafo el tram correcte i vorejo l'embassament reseguint una ruta fantàstica.
Deixo enrera la presa i el camí es torna més sec, però fàcil de seguir.
Arribo a una bifurcació i un dels camins m'indica això:
Trio doncs, l'altre opció i el camí em porta directament avall, cap a a la riera que ve de la presa. Ves per on, les pluges han fet que baixi força aigua i se'ns planteja el segon problema de la tarda: com creuem el riu?

Després de valorar l'ubicació de les pedres, queda clar que no és possible creuar per sobre d'elles. La millor solució doncs és mullar-se. Em descalço i sabatilles en mà creuo a peu pel ben mig del pas. M'eixugo amb l'escalfor de les pedres i un cop calçat camí amunt per arribar a la mítica 'Carretera del Pantano' on em quedarien 3 quilòmetres d'asfalt fins a la rotonda de l'autopista, per agafar el 'Camí de Rocacrespa' directe cap a casa.

En total 2h20' per 26,4 quilòmetres amb molta calor.

Sortida 8 de Maig de 2011.

Sortida molt il.lusionant (i ambiciosa) la que teniem prevista per avui. El plan era arribar a Torrelletes del Foix pel GR92 i tornar per la part de la costa de l'embassament del Foix.
L'anada ha superat totes les expectatives. No només l'arribada a Torrelletes és impagable, sinó que també la baixada i l'entrada a Castellet són súmmament boniques.

De cara a la tornada, hem agafat la pista que surt de la carretera de Clariana. Tot i voler minimitzar el pas per asfalt, no hi hagut sort i ens hem plantat a Costa Cunit per després baixar a Mas Trader i arribar a Cubelles, on hem reomplert els bidons.

Sortida 4 de Maig de 2011.

La sortida d'avui era des de Cavigel. Pujant a la Masia en Cabanyes i passant camí del Pi Gros fins arribar a les Caves Jaume Serra. Des d'allà, a buscar el camí del Mas de l'Artís, on he pres el desviament del GR92 i l'he resseguit una bona estona (diria que des del quilòmetre 4 fins el 8 i mig).
Fins aquí ha estat pujadeta animada, per després fer a bon ritme la baixada. Han resultat 17 quilòmetres en poc menys de 84 minuts.

Sortida 1 de Maig de 2011: Pic de l'Àliga.

No contents amb la ruta de 27 quilòmetres de la darrera setmana, aquest diumenge calia rematar-ho amb una gran pujada fins el Pic de l'Àliga i una tornada cap a casa exigent, on ha estat necessari, fins i tot, parar a repostar aigua.

El pas pel GR ha resultat molt gratificant. Són 2 quilòmetres (del 7 al 9 de la ruta) on no veus el cel i corres envoltat d'arbres i plantes, amb un desnivell suau que et puja fins la pista que condueix als 3 Partions i el Pic de l'Àliga.

L'ascens al Pic de l'Àliga et deixa unes vistes encissadores per tots cantons de fins a 3 comarques (Alt i Baix Penedès i Garraf). Seguidament baixem cap a Daltmar, i d'aquí cap a Canyelles, perdent tota l'alçada que tant esforç ens havia costat aconseguir.

De Canyelles fis el capdamunt de "Les Palmeres" és una pujada constant de 2 quilòmetres (del 16 al 18) on es pot treballar molt bé i fer-la de forma progressiva.

Després de la baixada fins al Mas de l'Artis, hem fet servir el corriol que passa per darrera per tornar a trobar a la barraca de'n Bruno. I d'aquí al 'Balcó' (darrera gran pujada) per enganxar amb els tobogans i tornar a trepitjar la Talaia.

Per concloure, baixada fins a la Vila a un ritme molt tranquilet. Més de 29 quilòmetres en 2 hores i 45 minuts meravellosos pel Parc del Foix.