Amb l’objectiu d’agafar rodatge abans d’endinsar-nos en les grans proves d’aquesta primera part de l’any ens vam plantejar participar en la primera prova del calendari de Caminades de resistència de la FEEC. Tot i que possiblement és la que acumula menys desnivell, la distància era prou bona i el fet de passar una cap de setmana en família a La Segarra també ens semblava un pla prou atractiu.
Les caminades de resistència són ideals per fer un bon entrenament, doncs disposes d’una organització seriosa i desinteressada al darrera que garanteix cobertura i avituallaments al llarg d'un recorregut perfectament marcat. I tot a un cost raonable, que avui dia té molt mèrit.
La sortida va ser puntual a les 7 del Diumenge 10 de Març i més de 2.500 participants vam iniciar la Marxa dels Castells amb la primera llum del dia en sentir l’espetec d’un parell de trabucaires.
Les caminades de resistència són ideals per fer un bon entrenament, doncs disposes d’una organització seriosa i desinteressada al darrera que garanteix cobertura i avituallaments al llarg d'un recorregut perfectament marcat. I tot a un cost raonable, que avui dia té molt mèrit.
La sortida va ser puntual a les 7 del Diumenge 10 de Març i més de 2.500 participants vam iniciar la Marxa dels Castells amb la primera llum del dia en sentir l’espetec d’un parell de trabucaires.
Uns segons abans de començar amb en Josep Lluís, l'Albert i el Jesus.
Nosaltres vam sortir prou tranquils i teníem al davant gairebé una quinzena de corredors en els primers 5 quilòmetres. Abans del primer control al quilòmetre 8 va haver un punt lleugerament conflictiu (res greu) i vam haver de recular uns metres. Es va donar una situació curiosa, doncs entre tots els que vam recular i els que venien per darrera es va agrupar un pilot d’uns 30-35 corredors, com si d’una cursa ciclista es tractés.
Poc després ja es veia L’Aranyó i uns 400 metres abans vam fer un lleuger canvi de ritme per posar-nos al capdavant del pilot i passar el control del codi de barres els primers.
A l’Aranyó no vam parar a carregar aigua i vam seguir a bon ritme i en les primeres posicions amb els corredors ja estirats. En aquest punt jo ja no anava còmode i el cos em demanava parar a fer de ventre. Li comento als meus companys i els dic que m’avançaré i que els esperaré passat el proper control, on m’agradaria parar.
Pas per l'Aranyó. Fotografia del blog de Carme Bonet: unamicadetotarreu
Vaig avançant més ràpid i de seguida contacto amb el primer classificat, anem una estona junts i passem l’avituallament de Les Pallargues, on agafo paper de wàter i res més.
De moment vaig fent i em menjo un tros de barreta abans del quilòmetre 20 com tenia previst. Cap al quilòmetre 21 decideixo parar al marge darrera uns matolls. Un cop torno al camí, em quedo quiet i avaluo la situació. Miro endavant i veig que el company que el dec tenir a uns 200-300 metres (això vol dir que he trigat sobre 1 minut) i miro enrere i no veig absolutament ningú en el camí que serpenteja entre els petits turons. M’estranyo, doncs el ritme que hem portat no ha estat pas fort com per fer tant forat. Decideixo doncs anar endavant i de seguida torno a contactar amb el company i fem via cap a Florejacs.
Arribem a aquest nou poble després de despistar-nos de la forma més tonta en un creuament i d’afrontar una lleugera pujada. Allà es troba el 2on Control de Pas i 3er avituallament (km24). Aquí si que reomplo l’ampolleta mentre una senyora gran molt amable se m’acosta i s’interessa per la meva procedència. Amb un somriure d’orella a orella li contesto que “soc de Vilanova i la Geltrú, capital del Garraf”.
Sortim doncs de Florejacs i anem pujant i baixant monticles, tot comentant amb el company la temporada passada (on vam coincidir al podi de la Marató de Collserola de la UEC Horta) i la d’enguany, en la que ell participarà a l’UTMB: Aquí el seu blog, li desitjo molta sort!
