diumenge, 7 d’abril de 2013

6 d'Abril de 2013: Retirat de l'UTMCD.

Vaig arribar a Prades Divendres a la tarda molt il.lusionat per participar l'endemà a l'UTMCD. La veritat és que com vaig comentar a l'entrada anterior, estava molt motivat i convençut de intentar fer una bona cursa.

La sortida Dissabte al matí a les 9:03 va estar protagonitzada pel fred que feia a Prades i que faria durant tot el dia, pel que s'havia demanat als corredors que s'extremessin les precaucions. Només començar molts participants arrenquen molt fort i jo que procuro anar fent més poc a poc, doncs feia molt fred i calia entrar en calor mica en mica.

La primera part de cursa fins a Cornudella és molt variable i el tros més dur va ser una pujada enfangada tota ella, on les sabatilles quedaven plenes de fang i semblaven pesar 3 kg cada una. A partir d'aquí una llarga baixada molt entretinguda ens portava a Cornudella, on després de rodejar el pantà de Siurana arribava una forta pujada fins el control de Castillejos.

A la baixada fins a Vilaplana jo començo a notar molèsties a l'interior del genoll dret. He mirat a internet però com que no tinc clar quin tendó deu ser, m'estimo més no posar-ho i preguntar-li al físio. Vaig fent perque encara que molesta em permet córrer relativament bé.

A l'arribada a Vilaplana toca dinar i descansar una mica. Trobo els 3 corredors que em precedeixen allà fent-se massatges i que estan a punt de sortir. Jo menjo una mica d'amanida de pasta i el fisio em diu si em pot ajudar en res. Em penso si dir-li el que sento al genoll o no, però al final li dic que en principi vaig prou bé.

Començo la pujada a la Mussara. És llarga com un dia sense pa i tot i que la coneixia, se'm fa força dura. Fa calor i em trec la térmica que va xopa. Peco d'inexpert aquí, doncs me la hauria d'haver tret a Vilaplana i canviar-la per la que portava a la bossa que era més prima i estava eixuta.

Arribo dalt i em fan un reportatge fotogràfic mentres penso que dec fer una fila de pena. Aquí intento recuperar-me però comença un tram de puja baixa molt ferèstec on costa molt trotar i quan ho intento ja no tinc molèstia a la cama sinó que tinc cert dolor.

Un cop acaba un nou tram de baixada surto a un camí, cap al km. 50 on intento córrer normal i m'és impossible. La cama dreta està encarcarada i no la puc flexionar bé, l'haig d'anar arrossegant per poder avançar. Em maleeixo perque faig una avalució general i em sento bé: estic recuperat de la pujada a la Mussara, els bessons els noto bé, els quadíceps també, però tinc aquell punt que m'està matant.

Veig on soc i penso en el que em queda. Sé que és inviable intentar acabar en aquell estat sense patir conseqüències. El que sigui aquell dolor, aquella inflamació, no aguantarà els 40 kms que resten fins al final amb el desnivell que encara queda per baixar. De fet pujant no notava dolor. Però no poder córrer és una penalització molt gran.

Amb un ganivet que em travessa el cor truco a la Núria per dir-li que no podré seguir. Em vindrà a recollir al següent poble que resulta ser l'Albiol, al km. 56, on informo al noi d'aquell punt que plego. Truca a Prades i ho comunica. Tot seguit vaig al restaurant del poble a aixoplougar-me d'una espectacular nevada que começa a caure en aquells moments.

I fins aquí la història de la meva participiació i retirada a l'UTMCD del 2013. Ara tocarà recuperar-se i, qui sap si reconfigurar la Temporada 2013. En els propers dies ja ho veurem.

Aprofito també que les coses han anat així per compartir un article amb el que estic totalment d'acord i que cal tenir present quan vols afrontar grans reptes. Francament és molt dur deixar una competició quan vas ben classificat, et sents fort de cap i saps que patint una mica (o molt, és igual) pots acabar, però crec que no es tracta d'això. Si llegiu l'article ho entendreu millor: Competiciones no a cualquier precio.

Resum del darrer punt de control i dels temps de pas, fins on vaig poder arribar.