dissabte, 27 d’abril de 2013

27 d'Abril de 2013: Marathon Trail de l'UTBCN.

Com les previsions indicaven, ens hem aixecat amb pluja i la gran qüestió era quan pararia, si és que havia de parar. De bon matí ens hem adreçat cap a l'hotel Melià de Sitges per la recollida de pitralls i xips de control. Tot i així ja hi havia molts atletes fent cua, i no paraven d'arribar-ne moltíssims més. Aquest punt era una mica conflictiu i ha causat força malestar en molts participants. Els voluntaris queda clar que no en tenen cap de culpa, pel que l'organització cal que reforci aquest tema en properes edicions.

Tot seguit cap a la piscina, on es podia deixar la bossa que els corredors de les dues curses més llargues trobarien després a Begues. I finalment, fins a la sortida, a la Platja de Sant Sebastià. I tot això sota una pluja constant i ferma, que anava caient sense sensació de que parés.

20 minuts abans de l'hora de sortida hem passat el punt de control per entrar al parc tancat. Plovia i plovia, mentre la gent esperava pacientment la sortida. Tot i així encara continuava arribant gent del Melià i encara restaven participants passant el control, quan s'ha donat la sortida ben passades les 10 hores.

Primers 2,5 quilòmetres on cal aprofitar. Passo les campiones Emma Roca i Núria Picas i vaig tan endavant com puc, però sense tornar-me boig, per no tenir cap problema a la primera petita pujada del circuit. La presència dels corredors de la cursa STBCN, feia complicat el circuit fins al quilòmere 10. Precisament aquesta és la distància que tinc de referència a les Maratons per escalfar motors i no abusar del ritme, però aquest cop no em podia adormir.

Afortunadament he minimitzat l'impacte de corredors de la STBCN i al quilòmetre 10 he arribat amb uns 50' que era un temps molt bó per encarar ja la resta de cursa.

A partir d'aquí baixem cap a Vallgrassa per enganxar la riera (GR) i la segona pujada, que seria la que ens portaria al Pla de Querol. Aquí aprofito que conec molt bé el terreny i la pujada en sí per obrir forat amb els companys que anaven amb mi en aquell moment. Acabada la pujada principal menjo un tros de barreta i noto que tinc la cara tan glaçada que no puc ni mastegar-la bé.

Enfilo cap a la Morella per l'asfalt, on em sento molt cómode, perquè enganyar-vos. I tot just pujant els darrers metres cap al cim pel GR em filmen una estona. Tant de bó surti al vídeo en aquell tros.

La baixada de la Morella enganxa amb un corriol molt divertit farcit de pedres que conec del darrer entrenament i aquí atrapo un corredor que em diu que ara ja vaig segon. Li agraeixo la informació i un cop creuo la pista de Begues, els nois del control em diuen el mateix: vaig segon i el primer em treu sobre 5 minuts.

És el quilòmetre 24 i ni pel forro el podré agafar. Em centro en mi mateix, que prou feina tinc i gaudeixo el tram de corriol que porta fins a Palau Novella. És un tram de pujades i baixades contínues, que acaba amb un llarg descens fins la carretera que uneix Olivella amb Palau Novella.

Un cop trepitjo carretera trobo molta gent dintre els cotxes i un senyor em diu de nou per la finestreta del seu cotxe que vaig segon i que el primer em treu 7 minuts.
Pujo cap al Monestir Budista sabent que un cop allà ja vindrà terreny favorable durant 4 quilòmetres i podré encarar la darrera pujada probablement mantenint la distància sobre el tercer.

La pluja no para mentre transito per la pista que uneix Palau Novella amb el Camí de la Fita, però jo ja fa temps que corro sense caputxa i amb el Buff sobre el cap ben xop. Menjo una mica més per assegurar que quedin reserves pels darrers 7.000 metres i quan estic a punt d'arribar al trencall on comença un nou tram de pujada, trobo una processó de corredors que estan completant la STBCN.

Aquí, amb tota l'educació del món els hi demano pas continuament i absolutament tots me'l cedeixen de bon grat. Francament, aquesta darerra pujada se'm fa molt còmoda i em passa ràpid gràcies als companys que vaig adelantant i a que molts d'ells m'animen. Ni un segon perdut pel fet d'haver-me trobat aquests corredors en aquest punt.

Un cop dalt, petita baixada i arrivem al Camí de la Fita, on rodo lleuger cap a Sitges (Polígon Mas Alba) però amb la calma de tenir al sac el segon lloc a la Martahon Trail.

L'arribada sota la pluja (havia dit que no ha parat de ploure?) la faig en 3 hores amb 42 minuts i com sempre que ho dones tot, tens la certesa de que no hagués pogut baixar gaire més el cronómetre amb les condicions que hi havien.

Tan bon punt el trobo, felicito al guanyador i ens fem unes fotos junts ben xopets. M'empasso un entrepà de llonganissa i enfilo cap al cotxe amb la satisfacció d'haver de tornar a la tarda a buscar el premi per l'esforç fet.

Medalla i xec-regal cap a casa.

En aquest enllaç a Endomondo teniu el circuit amb els parcials.