Veig que en un petit tram de pujada (del km. 26 al km. 28) el meu acompanyant decideix anar més tranquil i jo que em trobo ben alleugerit després de la parada, mantinc un ritme ja més constant pensant només en mirar endavant.
A partir d’aquí, doncs, em quedo ben sol i em centro en les marques de la ruta. Un error seria fatal, doncs ningú m’avisaria... I també miro de portar un ritme constant aprofitant la benevolència del terreny. Són prop de 8 o 9 quilòmetres de camps i més camps amb lleugeres pujades i les seves baixades fins arribar a Guissona i entrar al poble entre els grans edificis industrials de “Bon Àrea”.
Allà la gent que em veu em pregunta si soc el primer i els contesto que penso que sí. Després d’un retomb s’arriba a una zona esportiva on tenen el 3er punt de control i un macro-avituallament dins un pavelló. Mentre em marquen el codi de barres, veig que estan començant a fer foc a un córner del camp de futbol, suposo que per fer botifarres a mansalva per la “tropa” que arribarà allà a partir de mig matí. Novament jo només omplo una ampolleta i segueixo fent, ja pensant només en el proper avituallament.
Les cintes de marcatge em tornen a portar fora del poble i en direcció cap ‘El Llor’, molt prop d’on estàvem allotjats aquell cap de setmana. Allà passo la distància de Marató i veig que el rellotge indica que he trigat sobre 3h02’ en fer-la amb tot inclòs. De moment em sento bé, però les cames van un pèl carregades doncs durant la setmana no he fet gaire bondat pensant que faria la Marxa a un ritme força més lent: uns 5’30’’ per quilòmetre era l’objectiu de fer-la amb els companys i el ritme mig que surt en aquells moments es sobre 4’22’’ el quilòmetre. No tinc cap intenció d’anar més ràpid, no sigui que m’enrampi de sobte. O sigui, que en aquell moment tocava mantenir aquesta velocitat de creuer fins al km 50 i després ja veuriem que passa.
Abans d’arribar a Cervera passo 2 avituallaments més (1 amb control), on una senyora que preparava la taula amb el menjar em crida “Jove, guapo i el primer!”. Aprofito ara per agrair-li ara doncs no recordo si ho vaig fer en el seu moment. Poc després em creuo un ciclista a la darrera pujada que em confirma que només queden uns 5 o 6 fins a meta.
Just abans d’entrar a la capital de La Segarra passo un punt on cal creuar la via. És en aquella zona on comprovo que bufa més vent. Un cop al poble el camí es directe cap al pavelló, tot i que estava mentalitzat per si ens feien creuar el centre i tocava fer una mica més de volta. Finalment arribo i em feliciten els membres de l’organització.
Ens fem unes fotos a l’arribada i mica en mica van arribant els companys. Els meus amics també arriben bé a meta i per sort tot ha anat molt bé. En aquest enllaç està el detall de la ruta al complert. I a la web de la Marxa dels Castells les classificacions d'aquesta edició del 2013.
Felicitats pel blog i pel temps que vas fer a la Marxa dels Castells!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Mercè!
EliminaImpresentable! Deixar als teus companys tirats per uns "pressumptes" problemes d'estòmac!!! No es pot permitirt!!! Moltes felicitats!!! Jo quan sigui gran vull ser com vosaltres!!! -
ResponEliminaJosep LLuís
Gràcies per recomanar-nos aquesta cursa, Josep Lluís! Vam passar un cap de setmana molt agradable. Val a dir que el temps ens va acompanyar.
EliminaAra, si hi torno potser m'agafo les bambes d'asfalt, eh... ;P
Buena crónica y muy buena carrera (con parada incluida doy fe de ello!) se notaba que estabas fino, felicidades! En la próxima que coincidamos no habrá tregua...jajajaja
ResponEliminaMuchas gracias, Gonzalo! :D
EliminaUn placer correr contigo. Ojalá coincidamos pronto de nuevo.
Mucha suerte y fuerza para esta temporada.
Iré siguiendo con mucho interés tu camino hasta el UTMB.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina